FC Barcelona - Rayo Vallecano: Caviar blaugrana (6-0)

Les sensacions són difícilment millorables a tres dies d’afrontar segurament el repte més exigent del que va de temporada. Abans de la visita europea al City, el Barça ha completat un enorme partit davant d’un Rayo que l’ha intentat tractar de tu. El joc d’uns i altres ha afavorit l’espectacle i ha rellançat el talent dels blaugranes. Homes com Messi o Iniesta brillarien amb una lluentor inigualable. Els culers han refermat el liderat amb una golejada gestada a la primera meitat i materialitzada en la segona.

Perquè el partit ha quedat decantat des del primer minut, quan el Rayo pràcticament no havia tastat l’esfèrica. Un xut característic i ajustat d’Adriano des del vèrtex de l’àrea ha col·locat l’1-0. Es feia d’evident, ja d’entrada, la diferència tècnica dels dos equips. Pel que fa als plantejaments d’ambdós conjunts, la cosa era més parella. Tots dos volien treure la pilota controlada des del darrere i plantaven la pressió molt avançada quan no la tenien.

El Barça es mostrava molt intens -i assolia en aquesta ocasió cotes elevades de possessió-, molt fi i amb poca sort. I és que una acció individual de Messi (min 13) i una altra de col·lectiva culminada per Pedro (min 17) es mereixien el gol, però han topat amb el pal. El joc del Barça era melòdic, sota la batuta d’un excels Iniesta i d’un Messi famèlic. Un meritori Rayo li plantava cara i ha arribat a provocar una doble intervenció crucial de Valdés (min 26).

Una altra meravella de Messi

Pagaria cars els riscos assumits. Al minut 36, Cesc ha tallat en zona de creació, ha assistit cap a Messi, que s’ha plantat davant de Rubén, i aturaria el món amb un toc subtil per sobre del porter. Un gol de traca i mocador que, a més, li servia per empatar Di Stéfano com el quart màxim golejador de la història de la Lliga. Molt desmoralitzant per al rival, que fins i tot ha realitzat un canvi a continuació.

Ara bé, el seu atreviment no minvaria i el Barça trobava molts espais en atac. Al minut 52, Messi ha deixat sol Alexis i aquest no ha perdonat davant Rubén. Tot seguit, l’equip elaboraria una jugada extraordinària amb una paret definitiva entre Cesc i Iniesta (de taló), culminada sense oposició per Pedro. El Barça, pletòric de confiança, era una piconadora. Un plaer per als sentits. Gaudien els 75.000 espectadors del Camp Nou, amb onada inclosa i càntics de felicitat.

L’alegria seria completa amb la reaparició de Neymar un mes després (min 61). Els de Martino seguirien empenyent, originant oportunitats de tota mena. Un generós Cesc ha assistit Messi en el 5-0 (min 67). Ara el ‘10’ igualava Raúl com el tercer màxim golejador històric de la Lliga. Era un festival local, tot i que el Barça trauria lleugerament el peu de l’accelerador i fins i tot s’ha permès reservar Messi l’últim quart d’hora.

A partir de llavors, Neymar s’ha situat de fals ‘9’ i tancaria la golejada amb una altra diana preciosa que entraria per l’escaire. Una nit rodona. Deixa la impressió que el Barça viatjarà a Manchester amb un nivell òptim.