Mundial de color blaugrana... com el del 2010
El 20 d’agost del 2023 quedarà per sempre gravat com el dia en què la selecció espanyola femenina va aixecar la seva primera Copa del Món a l’Olympic Stadium de Sydney. Però també, en clau blaugrana, ha quedat palès, una vegada més, la importància del FC Barcelona en els èxits internacionals.
Dins de les 23 guanyadores d’aquest Mundial, nou són futbolistes del FC Barcelona. O cosa que és el mateix, més d’un terç. Però no només això, sinó que fins a set van ser titulars a la final i una de les dues que no ho va ser és, ni més ni menys, que la dues vegades Pilota d’Or Alexia Putellas, que després de recuperar-se de la seva greu lesió ha pogut tocar la glòria.
Es tracta de la fita més important de la història del futbol espanyol després del Mundial masculí que es va guanyar l’any 2010 a Sud-àfrica. I, de fet, si ho agafem des de l’òptica barcelonista, dins les convocatòries vencedores hi ha moltes semblances.
Començant des de la porteria, on Víctor Valdés i Cata Coll van representar els culers de la millor manera possible. Si bé tots dos partien com a teòrics suplents, i Valdés ho va ser el 2010, Cata Coll ha ocupat la porteria en totes les eliminatòries des dels vuitens de final fins a la gran final, i ha donat una gran seguretat a la defensa.
Una línia defensiva que, tant en l’equip de Vicente del Bosque com en el de Jorge Vilda tenia una parella de centrals 100% Barça. Carles Puyol i Gerard Piqué eren infranquejables, i així mateix ho han estat Irene Paredes i Laia Codina. La primera ho ha jugat absolutament tot, mentre que la segona, Cata Coll va agafar el seu lloc en els vuitens i no l’ha deixat anar fins a ser campiona del món. Però, a més, també han estat flanquejades a la banda per Ona Batlle, que tant a la dreta com a l’esquerra ha estat imprescindible.
El cas d’Ona Batlle també té un clar paral·lelisme amb el d’un gran referent blaugrana, David Villa. Tots dos havien fitxat pel Barça pocs dies abans de jugar el Mundial, un des del València i l’altra des del Manchester United, i, tot i no haver jugat encara de blaugrana, tots dos l’han guanyat sent-ho a tots els efectes.
Passant al mig del camp, totes dues seleccions tenien un estil fet a la Masia. Si l'any 2010, Busquets, Xavi i Iniesta van dominar els partits com van voler, aquest 2023 ha excel·lit Aitana Bonmatí. La de Sant Pere de Ribes ha brillat amb llum pròpia i ha acabat com a millor jugadora del torneig. A banda d’Aitana, Alexia Putellas ha participat en tots els partits i la jove Maria Pérez, encara amb fitxa del Barça Atlètic, ha adquirit una experiència de per vida i que segur que serà clau en els pròxims Mundials.
Qui ja ha estat clau en aquest ha estat una altra jove prodigi com Salma Paralluelo, en un cas semblant al de Pedro Rodríguez ara fa més d’una dècada. L’aragonesa i el canari van començar com a revulsius per agitar els partits, però van acabar sent titulars i importantíssims en les instàncies finals.
L’espanyola és una de les úniques dues seleccions, juntament Alemanya, que té una estrella al pit tant en el seu equip masculí com en el femení, i ha quedat àmpliament demostrat que, totes dues vegades, la gran culpa l'han tinguda els jugadors i les jugadores del FC Barcelona.