L’Assemblea se suspèn per tractar el finançament de l'Espai Barça, la reforma dels Estatuts i la participació de Barça Studios amb més profunditat

L’Assemblea General Ordinària celebrada aquest 17 d’octubre tindrà continuïtat el proper 23 d'octubre, després que el president Joan Laporta ha donat per finalitzada la trobada amb els socis i sòcies compromissaris un cop finalitzat el torn d’intervencions del 4rt punt de l’ordre del dia referent a l’Espai Barça i l’aprovació, si escau, de l’obtenció del finançament necessari per a dur a terme l’operació. La petició de nombrosos socis i sòcies de tenir més temps per debatre un dels punts més transcendentals no només de l’Assemblea, sinó també del futur del Club, ha portat al president Laporta a l’ajornament de la votació i a convocar de nou als compromissaris per tractar aquest tema i la resta dels punts de l’ordre del dia pendents amb més profunditat i tenir més temps per el debat.

L’Assemblea General Ordinària ha començat a les 15.30 hores però ha sofert un retard considerable respecte als temps previstos inicialment pels primers punts de l’ordre del dia, l’informe del President, la liquidació dels comptes de la temporada 2020/21 i del pressupost de l’exercici econòmic de la temporada 2021/22, que s’han aprovat per àmplies majories.

La vicepresidenta institucional Elena Fort ha pres la paraula per fer l’exposició de un dels punts més transcendents de l’Assemblea, el referent al finançament de l’Espai Barça. Fort ha començat explicant les raons per les quals és necessari fer realitat el projecte que inclou la remodelació integral del Camp Nou, la construcció del nou Palau Blaugrana (més un Petit Palau i una Pista de Gel), un Campus Barça que serà un espai d’esports i entreteniment de referència mundial, a més d’uns edificis annexos que preveuen un hotel i oficines. “L’Espai Barça és imprescindible per mantenir el FC Barcelona en el lideratge de l’esport mundial. En instal·lacions i en capacitat esportiva. És el projecte més important del present i del futur del club”, ha insistit Elena Fort. “Volem tornar a sentir-nos orgullosos del nostre estadi i que torni a ser un referent en el sector com ho va ser el 1957”.

Fort ha detallat les raons de la importància d’un projecte que es una assignatura pendent del Club, que porta més de 15 anys de retard i que és una urgència ineludible per al futur del Barça i la seva viabilitat, perquè la majoria dels competidors esportius d’Europa ja han fet la feina construint estadis d’última generació o en vies de construcció. “A Europa, hi ha 67 estadis de més de 40.000 seients més moderns que el Camp Nou, d’aquets, 58 han estar modernitzats des del 2003 i, en aquest mateix període, 7 dels 9 clubs de la lliga espanyola amb estadis de més 40.000 seients, ja els han modernitzat o ho estan fent, només quedem el València o nosaltres”.

En aquest sentit, Fort ha explicat en una comparativa els costos dels estadis dels principals competidors, el que demostra la irrealitat dels costos que s’havien previst. “Wembley, per exemple, l’any 2001 va costar 900 milions d’euros i extrapolant un estadi que hagués tingut 105.000 seients, hagués cotat 1.100 milions. El Santiago Bernabeu, un estadi per 81.000 persones, te un cost que arriba quasi als 900 milions”.

Un nou projecte viable i sostenible econòmicament

La vicepresidenta també ha explicat els canvis que s’estan realitzant en el projecte de l’Espai Barça per fer-lo viable i sostenible, i les raons que han portat a la reformulació del projecte. La primera, és que el projecte ha quedat infravalorat en cost i temps donat que el pla financer que van aprovar els socis i sòcies en el referèndum del 2014 preveia una inversió de 600 milions d’euros que es pagarien amb ‘tittle rights’ (200 milions), deute bancari (200 milions) i amb recursos propis (200 milions). “Corregim el pressupost adaptant-lo a la realitat”. Un altre de les raons de més pes ha estat l’afectació que l’anterior projecte tenia sobre els socis i sòcies abonats, “que preveia el moviment de 12.500 socis de primera a la tercera graderia”. Amb el nou projecte, es manté la primera graderia i es construeix una tercera graderia totalment nova, evitant el moviment de socis i afavorint l’increment d’ingressos provinents dels espais d’hospitalitat i llotges VIP, que estaran situades en una doble anella entre la segona i la tercera graderia. També es milloren aspectes com “la seguretat, l’accessibilitat i el confort a l’Estadi i al Palau, fem un Campus Barça que serà un referent en sostenibilitat i que inclourà una millor gestió energètica, plaques fotovoltaiques, geotèrmia, més espais verds i ens convertim en un referent a nivell tecnològic i creem els nous espais per generar els ingressos que el Club necessita pel futur”.

El projecte de l’Espai Barça es finança per ell mateix

El director general Ferran Reverter ha estat l’encarregat d’explicar el pla de finançament que està basat en els ingressos addicionals que aportarà el nu projecte gràcies a noves llotges i seients VIP, nous espais d’explotació, nous patrocinadors i l’explotació de nous actius que generarà el mateix Espai Barça. Un pla de finançament que té com a garantia els increments d’ingressos generats pel nou Espai Barça un cop estigui acabat, estimats en 200 milions d’euros anuals. Per tant, segons ha explicat Revertere, el projecte no li costarà diners als socis ni tampoc posarà en perill el patrimoni del Club o en risc la gestió esportiva. Donat que el pagament es basa en els ingressos addicionals, el retorn no afecta a la gestió ordinària.

L’operació de finançament que el club negociarà a través d’operadors internacionals experts en el finançament d’estadis i instal·lacions esportives té una estimació d’inversió de fins a 1.500 milions d’euros,  tindrà un tipus d’interès de mercat i un retorn a 35 anys, amb cinc anys de carència, mentre es reforma l’Estadi. Aquests 1.500 milions es reparteixen en 900 milions destinats al futur Camp Nou, 420 milions al nou Palau Blaugrana, 100 milions a la urbanització de l’entorn i el Campus Barça, 60 milions es destinaran a les inversions compromeses amb el MPGM (Modificació del Pla General Metropolità) i 20 milions per possibles millores de l’Estadi Johan Cruyff.

“Aquest projecte no només és necessari, sinó que és indispensable per mantenir la competitivitat nivell esportiu i econòmic en el futur”, ha afirmat Reverter, qui ha destacat que “en aquests anys el barça no ha invertit, i no invertir és empobrir-se. Quan un no inverteix, genera un benefici molt ràpid. Però crec que l‘aposta d’aquesta Junta es molt valenta però necessitem una posta de futur”.

Els socis compromissaris han pres la paraula i han elogiat majoritàriament les exposicions de Fort i Reverter, però molts d’ells han demanat al president i la Junta Directiva més informació i més temps per debatre un tema tant important pel futur del Club. Alguns compromissaris han demanat també que la votació es faci a través d’un referèndum en el que puguin participar tots els socis.

El president Joan Laporta ha respost a les reivindicacions.  “Teniu raó i demano disculpes”, ha reconegut Laporta, que ha assegurat que no s’havia previst un retard tant important. “És la prova que tenim un Club que es viu, que té un funcionament democràtic i que tothom ens estimem el Barça”.

Laporta també ha recordat que, segons els Estatuts (Punt C de l’Article 66), “la Junta Directiva pot emetre títols transmissibles de deute o acceptar diners en forma de crèdit o préstec, el valor dels quals no superi el 10% del pressupost anual d’ingressos”, però els Estatuts també requereixen que per a fer actes de disposició que superin el límit del 10% del pressupost anual d’ingressos, “ la Junta Directiva necessita l’aprovació de l’Assemblea General que s’ha d’adoptar per majoria de dos terços dels assistents, previ informe de la Comissió Econòmica”.

A continuació, el president ha anunciat que el millor era suspendre l’Assemblea perquè tothom pogués anar al Camp Nou a veure el partit contra el València i tenir més temps per continuar amb el debat en una pròxima convocatòria.