Edu Castro, quinze anys al Barça “amb tota la il·lusió del món”

Quan Edu Castro era un nen que sortia al balcó de casa seva, a l’onzena planta d’un bloc de pisos de Bellvitge, per mirar si la pista de la seva escola estava practicable, no es podia imaginar que acabaria sent entrenador del primer equip del Barça. I més després d’una trajectòria que ja suma quinze anys al FC Barcelona. “He fet la feina que en cada moment se’m demanava amb tota la il·lusió del món”, afirma el tècnic.

Castro va néixer a Vigo el 1966 però, després que els seus pares decidissin emigrar a Catalunya, va créixer a Bellvitge. On va acabar descobrint l’esport de la seva vida: l’hoquei patins. Va ser en una pista que hi havia a l’escola Jesuïtes Joan XXIII del barri de l’Hospitalet de Llobregat. Allà va aprendre a patinar i també on va fer les seves primeres passes com a entrenador el 1981. “Recordo un dia que, jugant a Segona catalana, havia de decidir si havia d’anar al partit a jugar o a entrenar. Aquell dia vaig adonar-me que gaudia més entrenant”.

En un reportatge amb Barça TV elaborat a la graderia de l’antiga pista d’hoquei, Castro també recorda les seves vivències en diferents clubs fins que el 2005 va rebre la trucada del Barça per ser entrenador de l’hoquei formatiu, assumint més responsabilitat com a secretari tècnic formatiu a partir del 2011 i esdevenint també segon entrenador de Ferran Pujalte i Ricard Muñoz.

I el juny del 2017, el manager esportiu Toni Miró li va comunicar que era l’escollit per ser el nou entrenador del primer equip. “Hi ha somnis tant grans que no els pots ni imaginar”. “La primera sensació va ser d’agraïment al club per confiar en el meu projecte, amb el desig de no fallar i la il·lusió de poder fer-ho”.

Com a mà dreta va escollir a Jordi Roca, que ja era entrenador de la base. “És l’entrenador ajudant perfecte; intuïtiu, que ha vist hoquei tota la vida i que el veu molt ràpid, amb aquell punt competitiu i formatiu”. “És una persona extraordinària que cada dia ens aporta més”.

En els 152 partits que ha dirigit des del 2017 (134 victòries, 11 empats i només set derrotes) s’han pogut celebrar dotze títols. Entre els que es recorden amb més estima hi ha les tres finals de Lliga Europea, Continental i Intercontinental guanyades al Porto el 2018. Però el que més destaca és l’evolució de l’equip en el sistema de joc establert, sense tenir presents els resultats. “S’ha instal·lat la idea que el Barça està obligat a guanyar. I això no és veritat. El fet de perdre es pot donar”. “Hem tingut les ratxes de victòries consecutives i els títols, però no és fàcil aconseguir-ho. I ho he dit als jugadors: ningú us pot obligar a guanyar sempre; sinó que nosaltres mateixos ens hem d'obligar a competir sempre pels títols”.

Després de 15 anys a Can Barça, Edu Castro desitja que n’arribin molts més: “el club et fa més gran i espero que quedi molt temps de treball perquè gaudim molt del que fem i de com juga l’equip”. “Sabem que treballem per l’afició i esperem que, de tant en tant, puguem guanyar títols”, conclou.