Els escocesos del Barça

Els escocesos del Barça

Fins a deu jugadors d’aquesta nacionalitat han lluït la samarreta blaugrana, per bé que la gran majoria ho van fer en els primers anys d’existència del Club

En el transcurs de la seva història, el FC Barcelona ha tingut a les seves files fins a deu jugadors de nacionalitat escocesa, que ara repassem coincidint amb la visita del Celtic. La gran majoria d’aquests jugadors van vestir de blaugrana en els primers anys d’existència del Club. El davanter Steve Archibald és l’últim precedent, però les xifres més espectaculars són les de George Pattullo, que va fer 43 gols en 23 partits.

Els escocesos dels primers anys

A la primeria de l’any 1900 la colònia escocesa de Barcelona, formada majoritàriament per treballadors de l’empresa tèxtil de Sant Andreu, havia organitzat un equip de futbol anomenat Escocès FC. Aquest conjunt va tenir una vida molt efímera i es va dissoldre al novembre del mateix any. Quatre dels antics jugadors de l’Escocès (David Mauchan, Joseph Black, Geordie Girvan i John Hamilton) van jugar posteriorment a les files del Barça.

Un cas singular va ser el dels tres germans Morris (John, Samuel i Henry), defensa, porter i davanter respectivament, que el 15 de maig del 1902 van arribar a jugar plegats la final del primer campionat d’Espanya davant el Vizcaya a l’Hipòdrom de Madrid, partit que va acabar amb derrota barcelonista per 1-2.

El gran Pattullo, mestre de Paulino Alcántara

George Pattullo va ser un dels primers grans davanters de la història del Barça, amb 43 gols en 23 partits entre el 1910 i el 1912. Conegut en el seu temps com ‘el gran Pattullo’, va ser mestre del mític Paulino Alcántara, i va introduir el xut a la mitja volta, quelcom que fins aleshores no s’havia vist mai en aquestes terres. En definitiva, un extraordinari davanter que curiosament ho va ser per casualitat, ja que en els seus començaments com a esportista les poques vegades que va practicar el futbol sempre havia fet de porter.

Tanmateix, un dia que jugava un partit de costellada va provar com a davanter, amb tanta fortuna que Joan Gamper el va fitxar immediatament. L’afecció, que l’idolatrava, no va oblidar mai el gest que va tenir el març del 1912, quan va tornar a Barcelona des d’Escòcia (on ja havia marxat de manera definitiva) només per jugar la semifinal de la Copa dels Pirineus contra l’Espanyol.

Steve Archibald, l’estilet de la Lliga 1984/85

Davanter centre de gran classe, Archibald va arribar al Barça la temporada 1984/85 recomanat pel tècnic anglès Terry Venables i aviat va robar el cor als afeccionats culers amb el seu caràcter amable i la seva efectivitat de cara a la porteria. Els seus quinze gols aconseguits a la Lliga van ser fonamentals perquè el Barça aconseguís el títol després d’una espera d’onze anys.

Malauradament, a la temporada següent va patir un calvari de lesions i el seu rendiment va baixar força. El curs 1986/87 la seva plaça d’estranger va ser ocupada pel davanter gal·lès Mark Hughes i va haver de jugar al filial Barcelona Atlètic. La prematura marxa de Hugues va possibilitar que Steve Archibald tornés a jugar al primer equip del Barça aquella mateixa temporada, però l’any següent va ser cedit i ja no va tornar.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut