Carlos Ortiz: "He viscut un gran viatge"

Una llegenda del futbol sala anuncia la seva retirada. Un dels millors tanques de l'època. Carlos Ortiz està vivint els seus darrers moments com a professional i aquest juny posarà el punt final a la seva extraordinària carrera. Ho farà defensant l'escut del Barça, "un veritable honor, dos anys extraordinaris que han estat un gran premi de comiat". Colofó d'or al seu palmarès, que actualment compta amb 31 títols. I que encara es pot ampliar, ja que Ortiz espera tancar-ho amb una nova Lliga, la que seria la vuitena de la seva carrera.

Quan i com vas tenir clar que, ara sí, havia arribat el final?

"Crec que no hi ha un moment exacte en què pensis 'ara sí, tinc clar que em vull retirar'. És un procés. L'any passat tenia molt clar que volia seguir, que volia continuar jugant i que volia gaudir un altre curs més de Barcelona sense la pressió, sense la càrrega de partits de selecció, només dedicant-me exclusivament al Barça i a l'equip. Aquesta temporada he gaudit molt, però és veritat que les piles ja estan en reserva i el meu cap m'ha dit que ha arribat el moment de parar".

Des del moment en què el teu cap et va dir que paressis, has pogut assimilar que estàs vivint els teus últims moments al futbol sala? Estàs començant a gaudir de tot plegat?

"Encara no ha arribat el moment, el meu cap no ha fet el clic de començar-se a acomiadar de tot. Sempre he estat molt exigent amb mi mateix. Sé que no em queda res, però vull seguir dedicant-me com ho he fet tota la meva vida. Vull exigir-me al 100% fins a l'últim dia. Assimilar-ho és una altra cosa. I sí, ho tinc assimilat. Però no m'aturo a pensar si és la meva última visita a aquest pavelló o si és el meu darrer enfrontament contra aquest rival. Hi ha vegades que penso en tot el que hem guanyat, en tot el que hem aconseguit. Però, generalment, no. El dia que em retiri tindré temps de mirar enrere".

Què li diries a l'Ortiz de fa 20 anys?

"Aquesta és una gran pregunta. Li diria que es prepari, que li espera i que viurà un gran i bonic viatge. I li donaria un consell: que s'exigeixi al màxim, que valdrà molt la pena".

Amb què et quedes de tot allò que has viscut?

"Ho tinc clar: amb la gent. Em quedo amb les persones, amb totes les que he conegut. Han estat molts anys de primer nivell, selecció, grans equips, viatges… Això és el que m'emporto i el que més feliç em fa".

Sergio Lozano, per exemple, sense anar més lluny. Què ha significat ell per a tu?

"Moltíssim. De fet jo crec que no estaria avui aquí si no fos per ell. Ell va fer molt pel meu fitxatge pel Barça. Ja érem amics, ja compartíem moltes coses junts, però ell és un dels artífexs que jo sigui a Barcelona".

I Jesús Velasco? Com ha estat d'important per a la teva carrera?

"No tinc paraules per al Jesús. Han estat moltíssims anys, de molta confiança, d'amistat, d'oportunitats. El Jesús m'ho ha donat tot. M'ha fet créixer molt com a jugador i he crescut amb ell també com a persona".

Si haguessis de destacar alguna cosa del que t'ha ensenyat Velasco a nivell esportiu, què creus que seria?

"És difícil. El que més admiro del Jesús és el seu tarannà, la seva paciència, no perdre les formes gairebé mai. Això crec que com a jugador també t'ho portes al teu terreny. Encara que el partit estigui complicat, siguin moments difícils o estigui passant alguna cosa, cal tocar de peus a terra i estar calmat. Això és molt important, més enllà és clar de tot el que m'ha ensenyat quant a tàctica i tècnic, que és moltíssim".

Has dit que et quedes amb la gent. Però esportivament, si t'haguessis de quedar amb dos moments, quins escolliries?

"Això ho tinc més o menys clar, perquè tinc dos partits molt gravats en la meva ment. Un és la final de l'europeu de Sèrbia del 2016, amb la selecció espanyola, que va ser espectacular per a mi i a sobre vaig tenir la sort de ser el capità. I l'altre és la final de Champions amb l'Inter contra l'Sporting, que guanyem 7-0. Són dos partits que els tinc molt marcats".

Imagino que l'espineta és el Mundial…

"Sí, aquesta no me la traurà ningú. No hi ha marxa enrere. Són dues finals perdudes i les vam tenir molt a prop. No va acabar de sortir i jo crec que això em farà mal tota la vida".

Què creus que va passar? Ara que ha passat el temps…

"No cal donar-hi gaires més voltes. L'esport és així, només en guanya un. Nosaltres vam fer les coses com les havíem de fer i al davant teníem seleccions molt bones, com el Brasil, que objectivament era millor que nosaltres. De totes maneres, vam tenir la nostra oportunitat d'haver estat campions del món i, com et dic, això no s'oblidarà”.

La selecció espanyola ha estat casa teva i, després de 12 anys, l'Inter també. Però què ha significat el Barça per a tu?

"Per a mi ha estat la cirereta perfecta a la meva carrera. Crec que ja ho he dit moltes vegades. Vaig estar a punt de fitxar pel Barça diverses vegades i sempre vaig tenir aquella espineta clavada. És veritat que les coses em van sortir molt bé a Madrid, a la selecció, però per a mi això ha estat com un premi de comiat, dos anys espectaculars. He conegut gent increïble, en una ciutat preciosa, i crec que és important dir-ho per treure prejudicis que vénen de fora. Tot el que he viscut m'ho emporto per a mi".

I el teu millor moment de blaugrana… la Champions de Riga?

"Sí. La Champions és el títol per excel·lència, és el més important. No m'esperava tornar a competir una Champions quan me'n vaig anar a París. No pensava tornar a tenir l'oportunitat de guanyar-la, però va passar. I en dos partits brutals. Aquella semifinal contra el Benfica es recordarà durant molt de temps, amb una remuntada a la segona part espectacular. I després vam tenir la final contra l'Sporting, on ens va sortir tot genial. Va ser increïble".

Després d'anys d'èxit, ets un referent per als joves. Quin consell donaries a tots aquells que estan començant a jugar a futbol sala?

"Sempre els hi dic el mateix: que gaudeixin. Que no es marquin fites a molt llarg termini, que no pensin en ser professionals, que simplement es dediquin a passar-s'ho bé. I que s'exigeixin, per descomptat, per competir bé. Després, si les coses han de venir, ja vindran".

I, finalment. Ara què?

"Doncs encara no ho tinc 100% clar. El millor és que puc triar. Crec que he fet les coses bé en l'etapa d'abans de deixar de jugar i ara, per sort, tinc la possibilitat d'escollir entre dues o tres coses que em criden l'atenció, que em motiven, i on crec que puc aportar alguna cosa, que és el meu objectiu principal a partir d'ara".