Les vivències dels protagonistes tanquen les jornades del Fòrum Samitier Wembley25

Amb la recreació del gol de Ronald Koeman s’ha tancat aquest migdia la tercera i última jornada del Fòrum Samitier Wembley25, que s’ha celebrat aquesta setmana a l’Auditori 1899 del Camp Nou. En aquesta darrera jornada, els jugadors Koeman, Stóitxkov, Eusebio i Amor, juntament amb el tècnic Carles Rexach, han explicat les seves sensacions i les vivències d’aquella final i de l’època que van formar part d’aquella plantilla dirigida per Johan Cruyff.

El col·loqui, que sota el nom ‘Vivències de Wembley’ ha estat moderat per la periodista Pilar Calvo, s’ha celebrat en un ambient distès i simpàtic, en què les anècdotes i les bromes han aixecat les rialles d’un auditori on es trobaven també el vicepresident Jordi Cardoner, l’expresident Josep Lluís Núñez, el tècnic Tony Bruins, el preparador físic Ángel Vilda i els exjugadors Bakero, Julio Alberto o Javi García, entre d’altres.

Els protagonistes de la xerrada han coincidit a assenyalar que Wembley 92 representa per a ells un moment inoblidable de la seva vida. Hristo Stóitxkov ha volgut donar les gràcies a tothom per tot el que ha pogut viure al Barça: “Recordo especialment l’esforç d’aquelles 25.000 persones que van viatjar fins a Londres per estar amb nosaltres. Encara sento els seus crits de Campions, Campions!”

Per la seva part, Koeman ha reconegut que els equips fan grans els jugadors. “Tots necessitem els companys, potser només Messi i Cristiano estan en condicions de poder guanyar partits ells sols. I realment, el nostre era un gran equip format per jugadors amb caràcter que ens exigíem molt i que manteníem un molt bon ambient, tant fora com dins del camp”.

Eusebio ha recordat aquella època com l’etapa més important i fantàstica de la seva vida: “Amb aquells companys i aquells entrenadors vaig poder explotar les meves qualitats. Johan actuava amb tanta determinació que ens convencia que tots érem molt bons. L’autoestima i els innovadors conceptes futbolístics que practicàvem eren dues característiques que ens feien més forts”.

Guillermo Amor no va poder jugar aquella final: “Em quedo amb les paraules de suport que tothom em va donar després de veure la targeta contra el Benfica que em va deixar fora de la final. Però com a espectador, tinc la sensació d’haver viscut aquella final al màxim i realment va valdre la pena esperar fins al minut 111. Teníem una mentalitat guanyadora i creiem en tot el que ens deia Johan, perquè ho fèiem i sortia bé”.

Finalment, Carles Rexach ha descobert que per a aquest partit van decidir protegir més la defensa amb un quart home, i que malgrat que estava convençut que guanyarien la final “es va anar complicant i després del gol del Koeman el partit es va fer etern”. “El barcelonisme es va treure un pes de sobre -afegeix- i va fer realitat una obsessió que sempre se’ns havia negat”.

El vicepresident Jordi Cardoner ha posat la cloenda a la jornada del Fòrum Samitier Wembley25, demanant a Koeman, Stóitxkov i Bakero que fessin la recreació del llançament de la falta que va significar la primera Copa d’Europa del FC Barcelona.