Cent anys de l’homenatge a Gamper a Les Corts

Avui s’acompleix el centenari d’un dels episodis més significatius de la història del FC Barcelona en el primer terç del segle passat: l’homenatge que se li va dedicar a Joan Gamper al l’estadi de Les Corts. Diumenge 25 de febrer de 1923 el fundador del Barça va ser el protagonista d’una jornada carregada d’emotivitat, organitzada pel món de l’esport i la societat civil d’aleshores, per tal de posar en valor la seva contribució social a través de l’impuls de l’activitat esportiva. “Hoy, gracias al esfuerzo de Gamper que predicó deportes «urbi et orbi», nuestro pueblo bulle y vive. No es sólo por el deporte material, no; es que a los sentimientos deportivos se han unido los sentimientos populares y, gracias al deporte, en todo momento sentimos entusiasmos como nunca por nada los hubiéramos sentido”, es podia llegir, amb la pomposa retòrica de l’època, en l’edició del 26 de febrer de El Mundo Deportivo.

L’acte, que va tenir com a principal reclam un partit entre el Barça i un combinat de futbolistes catalans, es va celebrar quan el Club, que ja comptava amb 6.341 socis, acabava d’entrar en la que seria la seva primera època d’or, consolidant-se esportivament i social. L’estadi de Les Corts, amb una capacitat per a 22.000 espectadors, rècord a l’època, s’havia estrenat uns mesos abans, el 20 de maig de 1922, evidenciant la força del projecte blaugrana, que no trigaria a créixer exponencialment en nombre de socis. Per tot plegat, encara que en l’àmbit esportiu l’adèu de Ricardo Zamora, l’absència de Sancho i la poca presència de Paulino Alcántara van fer que la temporada 1922/23 acabés sense títols, es pot pensar que el Barça i Joan Gamper passaven un bon moment quan aquest va rebre el lluït homenatge de febrer de 1923.

De fet, el 29 de juny d’aquell any, el fundador va tancar la seva quarta etapa com a president havent consolidat l’economía del Club, que estava a les portes de celebrar els seus primers 25 anys de vida. El va succeïr Enric Cardona, que només s’hi estaria un any: Gamper tornaria a la presidència, en el seu cinquè i darrer mandat, l’1 de juny de 1924.

Tots menys l’Europa i l’Espanyol

En la festa del 25 de febrer de 1923 a Les Corts hi van participar tots els clubs de futbol catalans excepte l’Europa i l’Espanyol. En el cas dels blanc-i-blaus, la sorpresa hauria estat la seva presència, tenint en compte la forta rivalitat que ja aleshores hi havia entre culers i pericos. Pel que fa als escapulats, en aquell moment saltaven espurnes en la lluita que mantenien amb el Barça pel Campionat de Catalunya. De fet, una setmana abans, el 18 de febrer, s’havia d’haver disputat un decisiu Europa-Barça, però el governador civil de Barcelona va suspendre el partit “en previsión de los incidentes y alteraciones del orden público que pudieran ocurrir”.

En canvi, el Reial Madrid, un club que aleshores gaudia d’una excel·lent relació amb el FC Barcelona, no va tenir cap problema en assistir a l’homenatge a Gamper. Com a prova, es pot llegir aquesta sentida dedicatòria en un dels àlbums de record de l’acte: “El Real Madrid Foot Ball Club, al entusiasta deportista don Juan Gamper, en prueba de admiración y sincero afecto”. Per a sorpresa major, un dels sota-signants del text era l'aleshores jugador madridista Santiago Bernabéu.

Crònica de l’homenatge

A les tres de la tarda d’aquell 25 de febrer, les graderies de Les Corts eren plenes de gom a gom. Ja ho estaven, de fet, des d’una bona estona abans que comencés la festa, que va arrencar quan, sota la direcció de l’eminent compositor Joan Lamote de Grignon, la banda Municipal de Barcelona va interpretar diferents peces, la darrera de les quals va ser ‘FC Barcelona. Segunda marcha catalana’, del mateix director. Es van descobrir un bust dedicat a Gamper, obra de l’escultor Josep Llimona, i una placa commemorativa de la inauguració del camp de Les Corts, i les veus de l’Orfeó Gracienc van protagonitzar una actuació damunt la gespa que va culminar amb l’Himne del FC Barcelona, el segon de la història després del de 1910, amb lletra de Rafael Folch i música d’Enric Morera.

Gamper va aparèixer en el terreny de joc, provocant l’ovació més gran de la tarda, acompanyant la sortida dels jugadors del Barça i al costat de Ramon Bruguera, el porter blaugrana que es recuperava d’una greu lesió. Visiblement emocionat, el suïss va agrair en una breu alocució l’homenatge que estava rebent i va fer la sacada d’honor. L’àrbitre del partit va ser l’ex jugador del Club Roman Forns, auxiliat a les bandes per Enric Ducay i Otto Maier, dos dels assistents a la reunió fundacional del FC Barcelona, el 29 de novembre de 1899.

L’onze blaugrana el van formar Pascual, Planas, Surroca, Torralba, Blanco, Samitier, Piera, Martínez, Gràcia, Alcántara i Sagi-Barba. Mentre que pel combinat de Catalunya van jugar Bota (Espanya), Cabedo (CS Sabadell), Walter (Figueres), Roca (Avenc), Sancho (Sants), Maurici (Badalona), Rediu (Terrassa), Homs (Manresa), Mauri (Júpiter), Barrachina (Martinenc) i Galofré (Athletic de Sabadell). Va guanyar el Barça per 2-1, després de dos gols de Gràcia i un de Barrachina, en un duel que, segons la crònica de El Mundo Deportivo, no va ser fàcil per a l’equip que entrenava Jack Greenwell: “Dentro de los caracteres amistosos del partido la lucha fué reñida y, aunque la mayor cohesión del Barcelona impuso la victoria, ésta no fué obtenida sin dificultad”.