Sergi Pàmies: “No pots tornar al Barça tot el que et dóna”

L’escriptor Sergi Pàmies va rebre aquest dimecres el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán en matèria de periodisme esportiu, convocat per la Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En el seu discurs, brillant, irònic i punyent, Sergi Pàmies va començar fent una glossa precisa de la figura de Manuel Vázquez Montalbán, que dóna nom al premi que ha rebut. Pàmies professa “admiració i respecte” pel desaparegut escriptor.

El guanyador del premi definia “els manaments montalbanians” que van mantenir-se a la redacció d’'El País' després de la seva mort: “Incorporar l’humor i la ironia quan l’ambient era especialment dramàtic, transcendent i solemne, i, en els moments d’eufòria delirant, procurar ser analíticament disfòrics i no renunciar mai a una memòria subjectiva, capaç d’integrar l’esport en la diversitat d’elements constructors de la cultura”.

Pàmies també va reflexionar sobre l’evolució del Barça i del periodisme esportiu en els últims anys. “La dimensió mediàtica del futbol, i especialment del Barça, ha trencat la cohabitació entre periodistes i esportistes”, indicava. I afegia: “Els mitjans que avui s’han especialitzat en el futbol han d’atendre una nova realitat: la conversió de l’esport en un espectacle de masses”.

Al mateix temps, parafrasejant Joaquim Maria Puyol, pronunciava: “Tots plegats hem de trobar un territori de responsabilitats compartides que redueixi els nivells de desconfiança i d’intoxicació i que millori la tolerància crítica dels criticats però també l’exigència i el rigor dels que critiquem”.

Finalment, Pàmies recorda com va ser la seva “intrusió” al món del periodisme esportiu i acaba: “M’heu deixat jugar amb vosaltres al joc que més m’agrada: escriure, per descomptat, però sobretot escriure sobre un esport extraordinari i, especialment, sobre un club generós, únic, turbulent, reconsagrat i fascinant, fins i tot en les temporades especialment nefastes. Un club al qual, per molt que t’hi esforcis, mai no pots acabar de tornar tot el que et dóna”.