El treball mental i la intel·ligència artificial obren l’Sports Tomorrow Congress

L’Sports Tomorrow Congress, el congrés d’innovació esportiva impulsat pel Barça Innovation Hub, ha donat el tret de sortida aquest dilluns, en el marc del Mobile World Congress, amb un matí on bona part de les sessions s’han centrat en el treball mental i en la intel·ligència artificial.

El congrés, que compta amb més de 500 persones acreditades, majoritàriament procedents de la indústria esportiva, ha obert amb el pilot de ral·lis Albert Llovera, que ha donat una lliçó de resiliència a la xerrada ‘Creixement personal, actitud i oportunitats’, en què ha explicat com es va refer després de l’accident d’esquí que va patir el 1985 i que el va deixar en cadira de rodes; una circumstància que posteriorment fins i tot el va dur a col·laborar amb la NASA en un projecte d’estimulació muscular.

Edu Castro: “Una organització mínima al servei d’un talent infinit”

Seguint amb el treball mental, en una altra de les sessions, Edu Castro, entrenador de l’equip d’hoquei del FC Barcelona, i Laura Suárez, psicòloga d’aquest conjunt, han explicat com es treballa en aquest àmbit en un equip d’alt rendiment com el seu. Castro ha reconegut que li agrada crear un “clima de treball on la dissidència sigui acceptada” i amb una filosofia on els jugadors trobin “una organització mínima al servei d’un talent infinit”. 

Suárez han desgranat el model psicològic específic del “caràcter Barça”, segons ha explicat, basat en “l’estabilitat emocional, la força interior, la capacitat d’adaptació i el desenvolupament competitiu” dels jugadors. Ha posat sobre la taula també els exercicis d’activació mental que els esportistes fan abans d’un partit i les sessions grupals de diàleg que realitzen mensualment per millorar la situació mental de l’equip. 

Bojan: “Vaig fer un bon treball al Barça i cap de les adversitats em va aturar”

L’exblaugrana Bojan Krkic, que va debutar al primer equip l’any 2007 amb només 17 anys, ha estat el protagonista d’una altra sessió sobre gestió emocional. El de Linyola ha mantingut una xerrada amb el periodista Raül Llimós sobre com va viure la seva arribada a l’elit esportiva quan era un menor d’edat. “El que jo volia era divertir-me, no era conscient de la magnitud de l’escenari on jo estava entrant amb 17 anys”, ha assegurat. Bojan ha recordat que cal allunyar-se de les etiquetes, acceptar els propis límits, potenciar les virtuts i oferir eines als esportistes joves. 

Per aconseguir estar quatre temporades al primer equip i marcar 41 gols, Bojan va haver de conviure amb molta pressió i amb una gestió de les expectatives molt exigent. Krkic ha assegurat  que la confiança “ningú la regala” i que “cal fugir de la visió que el jugador de futbol és un producte”. Sobre els seus anys a la primera plantilla ha esta molt clar: “Vaig fer un bon treball al Barça i cap de les adversitats em va aturar”.

En relació amb la renúncia a l’Eurocopa del 2008 per motius de salut mental, una de les grans decisions de la seva carrera, Bojan ha reconegut que no se n’ha penedit mai. “Superar la meva ansietat era més important que guanyar la competició”. 

Intel·ligència artificial i experts de la NASA

La resta del matí ha girat al voltant de la intel·ligència artificial (IA), un tema que ha centrat tres xerrades més. En aquestes sessions s’ha parlat de rendiment esportiu, de recol·lecció de dades i sobretot del potencial de la cognició artificial per canviar la manera d’entendre i gestionar la pràctica esportiva. 

Un dels debats que més expectació ha generat ha estat el protagonitzat pels enginyers de la NASA Howard Hu i Carlos García Galán, responsables del projecte que ha de portar l’home a la Lluna 50 anys després. 

Els enginyers han explicat que l’exploració de la Lluna servirà com a fase prèvia per al desenvolupament tecnològic de cara a l’arribada a Mart en un futur i han mostrat detalls de la nau ORION amb vídeos, no desvelats fins ara a nivell públic, de proves i missions dutes a terme en el si d’aquesta agència. Hu i García Galán també han parlat dels reptes mentals i de rendiment dels astronautes que lideraran aquestes missions on la IA i la gestió de dades juguen un paper important. 

El punt i final al primer bloc del congrés l’ha posat una sessió liderada per les nutricionistes del FC Barcelona Toña Lizarraga i Mireia Porta, en col·laboració amb Heura, en què s’ha debatut sobre les connexions entre l’alimentació i el cervell. 

En aquesta sessió s’han plantejat preguntes interessants com ‘per què mengem el que mengem?’, que ha servit per obrir el meló de com influencien les nostres emocions o fins i tot el màrqueting mediàtic en les decisions sobre la nostra alimentació. “La nostra microbiota i el nostre cervell necessiten aliments variats”, ha conclòs la doctora Sari Arponen, que també ha participat en la sessió.