Rafael Yuste: “No prendrem cap decisió que posi el Barça en risc”

De Rafael Yuste i Abel (Barcelona, 1962) es pot dir que és el soci número 6.858 del Barça; que és una de les persones més pròximes a Joan Laporta, amb qui manté una relació personal des de la infància; que ha estat el vicepresident primer i el responsable de l’Àrea Esportiva del FC Barcelona en els darrers cinc anys, i que, des del 9 de febrer, és el president del Club fins a l’1 de juliol, quan Laporta prendrà possessió del càrrec. Yuste és, a més, un home discret, senzill i afable. Un culer apassionat i, alhora, assenyat, que assegura que al Barça està envoltat de bona gent. Segurament perquè ell també ho és.

Primer de tot, moltes felicitats pels títols aconseguits, de moment, pels equips de futbol, masculí i femení, i de l’equip d’handbol.
Moltíssimes gràcies. Ens omple d’orgull haver tornat l’alegria al barcelonisme, tal com vam anunciar quan vam arribar al Club.

Fins a quin punt el Barça d’avui s’assembla que vostè i Joan Laporta imaginaven fa cinc anys?
No érem conscients de com trobaríem el Club. Vam haver de ser molt rigorosos per tornar a donar-li vida: la situació era molt difícil, no hi havia cap projecte de continuïtat, el Barça estava mort. Amb seny, esforç i entrega, gràcies també a la bona feina dels executius, aquell moment tan difícil s’ha convertit en un present carregat d’alegria. Avui, a més, el Barça té un projecte de futur. I si, s’assembla bastant al que projectàvem al 2021. Com totes les obres, s’ha d’anar fent de mica en mica, però el pla estratègic que proposàvem aleshores l’estem desenvolupant fil per randa. Ens sentim molt segurs de que anem en la bona línia.

En aquesta etapa a la presidència, ha sentit una responsabilitat més gran, més pressió?
Més que pressió és que, de vegades, et sents més sol. Haig d’agrair als companys de junta la seva ajuda, però és com si hagués una gravetat enorme que t’atrau, que son els socis i sòcies del Barça. Sents que et diuen: “president, faci be la feina perquè guanyem títols i fem l’estadi que volem”. Tot plegat suposa una pressió extra, si.

Si hagués d’escollir una decisió clau en el període 2021-2026, quina seria?
El més difícil, i alhora el més encertat, que hem fet és trobar l’equilibri entre l’àrea esportiva i l’àrea econòmica. Quan vam arribar, l’àrea esportiva estava absolutament desfermada, amb un cost de jugadors totalment desfasat. Posar en ordre tot plegat, rebaixar la massa salarial, ha costat molt. Vull agrair a totes les persones que ho han fet possible, especialment el nostre secretari tècnic, Deco, que ha tingut un pes molt important. Enguany hem invertit 30 milions d’euros per fer un Barça campió, a 14 punts del segon, mentre altres clubs han invertit centenars i centenars de milions. Això ha estat així gràcies a la determinació del president Laporta i de la junta, i també gràcies a La Masia, que és el cor de la nostra institució.

El Barça ha recuperat el seu pes institucional europeu i mundial?
És cert que quan vam arribar estava molt deteriorat el protagonisme del Barça a nivell internacional. Ara mateix, les relacions s’han restablert amb la federació espanyola i LaLiga. Amb la UEFA i la FIFA treballem des de fa temps perquè el Barça tingui el pes que ha de tenir el millor Club del món. Amb humilitat i esforç, ens hem de fer sentir perquè els nostres drets siguin respectats.

El futur que albira, amb el nou Spotify Camp Nou a ple rendiment, fins a quin punt el fa ser especialment optimista?
Els avis m’explicaven que van marxar de Les Corts perquè Kubala havia deixat petit aquell estadi. Després van venir Johan Cruyff i altres grans jugadors, i ara estem complint el somni d’un nou Spotify Camp Nou. El que ens donarà el nou estadi forma part del nostre pla estratègic. D’entrada, quan estigui acabat serem 105.000 ànimes donant suport a l’equip i ajudant a guanyar més títols. A més, tornarà a generar ingressos i a impulsar l’economia del Club. Als socis i sòcies els vull agrair la paciència que han tingut, i que segueixen tenint, conscients de la magnitud del projecte. Saben que aquesta és una obra molt important per al nostre futur.

Fins a quin punt, en un context com l’actual, creu en el model de propietat del Barça, amb els socis i sòcies com a eix?
Aquest és un altre dels motius pels quals ens vam presentar a les eleccions. Mentre estiguem governant nosaltres, el Club serà dels socis i les sòcies. Això si, s’ha de governar amb molta seriositat i amb un pla que li permeti tenir viabilitat.

En un lloc de màxima responsabilitat com el que vostè ha desenvolupat, i desenvolupa, el més complicat és combinar l’exigència competitiva immediata i la construcció d’un projecte a llarg termini?
Això és especialment dificultós, si. Quan es guanya tot va rodat, tot és més senzill. Quan les coses van mal dades s’ha de tenir el cap fred perquè et pots equivocar estirant més el braç que la màniga. S’ha de tenir molta cura. I ara torno a parlar de Deco i dels executius de l’Àrea Econòmica, que estan fent una gran tasca d’estabilitat. Mentre estiguem nosaltres no prendrem cap decisió que posi el Barça en risc.

Com li agradaria que es recordés el seu paper en aquesta etapa del club?
Voldria que se’m recordés com una persona humil i abnegada, que ho va donar tot pel Club, amb el cor i amb el cap.