Els fonaments del futbol Barça

La importància d’ensenyar, transmetre i mantenir l’empremta del futbol del Barça. Amb l’objectiu d’assegurar el llegat de l’estil de joc s’ha potenciat l’Àrea de Metodologia dirigida per Paco Seirul·lo. Preservar el joc blaugrana sempre serà el millor fitxatge de tots. 

Metodologia no és només una de les paraules de moda al futbol actual, sinó un concepte bàsic per a la formació. I més encara en un futbol tan característic com el del Barça. El director d’aquesta àrea és Paco Seirul·lo, un autèntic mestre, i molts deixebles incondicionals. La seva experiència al primer nivell i el seu bagatge no pot posar-se en dubte. Amb Isaac Guerrero com a adjunt formen part d’un equip de set persones encarregades de transmetre la idea blaugrana. I aquestes són les columnes principals amb què es duu a terme.

Aprenentatge ‘Total Soft’

Un dels punts diferencials en el mètode blaugrana actual és la manera com es treballa l’element més coordinatiu del joc del Barça: la passada. El domini d’aquest aspecte és el que permet aconseguir i mantenir l’objectiu número u del joc, la pilota. Dominar qualsevol passada concedeix avantatges en el temps-espai sobre el rival. La passada no només ha d’estar ben dirigida, sinó que ha de ser tibant alhora que orientada a la cama que faciliti la recepció del company. És important també incidir en la cama no hàbil, ja que aquest fet atorga al jugador la possibilitat de poder sortir cap a qualsevol costat. Pel que fa als controls (aspecte derivat de la passada), és vital que siguin orientats per reduir el temps de l’acció. Una cosa que s’interioritza ja des de les primeres etapes formatives com un fet natural. Una bona prova d’això és que el Barcelona va ser l’equip que més i millor va passar la pilota de la passada Lliga (24.673 passades a 38 partits). I més inqüestionables encara són els registres individuals, ja que Leo Messi, Jordi Alba i Sergio Busquets van acabar el passat campionat de Lliga com a primer, tercer i cinquè jugador amb més quota de passades en camp del rival (dades Opta). Curiosament, tres futbolistes formats a la Masia. La metodologia Barça no encara l’ensenyament d’aquests conceptes amb exercicis específics, sinó per mitjà del mateix joc. L’objectiu és, d’alguna manera, introduir-los d’una manera soft. “El concepte no s’ensenya, el concepte es juga...”, repeteixen des de la direcció metodològica.

Rondos i conservacions

Si la passada i el control responen a l’enllaç entre dos, és a través dels rondos i les conservacions on s’aprèn la relació en el temps-espai amb els companys. “Un rondo conté tot el que necessites en el futbol”, deia Johan Cruyff. I així és. Els rondos són possessions en espais reduïts i amb els jugadors mantenint la posició. Un exercici que requereix tècnica individual, precisió, desmarcatges, pressió i intensitat. Per la seva banda, les conservacions són partits petits en què l’objectiu no és fer gol, sinó relacionar-se amb els companys propers. Des que Cruyff el va implantar, aquests exercicis constitueixen la part principal dels entrenaments dels equips Barça. No és casualitat que el Barcelona hagi guanyat tots els percentatges de possessió de pilota a la Lliga des del 2010 i que, en la mateixa franja de temps de la Champions, hagi encapçalat aquest rànquing en quatre de les nou edicions que van des del 2010.

Joc de posició

Un altre pilar indispensable passa per la posició. Essencialment basada en el sistema 4-3-3 en què, llevat d’excepcions, juguen tots els equips. Una bona interpretació del posicionament és fins i tot més transcendental que la passada, el driblatge o el xut, ja que no només serveix per ocupar els espais d’una manera racional, sinó que, en el context blaugrana, és utilitzat com a arma d’atac. Una altra norma de l’equip de Seirul·lo és que tots els futbolistes de camp han de conèixer la col·locació, els mecanismes i les obligacions de les altres posicions, ja que això acabarà sent un extra per al joc d’equip. Per a això, tots els jugadors en etapa formativa han de passar pel centre de les conservacions (paper de pivot) per identificar totes les trajectòries de passada que es fan. Aquesta és la raó per la qual futbolistes com Riqui Puig, Carles Pérez o Ansu Fati poden jugar amb el primer equip coneixent amb detall les seves tasques des del primer dia. O el cas de Sergi Roberto, que ha actuat en sis de les deu posicions de camp possibles des que és jugador del primer equip.

Jocs de situació

Un concepte introduït en el seu dia per Pep Guardiola i que és al centre de la formació. El joc de situació es diferencia de les conservacions en què les distàncies són exactes a la realitat del joc. Recreen situacions justes de partit amb les dimensions estrictes del camp. Vuit atacants mirant de fer gol davant de sis defensors o sis davant quatre són les més comunes. En aquestes simulacions ja entren en pràctica l’amplitud i la profunditat tal com es produeixen en un partit. O conceptes tecnicotàctics com la perfilació o la lateralitat. Aspectes individuals però que afavoreixen l’associació.

Les relacions socioafectives

L’enfocament cap al joc compartit tendeix a potenciar les relacions entre companys. Una cosa que, en el futbol, és tan important com en la vida. Conèixer qui juga al teu costat és un plus. Saber si el receptor de la pilota prefereix la pilota al peu o a l’espai, quina és la seva cama dominant, quins recursos tècnics utilitza, quina és la seva posició corporal abans d’una passada..., tots aquells factors heterogenis que són igualment vitals perquè tot flueixi. El millor exemple és el 0-1 a la final del Mundial de Clubs 2011. Messi va seguir amb el seu desmarcatge perquè sabia que Xavi tindria la capacitat de controlar i filtrar una pilota impossible.