El gol del policia

El 13 d’abril del 1919, el davanter filipí Paulino Alcántara va aconseguir el que ha passat a la història com «el gol del policia». Un matx al camp del carrer Indústria corresponent al Campionat d’Espanya entre el FC Barcelona i la Reial Societat. Paulino etziba a la pilota un dels seus terrorífics xuts i agafa d’imprevist a un policia que passava just en aquell moment per la línia de gol, vés a saber el motiu de la irrupció del senyor oficial. Quina ocurrència, sí, però que consti que en aquells temps molta gent tenia tendència a fregar la calç per fora, la qual cosa justificaria que l’home estigués de vigilància, aplicant disciplina a la zona.

El cacau d’Alcántara va impactar en l’agent de l’ordre, que va acabar rodolant per terra i encastat a la xarxa —acompanyat per la pilota, és clar—, entre el natural guirigall del personal, tan feliç pel gol com per la pilotada que s’havia endut l’uniformat. Sense televisió ni fotografia, els únics testimonis eren els espectadors presents a L’Escopidora i, tal com va començar a córrer la brama del «gol del policia», cal comprendre que a tothom li semblés una exageració nascuda de la inventiva culer. Però no, apliquem aquí allò que la realitat sempre acaba superant la ficció més desbaratada. De fet, més d’un segle després, mai més no hem tornat a veure un «gol del policia». Ni creiem que es repeteixi…