Un rècord que va a més

El barcelonisme s’ha acostumat a veure el resultat del seu Barça i observar un 0 al costat de l’equip rival. Al Martínez Valero d’Elx, els blaugrana van tornar a deixar la porteria a zero i això, sumat als quatre gols aconseguits per Ansu Fati, Ferran Torres i Robert Lewandowski, que en va marcar dos, va servir per treure els tres punts en el primer partit després de l’aturada de seleccions.

Un pas més a prop de rècords històrics

Tornant a la vessant defensiva d’aquesta victòria, el fet de no encaixar gol a terres alacantines va significar haver deixat la porteria a zero en 20 de les 27 jornades disputades fins ara. Són números de rècord, mai vistos a la història de la Lliga, i refermen la candidatura blaugrana a trencar diversos rècords a final de curs.

Perquè amb aquestes dades, la vista està posada en el rècord de més porteries a zero al futbol europeu en aquest segle, que té el Chelsea amb 25. També els blues d’aquella mateixa temporada, la 2004/05 ostenten el rècord de menys gols encaixats en una temporada amb 15 i tenint en compte que al Barça només li n’han fet nou, també el té a l’abast.

La defensa funciona, independentment de les peces

Centrant-nos en aquesta última porteria a zero, la d’Elx, és especial per ser la número 150 de Ter Stegen amb el Barça, però també per les condicions en que es va donar, amb una estructura defensiva renovada que va funcionar a la perfecció. 

Els teòrics invents com posar a Eric Garcia de pivot defensiu es van demostrar més que encertats, i l’àmplia rotació que va disposar Xavi, amb Balde o Busquets sense jugar cap minut i absències clau com les de Christensen, Frenkie de Jong o Raphinha no es van notar. 

Qui no va rotar va ser Ter Stegen, que com és habitual, va tenir algunes intervencions de mèrit per poder fer-se seva una porteria a zero que demostra que el Barça, jugui qui jugui, és una roca gairebé infracturable.