De l’Aleví A al play-off

De l’Aleví A al play-off

Dani Morer, de 22 anys, va arribar al FC Barcelona l’any 2009, procedent del Mataró, i des d’aleshores ha passat per totes les categories del futbol formatiu blaugrana fins a tenir ara l’oportunitat d’aconseguir l’ascens a Segona Divisió A. El jugador recorda en aquest article quins han estat els seus millors moments a la Masia.

ALEVÍ

“El meu primer any al Barça no va ser fàcil. Al Mataró, el meu primer equip després de jugar a l’Escola Valldemia, em sentia el protagonista principal, però quan vaig arribar al Barça, a l’Aleví A que aleshores entrenava Sergi Milà, el primer que vaig descobrir és que tots els meus companys eren molt bons. Boníssims. Jo, en aquella etapa, compartia taxi per baixar de Mataró a la Ciutat Esportiva Joan Gamper amb el meu amic Carles Aleñá, Marc Navarro (Leganés) i Josimar Quintero (Espanyol B). Em va costar molt adaptar-me, però ho vaig aconseguir. Recordo que aquell any vam guanyar la Lliga després de mantenir una lluita molt intensa amb l’Espanyol I, sobretot, no puc oblidar-me de la final del MIC contra l’Atlètic de Madrid. Dani Olmo va marcar el nostre primer gol, però després els germans Obama ens van passar per sobre. Mare meva quina fortalesa física tenien! Salomon Obama va marcar 4 gols i vam perdre per 2-4. Aquesta derrota, com moltes altres, també ens va servir per créixer”.

INFANTIL

“La meva etapa infantil la resumiria en dos grans moments. La victòria amb l’Infantil B de Denis Silva a LaLiga Promises disputada al Nadal del 2010 a Arona. Vam empatar 0-0 al final del temps reglamentari contra el Reial Madrid i ens vam endur el títol als penals (2-1). Aquell partit va ser espectacular. Ells van disparar tres vegades als pals i nosaltres també vam jugar molt bé i al final, als penals, vam ser millors. Gràcies a la victòria a Arona vam poder trepitjar la gespa del Camp Nou per oferir el títol a l’afició en una experiència inoblidable per un nen. Aquell equip, aquell Infantil B, va ser l’embrió de l’Infantil A de la temporada 2011-12, amb Fran Sánchez a la banqueta, on vam guanyar la Lliga a un dels millors equips que li recordo al futbol base de l’Espanyol. La Lliga la vam tancar amb una victòria per 6-0 contra la Damm. Recordo aquell equip com si fos avui amb jugadors com Eric Montes, Oriol Rey, Aleñá, Dani Olmo i Lee. Va ser una temporada molt bona en la qual en vam marcar 133 en només 30 jornades. No està gens malament!”.

IMG_5880

CADET

“L’etapa cadet la recordo com una de les més apassionants. Al Cadet B, primer, vaig estar a les ordres de Franc Artiga, i jo, que havia arribat al Club com a interior dret vaig començar a jugar de lateral dret. Fins i tot recordo un reportatge de Mundo Deportivo que titulava ‘Morer, un 8 creatiu i un 2 vertical’. Aquest titular crec que és una de les millors definicions que han fet del meu estil de joc. Em vaig formar en l’ADN Barça i crec que una de les principals virtuts que ens ensenyen al futbol formatiu blaugrana, a més d’entendre que la pilota és el centre del joc, és entendre la importància de ser polivalent. L’any següent, al Cadet A de Quique Álvarez (2013-14), ja vaig continuar jugant de lateral dret en un dels millors cadets que he vist a la història del Barça. Quin equip! Mare meva! Vam guanyar la Lliga invictes amb 14 punts d’avantatge respecte a l’Espanyol amb un equip on compartia vestidor, entre d’altres, amb Aleñá, Dani Olmo, Sergi Puig, Cucurella, Eric Montes, Oriol Rey, Oriol Busquets, Lee i Carles Pérez. Llàstima que aquell any vam caure contra l’Aspire Football Dreams a les semifinals del MIC. La seva força física ens va superar”.

JUVENIL

“La meva etapa juvenil és sinònim de títols i bon joc. Estic molt orgullós, la veritat, d’haver format part del Juvenil A de Gabri Garcia que va guanyar la Lliga la temporada 2016-17, després de dos cursos sense fer-ho, i que, posteriorment, va arribar a les semifinals de la Youth League. Una competició on mereixíem molt més pel bon futbol que vam desenvolupar en les fases anteriors contra el Manchester City, Borussia Möngengladbach, Celtic de Glasgow o Porto. Vam caure per 1-2 davant del posterior campió: el Red Bull Salzburg. D’aquell equip, molts vam tenir l’oportunitat de guanyar la UEFA Youth League una temporada després amb Garcia Pimienta, en una setmana màgica on ens vam desfer del Manchester City, en unes semifinals d’infart (5-4), i del Chelsea a la final (3-0). Jo aleshores formava part de la plantilla del Barça B, però per edat -tenia 19 anys- vaig poder reforçar el Juvenil. El títol europeu va ser el millor record d’una temporada difícil per mi, com va ser la 2017-18, ja que el Barça B va baixar a Segona Divisió B en el que era el meu primer any al filial”.

BARÇA B

“El 19 d’agost del 2017 vaig debutar a Segona Divisió A amb el Barça B al camp del Valladolid. Vaig entrar als darrers minuts substituint Marc Cardona. Aquella temporada, malauradament, vam acabar baixant a Segona B, però ens va servir a tots, com la temporada 2018-19, per aprendre, per adquirir experiència en la nostra formació. Una maduresa que ens ha portat aquesta temporada a classificar-nos per al play-off d’ascens com a segons classificats a només un punt del Castelló. Una maduresa que, en el meu cas, m’ha servit, per exemple, per guanyar confiança i marcar els meus dos primers gols com a jugador del filial a casa, a l’Estadi Johan Cruyff, contra l’Oriola i el Badalona.

Ara estem davant d’una oportunitat única. És cert que la situació és extraordinària. Sabem que la fase d’ascens exprés només es jugarà si el Consell Superior d’Esports i el Ministeri de Sanitat ho consideren oportú, ja que en aquests moments tant complicats per la crisi de la COVID-19 la salut és el primer. Però si juguem, si podem lluitar per pujar a Segona A, que ningú dubti que estem preparats. Hem treballat com mai a les nostres cases durant el confinament i estem tots convençuts que l’ascens és possible. És una oportunitat única, i tot i que els rivals seran duríssims, creiem que ha arribat el nostre moment de la temporada i no volem deixar escapar aquesta oportunitat. Serà diferent, fins i tot estrany jugar sense públic, però ens hi acostumarem. Estem a 270 minuts, a tres victòries, de Segona A i no volem deixar escapar aquesta oportunitat. L’ascens a Segona A seria la cirereta del pastís per a una generació que sumaria la Youth League i l’ascens a Segona A al seu palmarès”.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut