El camí fins a Wembley 92

El 1992 es va jugar l'última Copa d'Europa, l'any següent la competició europea per antonomàsia canviaria de nom i de format. La Copa d'Europa d'aleshores era força diferent de la seva hereva, la Champions League actual. Primer es jugaven els enfrontaments individuals a doble partit: setzens i vuitens de final. Després es disputava la fase de grups: dos de quatre equips on el guanyador d'ambdós es classificaven per a la final.

Aquesta competició desapareixia aquell any, però el FC Barcelona no havia dit l'última paraula. Havia perdut, però, dos finals abans: amb el Benfica l'any 1961 i amb l'Steaua de Bucarest el 1986. Aquesta última a la tanda de penals. Una derrota que va calar profund en l'ànim dels barcelonistes. Però el 1992 era la quarta temporada de Johan Cruyff al càrrec del Barça. El projecte del mestre holandès havia arribat a la maduresa.

El Barça va superar el Hansta Rostock a la primera eliminatòria. Va encarrilar-la al Camp Nou (3-0), tot i que va punxar en el partit de tornada (1-0). A la següent ronda esperava el Kaiserslautern i un miracle. Els culers es van adormir a Alemanya; es van confiar després de treure un bon avantatge en el Camp Nou (2-0). El conjunt alemany va arribar a posar-se 3-0 en el marcador, un resultat que deixava fora els blaugrana de la competició. Però el cap de Bakero va aparèixer al minut 90 per marcar un gol que quedaria per sempre gravat en les retines dels culers i que donava la classificació a l’equip.

La 'lligueta' no va ser cap passeig. El Barça va haver-se d'enfrontar a l'Sparta de Praga, Benfica i Dinamo de Kiev. El partit davant l'Sparta al Camp Nou va ser difícil (3-2); a Lisboa amb el Benfica no es va passar del 0-0; i una derrota a Praga (1-0) va fer saltar les alarmes. Finalment, un partit convuls amb remuntada inclosa contra el Benfica va segellar el passaport cap a Wembley. La glòria esperava a Londres.