Sergi Fernández: “Volem fer créixer la llegenda de la secció a Europa”
Il·lusió i ganes. Aquestes paraules ressonen amb força en el discurs d’una peça clau i contrastada en el vestidor culer. Sergi Fernández, que acumula 13 anys de blaugrana i tres Lligues Europees, ens descriu les seves sensacions abans de la Final Eight a Viana do Castelo.
Quatre anys després, torna a estar en una fase final de la Champions. Hi ha ganes?
Moltes! L’equip porta treballant tota la temporada per arribar a aquest tipus de partits, sempre atractius i importants, amb les màximes garanties. Crec que estem en el bon camí. Així que tenim ganes que comenci la competició. Arribem amb l’ambició de guanyar el primer compromís, que és transcendental.
Si se surt victoriós d’aquest primer duel encara en quedaran dos més per arribar al títol. Quina diferència hi ha entre una Final Four i Final Eight?
Ara, és com una Copa del Rei. Hi ha més complicació per a tothom. És un partit més del caos, on pot passar qualsevol cosa; una eliminatòria més contra rivals d’alt nivell. Per tant, s’igualen molt més les forces.
Quins records li venen de les anteriors edicions? Imagino que els més feliços, els més gravats en les seves guardes són els tres trofeus europeus aixecats (2013/14, 2014/15 i 2017/18).
Tinc molts bons records, ja que són molts anys. Hi ha de molts especials, com la primera Lliga Europea que vaig guanyar. Però sí que és cert que un dels millors és l’assolida al Palau Blaugrana (2013/14); el pavelló estava pràcticament ple, animant tota l’estona. Aixecar el trofeu davant de la teva gent va ser un plaer.
I potser el més amarg és haver-se perdut la final de la imatge que té al darrere -temporada 2017/18-.
Sí... Va ser una fase final complicada, ja que vaig tenir la mala sort de patir una petita lesió. L’Aitor va jugar la meitat de la semifinal i tota la final a un nivell impressionant. La veritat que gran part del títol va ser gràcies a les seves intervencions. Però, content. Vaig poder ajudar des de la banqueta tots els meus companys; som un equip. Al final et queda un gust agredolç de no poder haver ajudat des de la porteria, però molt orgullós d’aparèixer en aquesta fotografia.
Si comparem aquella final amb la plantilla actual hi trobem un canvi de company en la porteria. Com ha viscut la marxa d’Egurrola i l’arribada de Carles Grau?
L’Aitor ha sigut el millor capità que personalment he tingut. És una bellíssima persona. Però, el canvi humà no s’ha notat tant perquè tots dos són dues bones persones. Sí que és cert que hi ha aquella nostàlgia, però el Carles s’ha adaptat molt bé i és un company perfecte, que treballa des del primer dia per ajudar l’equip.
Què representa defensar l’escut del Barça en una competició europea?
Posar-te aquesta samarreta i defensar aquest Club és el màxim. I sempre fent-ho de la millor manera possible i si no aconseguim títols, que l’afició culer quedi contenta amb la nostra feina.
Repercuteix que el Barça sigui l’equip amb més palmarès europeu? És un factor positiu o negatiu?
És positiu. Guanyar una copa d’Europa és complicadíssim, i la secció d’hoquei ho ha fet durant molts anys de manera espectacular. Som la secció que més copes d’Europa ha guanyat, no només del Barça sinó també de tots els esports. Volem continuar fent créixer la llegenda de portar títols a la secció i a l’afició perquè estigui orgullosa de nosaltres.
Considera que sou els favorits de la competició?
Sempre que m’he posat la samarreta del Barça em considero favorit. Perquè és el Club més gran del món, però ara els equips portuguesos han construït equips molt bons amb jugadors de talla mundial i s’ha igualat tot. Ara bé, mai m’he amagat i crec que som favorits.
És uns dels jugadors de l’actual plantilla amb més temporades al Club. Quin missatge trasllada a la resta de jugadors en aquest moment transcendent per poder aixecar un nou trofeu?
Porto molts anys i sempre els hi dic el mateix: que gaudeixin. S’ha d’estar concentrat i amb tensió, però alhora has de gaudir d’aquests partits que són sempre atractius. A Viana do Castelo ens trobarem un pavelló ple i amb un ambient molt hostil, molt sorollós perquè a l’afició portuguesa li agrada cantar molt. Per tant, hem de sortir a la pista a gaudir i quan acabi el partit com a mínim que no ens puguem retreure res; hem d’acabar amb el pensament que hem donat tota l’energia, la força i concentració.
Veu la mateixa il·lusió en els companys que ja tenen el trofeu europeu al seu palmarès blaugrana com en els que es volen estrenar?
Sí! La Champions és especial i sabem que és el títol més complicat de guanyar. D’una banda, a la plantilla hi ha jugadors que encara no l’han guanyat i, d’altra banda, els que fa uns anys que no la guanyem, amb les Champions diferents que hi ha hagut pel mig, i tots teníem ganes d’una temporada europea normal. Aquest any, per fi, l’hem pogut gaudir i ho volem fer el millor possible.
Físicament i mentalment, com hi arriba l’equip?
Molt bé! Anem a Viana do Castelo amb la feina ben feta que hem realitzat durant tota la temporada. Hem demostrat que estem molt concentrats, ja que hem treballat de valent la part física i tàctica. Ara bé, l’esport és que entri la bola o no, estar més o menys encertat, i també, influeix la sort, que et pot fer passar d’eliminatòria o quedar fora.
Amb quines paraules definiria l’elenc d’Edu Castro? I quin és el principal atribut que aporta Sergi Fernández?
Som un equip alegre. Intentem arribar a porteria contrària les màximes vegades possibles, intentem defensar molt amunt per ofegar el rival i recuperar la bola el més aviat millor per mirar porteria el més ràpid possible. És cert que en la meva posició puc participar poc; l’equip defensa molt bé, però quan ens ataquen, tant jo com en Carles Grau, hem d’estar mentalitzats, concentrats per ajudar i transmetre tranquil·litat als companys perquè puguin continuar desplegant el joc ofensiu.
Què pot explicar del Barcelos? Com es planteja el partit en una seu teòricament més favorable per ells en estar més a prop casa?
Tot i que sigui un punt a favor per a ells, la nostra idea de joc és la mateixa. Serà complicat, però nosaltres estem molt ben preparats per afrontar aquest repte. És cert que tindran més suport a les grades, però, al final, si el pavelló està ple als jugadors també ens agrada presenciar aquest tipus d’atmosferes, aquests ambients que respiren molt hoquei.
Aquesta edició costarà perquè juguem a Portugal, però anem amb la màxima confiança i les màximes ganes i expectatives de guanyar.