jogo 16
Un jugador de dibuixos animats, amb aquesta frase va definir un dia l’exjugador i entrenador argentí Jorge Valdano a Romário. I és que el seu futbol plàstic, jugades inversemblants i la seva capacitat a l’hora de fer gol el van convertir en un dels millors davanters de la història del futbol. A Barcelona va arribar l’estiu del 1993 procedent del PSV Eindhoven. En una de les seves primeres rodes de premsa va prometre que faria 30 gols a la Lliga i ho va complir. En total n’acabaria marcant 39 en els 65 partits que va vestir de blaugrana. Després d’una temporada i mitja va tornar al seu país natal, el Brasil per jugar al Flamengo. Un pas breu, de nou, per la Lliga espanyola amb el Valencia van permetre als amants del futbol tornar a gaudir-lo d’aprop. Fluminense, Miami FC, Adelaide United i Vasco de Gama serien els altres clubs on va jugar. Finalment va retirar-se al 2008 amb 42 anys.

Romário de Souza va aterrar a Barcelona després de ser un dels jugadors més determinants a la lliga holandesa on hi havia jugat les darreres cinc temporades a les files del PSV Eindhoven. Només posar-se les botes al Barça ja va ensenyar-nos del que seria capaç de fer. Es va estrenar amb un hat trick contra la Reial Societat a la primera jornada de Lliga disputada al Camp Nou. Al final d’aquell curs, 1993-94, Romário va signar 30 gols, els que havia promès a l’inici de temporada. El que en feia 30 va arribar a la última jornada davant del Sevilla. El partit va acabar amb un contundent 5 a 2 pel Barça proclamant l’equip com a campió de Lliga gràcies també a l’empat del Deportivo davant del València. Tres dies més tard però es va produir el disgust d’Atenes on el conjunt dirigit per Johan Cruyff va perdre la final de la Champions davant del Milan.

Aquell estiu donaria una nova alegria a Romário ja que va alçar la Copa del Món amb el Brasil en una final que es va resoldre a la tanda de penals contra Itàlia als Estats Units. La temporada següent començava amb l’esperança de veure una nova gran versió del brasiler a Can Barça però per diferents circumstàncies va ser testimonial fins al punt que a mitja campanya va sortir traspassat al Flamengo. El València va tenir la opció d’incorporar-lo i no s’ho va pensar tot i que el seu pas per Mestalla va ser efímer. La temporada 97-98 ja la comença al Brasil jugant primer amb el Vasco de Gama i després amb el Fluminenese. Va ser aleshores quan va decidir emprendre diferents aventures futbolístiques que el van dur a Qatar, els Estats Units i Austràlia. El seu últim club va ser de nou el Vasco de Gama on, amb 42 anys, acabaria penjant les botes al 2008.

 

Palmarès amb el Barça:

  • 1 Lliga: (1994)
  • 1 Supercopa d’Espanya: (1994)

 

Internacional amb la selecció brasilera en 71 partits on va arribar a marcar 55 gols.

  • Campió del món amb Brasil l’any 1994.
  • Campió de la Copa Amèrica als anys 1989 i 1997.
  • Campió de la Copa Confederacions amb Brasil l’any 1997.
  • Medalla de plata als Jocs Olímpics del 1988 a Seul.
Lloc de naixement
Rio de Janerio, Brasil
Data de naixement
29/01/1966
Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut