Enric Martí Carreto (1952-1953)

Enric Martí Carreto (1952-1953)

Enric Martí havia ocupat la vicepresidència durant el mandat d’Agustí Montal i s’havia convertit en la seva mà dreta, fet que el situava com el seu lògic successor

Quan Martí va accedir al càrrec de màxim dirigent de l’Entitat, el 16 de juliol del 1952, ho va fer heretant un club triomfant i, evidentment, la seva tasca va ser de caràcter continuista.

Durant la temporada que Enric Martí va presidir el FC Barcelona l’equip va continuar la ratxa de títols i es va adjudicar la Lliga, la Copa i la Copa Eva Duarte, però aquesta dinàmica tan positiva es va trencar arran de l’esclat del cas Di Stéfano, que acabaria provocant la dimissió del màxim dirigent blaugrana.

El Barça, que havia donat una paga i senyal al River Plate, club propietari dels drets legals de l’astre argentí, va veure com el Reial Madrid arribava a un acord amb el Millonarios de Bogotà, equip on Di Stéfano jugava després d’haver-se escapat de l’Argentina. Malgrat que a efectes legals la raó estava del costat del Barça i que l’argentí ja s’havia incorporat al Futbol Club Barcelona, la Federació Espanyola, pressionada pels organismes estatals i pel Reial Madrid, va prendre una absurda decisió salomònica: el crac argentí jugaria amb el Reial Madrid les temporades 1953/54 i 1955/56 i amb el Barça les campanyes 1954/55 i 1956/57. Inicialment Enric Martí Carreto va firmar l’acord, però les múltiples crítiques que va rebre per aquest fet en van provocar la dimissió el 22 de setembre del 1953.

Poques setmanes després, el 23 d’octubre, la comissió gestora del FC Barcelona va decidir renunciar al jugador i el Reial Madrid va fitxar definitivament Di Stéfano.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut