fcb.portal.reset.password

Rosell i Bartomeu, abraçant-se un cop acabada la compareixença / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

Després de la reunió extraordinària de la Junta Directiva del FC Barcelona, Sandro Rosell ha presentat la seva dimissió com a president del Club de manera “irrevocable”. El fins ara vicepresident primer, Josep Maria Bartomeu, assumeix la presidència de manera immediata fins al final del mandat, l’any 2016.

A continuació, reproduïm el discurs íntegre de Sandro Rosell:

“Fa prop de quatre anys, en les eleccions a la presidència del Club del mes de juny del 2010, milers de socis del Futbol Club Barcelona van acudir a les urnes amb la il·lusió de donar la seva opinió sobre com i qui havia de fer-se càrrec de les regnes del Club. Va ser un dia inoblidable, una festa democràtica que va reforçar la grandesa del nostre Barça.

Aquell dia, el 61% dels vots van atorgar a l'equip que jo liderava l’encàrrec de dirigir els destins del Club fins a l’any 2016.

En aquests quatre anys hem gaudit i sofert pel fet de ser barcelonistes, com durant més d’un segle han gaudit i patit moltes generacions de gent blaugrana.

En tots aquests anys hem vist que els nostres èxits són el resultat de vèncer als terrenys de joc i superar innombrables obstacles extraesportius, polítics, externs i, el que és pitjor, algunes vegades del nostre propi entorn. En aquests darrers quatre anys hem guanyat una Lliga de Campions, un Mundial de Clubs, dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Europa, tres Supercopes espanyoles i una Copa de Catalunya. A més, les nostres seccions han passejat triomfant els nostres colors per tot el món lluint el nostre caràcter poliesportiu.

Avui la idea del barcelonisme és un sentiment global, i ho seguirà sent en el futur.

Al lideratge esportiu mundial que va arrencar amb Ronaldinho en aquella final a París, i que va continuar amb els gols de Messi a Roma i a Londres, s’hi ha sumat una gestió econòmica eficaç, que ens ha permès seguir sent competitius, reduir el deute, recuperar i ampliar el nostre patrimoni. A més, l'orgull de saber que els millors jugadors del món vesteixen avui els nostres colors.

A aquesta situació hem de sumar la immensa il·lusió que representa la construcció d'un nou camp sobre la base del nostre màgic i llegendari Camp Nou i que els socis hauran de ratificar al mes d'abril en un referèndum.

Però aquesta època d’èxits també ha tingut moments molt difícils. Des fa temps la meva família i jo mateix hem patit en silenci amenaces i atacs que m'han fet pensar si ser president significa haver de posar en risc la meva família i causar-los angoixa.

En els últims dies, a més, una injusta i temerària acusació d'apropiació indeguda ha desembocat en una querella contra mi a l'Audiència Nacional. Des del primer moment he dit que el fitxatge de Neymar Junior és correcte i que la contractació ha provocat la desesperació i l'enveja d’alguns dels nostres adversaris.

El dret dels socis a ser informats ha de ser compatible amb la defensa del Club i la confidencialitat d’algunes matèries i fets. Aquesta confidencialitat és essencial al món del futbol perquè en cas contrari pot comportar uns perjudicis per al propi Club.

Aquesta Junta Directiva és un equip. I aquest equip lidera un projecte que ja ha donat grans fruits. No vull que atacs injustos afectin negativament la gestió i la imatge del Club. I és per això que penso que la meva etapa ha acabat aquí.

I ara, acollint-me als Estatuts del Club, he presentat a la Junta Directiva la meva dimissió com a president del Futbol Club Barcelona amb caràcter irrevocable.

A partir d'aquests moments, i tal com he anunciat fa uns moments als directius, i d'acord amb els nostres Estatuts, el vicepresident primer del Club, Josep Maria Bartomeu, es farà càrrec de la Presidència immediatament i fins a finals del mandat, l’any 2016, tal com ha acordat per unanimitat la Junta Directiva fa uns minuts.

Ha estat un honor servir els barcelonistes. Ha estat un privilegi ser president del Futbol Club Barcelona. Desitjo el millor al nou president i demano als socis que li donin tot el suport. Dono les gràcies sincerament als empleats del Club, als jugadors i als tècnics. El meu agraïment especial als directius que m’han acompanyat en aquest viatge.

I també a la meva família. Ells, al cap i a la fi, són l’essència de la meva vida. El més important.

Gràcies a tots.

Visca el Barça i visca Catalunya”


Tornar a dalt