André Coelho:

André Coelho: "Marxo amb el cor ple"

El portuguès, que s'acomiada del Barça de futbol sala al final de temporada, espera aixecar un darrer títol de Lliga abans de dir adeu a una etapa que ha estat "un somni”

Després de quatre temporades com a culer, André Coelho afronta el seu últim repte com a jugador del Barça de futbol sala. Abans d'acomiadar-se del Club el proper 30 de juny, el portuguès no vol marxar sense abans poder aixecar un últim títol, una Lliga que posaria el punt final a la seva trajectòria a Barcelona. Una època feliç, que li ha donat bons moments, no només en l'aspecte esportiu sinó també en l'aspecte personal, amb el naixement del seu fill Cisco.

La infinitat d'èxits aconseguits ha estat important, especialment els d'un 2022 en què ho va guanyar tot amb el Barça i Portugal. Però per a l'André Coelho persona, proper i amigable, els records que el marcaran per sempre seran els viscuts en el dia a dia amb tot aquell que l'ha envoltat.

Ja has anunciat que no seguiràs al Barça. En uns anys, quan miris enrere, què recordaràs d'aquesta etapa?

Recordaré tots els moments viscuts aquí, sens dubte, amb tothom. Els bons i els mals moments, les victòries i les derrotes de l'equip..., però especialment em quedo amb el fet que sempre ho he donat tot. Després d'aquests quatre anys marxo tranquil perquè en aquest aspecte no em puc retreure res, ni en l'àmbit personal ni en el professional. I això és el més important perquè sempre he estat fidel amb qui treballo. Seré un culer més per a tota la vida.

En el teu missatge de comiat vas comentar que havies complert un somni. Què t'imaginaves i què has acabat vivint?

Quan vaig començar a notar que em podria dedicar a jugar a futbol sala la meva primera prioritat, després de jugar a Portugal, era venir a la Lliga espanyola i jugar en un gran com el Barça. Tenia aquest repte. Al principi, quan vaig arribar, van ser uns mesos durs, ja que vaig haver de provar i viure coses que mai no havia viscut. Però sabia que ho superaria i seria important i, a poc a poc, vaig anar adaptant-me. Vaig arribar amb aquest objectiu, igual que el de guanyar el major número de títols possibles. Em falta una última Lliga per guanyar i aposto per ella. És clar que m'acomiado amb el gust amarg d'haver perdut dues finals de Champions, però jo volia arribar aquí, triomfar, aixecar títols i ensenyar als culers l'André Coelho que porto a dins. Crec que ho he aconseguit.

Els primers mesos no van ser fàcils, tu mateix ho has dit. Què et va costar més?

Vaig arribar a un ambient molt diferent del que vivia a Benfica. El Barça era un equipàs, amb jugadors que feia molt de temps que eren aquí, amb els seus mecanismes ja apresos. L'estiu en què vaig fitxar pel Club només vam arribar Matheus i jo i era molt difícil entrar-hi. Però mai vaig dubtar de mi i sabia que tard o d'hora podia jugar més i ser important. Ho vaig aconseguir i això em fa sentir orgullós.

mini_BaraFutsalEntrenamentPortesObertes27122022_2022-12-27_entrenamentportesobertesfutsal_83 (1)

Què et vas trobar al vestidor quan vas arribar?

Em vaig trobar amb un vestidor realment bo. Soc afortunat perquè puc dir que he jugat amb els millors jugadors de futbol sala, tant a Portugal com aquí al Barça. I soc afortunat de ser el seu amic. Ara ens toca separar els nostres camins, però segur que a la vida ens tornarem a trobar i ja saben que poden comptar amb mi per al que vulguin.

Què ha significat el Barça per a tu?

Treballar al Barça ha estat molt fàcil. Ens ho dona tot i nosaltres només hem de donar el millor de nosaltres mateixos. Som uns afortunats. Hem d'agrair tot allò que el Club ens dona diàriament, l'estructura que ens permet estar bé tant personalment com professionalment. Jugar al Barça ha estat un somni. L'expectativa s'ha complert, fins i tot ha estat millor del que s'esperava. I no només al Club, sinó també amb la ciutat i la seva gent. Sempre s'han portat molt bé amb mi i amb la meva família. Marxo amb el cor ple. Només puc donar les gràcies.

Mira, t'emociones una mica.

Sí, de felicitat. Ha estat un somni (s'emociona i ha de parar). És molt dur venir de Portugal, d'un poble molt petit, i acabar guanyant-ho tot. El 2022 em vaig convertir en l'únic jugador del món que ho va guanyar tot en una mateixa temporada, tant amb la selecció com amb el Barça. Molta gent no ho valora, però va ser molt difícil per a mi i per a la meva família. Així que sí, m'emociono, però són llàgrimes de felicitat. Estic molt agraït a la vida per tot allò que m'ha donat.

"Jugar al Barça ha estat un somni. L'expectativa s'ha complert, fins i tot ha estat millor del que s'esperava"

ANDRÉ COELHO

I a més per sempre tindràs un vincle amb Catalunya. El teu fill ha nascut aquí…

Sí. Això ja és per sempre. Sempre recordarà que és nascut a Barcelona. Tant la meva dona com jo hem estat espectacular aquí i clarament hi tornarem. És una ciutat que ens ha agradat molt. És el que dic: només puc donar les gràcies a tots els meus companys, a l'staff, a tots els amics que he fet aquí i que ens han permès tenir una vida òptima. Sortim molt feliços i amb la sensació d'haver-ho donat tot per aquest club i aquesta ciutat. Ha estat un somni.

Ara et tocarà ensenyar al Cisco, el teu fill, una mica de català

Sí, una mica (riu). He après una mica de català. No puc fer una entrevista sencera, però l'entenc perfectament i em defenso. Si m'hagués quedat més anys, segur que l'acabo parlant. Però això és el que m'emporto.

Canviant de tema, imagino que t'ha ajudat molt trobar-te amb una comunitat de portuguesos tan gran com João Rodrigues (hoquei), Hélder Nunes en els seus anys aquí (hoquei), Frade (handbol)…

Sí, hem estat una família. Sempre és difícil arribar a un equip i ser l'únic portuguès. A poc a poc em vaig anar trobant amb João, Hélder, Frade, Erick ara, João Félix, Cancelo… Han estat persones que ens han fet sentir com a casa, que han portat una mica de la nostra terra al dia a dia. És una família que m'emporto per a tota la vida. Els estic molt agraït perquè mai no han deixat que ens falti res ni a mi ni a la meva família. Al final nosaltres estem fora cada setmana i entre tots ens hem ajudat. Hem creat un grup molt fort que sempre estarà unit, malgrat els quilòmetres.

I també m'agradaria preguntar-te pels teus records. No ens podem oblidar de la Final Four de Riga, una final de contrastos per a tu. Com la vas viure i què recordes?

El matí de la final va morir la meva àvia. No ho sé explicar. Va ser un partit molt estrany, encara que sabia que guanyaríem al 200%. Vam guanyar la Champions, però estava molt trist. Em va costar molt, però veia la felicitat dels meus companys i de l'staff i per ells em vaig alegrar. És que la meva àvia ho era tot per a mi. I aquest, sens dubte, és el moment més dur que he viscut com a jugador del Barça. És de les pitjors sensacions que he tingut. Ja vaig perdre la meva mare, però era molt petit. Durant els anys posteriors la meva àvia em va cuidar i quan la vaig perdre va ser duríssim. Aquell dia no em sortia celebrar, perquè el cop va ser dels grans.

Afortunadament, sí que has viscut grans èxits acompanyats de bons records. Amb què et quedes?

Amb tot el que he viscut aquí. Amb cada dia. Amb les bromes, les rialles amb l'staff i els companys, amb arribar i abraçar-me a tothom. Això és el que trobaré a faltar més. El que és esportiu, en el fons, tant me fa. Unes vegades es guanya i d'altres es perd, però les persones per a mi ho són tot i valoro molt la gent que ha treballat amb mi durant tot aquest temps.

Malgrat tot, si haguessis de quedar-te amb un títol, amb quin seria?

Crec que amb la Copa d'Espanya d'aquest any. Va ser molt dura. Érem quatre gats i a sobre a la final Dyego es lesiona i Pito és expulsat. Vaig mirar a la pista i vaig veure que jo estava amb rampes, que l'Antonio ja no es podia moure, que l'Erick estava mort… És que érem quatre i ElPozo tenia 7 o 8 jugadors en condicions òptimes. Encara no sé com vam guanyar aquest títol. Era impossible, però ho vam fer.

A més, també recordo la Lliga del primer any, contra el Llevant. Vam salvar un match-ball en contra a la seva pista, però vaig ser expulsat i no vaig poder jugar el cinquè i definitiu partit al Palau. El vaig veure i el vaig patir des de la grada. Va ser un moment de màxima alegria quan vam guanyar per penals.

Per anar acabant ja, parlem de futur. Com t'ho imagines?

Espero continuar igual. Guanyant on sigui. Tinc molta ambició i tinc la competitivitat a dins. El meu objectiu és continuar guanyant. I, personalment, vull continuar sent el mateix André de sempre. El que tracta bé les persones, el que sempre dona el màxim, el que fa noves famílies allà on va. I seguiré el Barça i l'animaré perquè guanyi, excepte a la Champions, ja que espero trobar-me'ls. Vull que el Barça ho guanyi tot, perquè per sempre tindrà un lloc al meu cor.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut