fcb.portal.reset.password

Xavi Hernández, el dia que es va acomiadar del Camp Nou | GERMÁN PARGA - FCB

Xavi Hernández va defensar la samarreta del primer equip del Barça des de l’any 1998 fins al 2015. Aquesta ha estat la seva primera temporada fora de Barcelona i ha estat la firma convidada de la Revista Barça. Aquest és el seu article complet:

"Acabo de tornar a Barcelona després de la primera temporada a Doha i m’adono de com ha canviat la meva vida en tan sols uns mesos. He canviat de ciutat, de país, d’equip i l’arribada de l’Àsia, la meva filla, ens ha fet veure la vida d’una manera molt diferent a la meva dona Núria i a mi. Estem molt lluny, però estem molt connectats a Barcelona per internet, ho tenim tot endollat a la tele, i és com si fóssim allà. Només llevar-me llegeixo tota la premsa esportiva, al matí escoltem la ràdio, a la tarda veiem les notícies. La rutina és la mateixa, però som a Qatar.

He tingut la sort de viure el Barça d’una manera diferent. Després de 17 anys jugant al primer equip i de gairebé 25 al Club, he descobert el que és ser un aficionat i he de dir que he gaudit moltíssim, però també he patit molt més al sofà que quan era al camp! Em poso nerviós i a vegades suo i tot de nervis com si estigués jugant!

La primera reflexió que em ve al cap sobre el Barça és que, quan ets fora, t’adones de veritat de la dimensió que té el Club. Tothom n’està pendent, tothom ho sap tot. Però, sobretot, m’he adonat de la qualitat futbolística que té el nostre equip. He vist més futbol que mai, he vist jugar el Barça, pràcticament el 95% dels partits, i també els grans equips d’Europa, i puc dir, sense cap mena de dubte, que el Barça està a un altre nivell futbolístic. És el millor equip del món amb diferència! Crec que l’únic que s’hi apropa és el Bayern del Pep. Però la resta, juga a un altre esport. Veig jugar el Barça i em cau la bava!

No és només els jugadors que tenim, és com juguem col·lectivament. Jo sé el que s’han entrenat, el que preparen, el que fan tàcticament, i ho fan tot a la perfecció. Físicament, tàcticament i tècnicament. Aquest any el Barça no serà campió de la Champions, però és el millor equip del món amb diferència, sense cap dubte. I el que en sap de futbol, ho té clar. Al Pep li ho vaig sentir dir. El Barça pot perdre els partits que sigui, però és el millor equip. I si féssim un rànquing dels millors deu jugadors del món, el Barça en té cinc o sis. Em costa dir futbolistes que fitxaria per a l’equip titular del Barça..., pràcticament ja tenim el millor en cada posició. 

"El millor partit que he vist, el 0-4"

Estava convençut que aquest any podia tornar a caure el triplet. Ho deia als jugadors, a l’Andrés, al Busi, al Jordi Alba..., amb els quals parlo sovint. “Si aquest any esteu mínimament bé, tornareu a fer el triplet!”. Però va ser una pena la Champions. Pel que tinc entès, el viatge a Sud-amèrica va passar factura, va afectar molt. No és només un jugador, eren els tres de dalt que van fer un viatge llarg, i després va venir el Clàssic. Va fer mal. Si és un altre partit que perds a casa 1-2, et diria que no passa res, però el Clàssic fa mal perquè porta cua i la cua va durar fins a l’eliminació de la Champions. Tot va coincidir en el moment just que t’hi estàs jugant coses.

Però hem viscut una temporada excel·lent, i he de confessar que no puc evitar, de vegades, pensar “si pogués jugar jo faria...”. Hi ha moments en què tinc moltes ganes de participar-hi. Per exemple, amb el 0-4 del Madrid, tenia una enveja sana increïble! No he vist mai el 2-6 sencer, el 5-0 sencer..., no he vist cap partit de final de Champions que hagi jugat jo sencer..., i puc dir que el 0-4 del Bernabéu és el millor partit que he vist mai com a espectador. Però quina superioritat!

A la final de Copa vaig patir molt. No ho veia clar, però tàcticament vam estar molt bé, molt llestos, 4-4-1, amb el Leo allà, els quatre del mig treballant, el Neymar també; l’Andrés va estar espectacular, el Busi com sempre, el Gerard ha fet una temporada extraordinària..., els porters..., tothom ha fet una temporada bestial.

Xavi Hernández veu un partit del Barça amb la seva filla Àsia, al seu domicili de Doha

No us preocupeu perquè aquest cicle que semblava impensable i pràcticament impossible de fer es pot perpetuar. Jo ho tinc molt clar. Quina és la diferència entre el Barça i la resta d’equips? Que el Barça té una idea, un model, un estil, una filosofia, un ADN, digue-li com vulguis. Hi ha un patró, i anem tots amb aquest patró. I això, els altres equips no ho tenen.

L’Andrés i el Leo ja m’han superat en títols. Ja els havia dit que passaria. No seran els únics que ho faran, perquè aquest cicle guanyador continuarà. Hi ha Barça per a estona, d’això n’estic segur.”

Tornar a dalt