Sis mesos després de la seva arribada al primer equip d’hoquei patins del Barça, els germans Grau fan un balanç molt positiu. “Estem aprofitant cada segon per gaudir i seguir millorant”. En una entrevista al programa ‘El dia B’, de Barça TV, Carles i Marc Grau s’han mostrat molt agraïts “per l’oportunitat que ens ha donat el Club”.

El porter ha expressat que “és positiu compartir vestidor amb el seu germà perquè et pots retroalimentar i seguir millorant”. I ha afegit que l’equip està “amb molta confiança per afrontar els objectius”. I el davanter, que ha admès el fet de tenir “més sang calenta”, ha assegurat que “portem uns mesos molt bons i hem de treballar per aconseguir els objectius”.

Carles i Marc Grau també van ser protagonistes en el darrer número de la Revista Barça (pàgines 40-42), amb el següent text que reproduïm a continuació:

Carles i Marc Grau són les dues cares noves del vestidor 22/23 del Barça d’hoquepatins. Són germans (amb una diferència de cinc anys) i estan vivint el somni de compartir el vestidor del Palau Blaugrana. Un fet que no havien arribat a imaginar però que han aconseguit a base de molt esforç, humilitat i paciència. Els lloretencs afegeixen els cognoms Grau i Tallada a la il·lustre llista de germans que han militat a la vegada en el primer equip del Barça d’hoquei: Páez, Torner, Trullols, Cáceres, De Moya i Vilallonga.

Nascut el 10 de març del 1990, Carles Grau és el gran de quatre germans i va començar a jugar a hoquei patins a Lloret, després d’haver-se iniciat en el judo. El fet de tenir un germà gran jugador d’hoquei va condicionar la resta de germans i tots van agafar l’estic des de ben petits. El germà mitjà, Lluís, ha penjat els patins després d’haver militat a l’OK Lliga amb el Lloret i els bessons Àlex i Marc Grau (nascuts el 28 de desembre del 1995) també van entrenar-se a l’elit amb el club de la seva localitat natal. L’Àlex és l’actual capità del Garatge Plana Girona i en Marc llueix el dorsal ‘28’ a la samarreta del FC Barcelona.

“Ens vam apuntar perquè, quan vam néixer, en Carles ja jugava a hoquei”, explica el davanter Marc Grau, tot destacant que els germans Grau Tallada sempre han estat “molt units” i han seguit “les passes d’en Carles”. “Ell és el nostre mirall”. En Marc admet que, quan era petit mai va somiar que podria jugar amb el seu germà gran al Barça.

En Carles va créixer entre els pals de la portería de Lloret de Mar i, des de ben petit, va deixar clar que era un dels porters amb més projecció de la seva generació. Va ser internacional a les categories inferiors i, entre el 2008 i el 2010, va militar al júnior del Barça entrenat aleshores per Edu Castro. “Sempre havia jugat a Lloret, vaig viure dos anys molt bons a la base del Barça. Vaig sortir de la zona de confort i, de seguida, vaig agafar el rol de la porteria blaugrana”, recorda.

La seva trajectòria va continuar després al Vendrell amb l’objectiu d’agafar experiència a l’OK Lliga i va consolidar-se guanyant títols amb el Vic, el Porto i el Deportivo Liceo. Després de sis temporades fora de Catalunya, Grau ha tornat al Barça per substituir una llegenda com Aitor Egurrola i comparteix porteria amb Sergi Fernández.

Mentre en Carles agafava experiència en equips professionals, en Marc va debutar a l’OK Lliga el curs 2013/14 amb el Lloret. A base de treball, i del seu instint golejador, va fitxar pel Noia Freixenet la temporada 2018/19. Després, va fer el salt al Liceo, on també va compartir vestidor amb el seu germà Carles. “Sempre que arribes a un club professional és bo tenir un germà gran que t’ajudi a ser millor jugador”, admet.

I ara, després de tres temporades junts a la Corunya, en Carles i en Marc comparteixen cotxe per anar a entrenar-se al Palau Blaugrana. Segons en Carles és “la recompensa a tants anys de treball”. “Jugar al Barça és un somni fet realitat i, ser-hi dos germans, és molt complicat i ho hem d’aprofitar”, hi afegeix.

Ambdós han entrat al vestidor blaugrana amb molt bon peu, han estat acollits amb els braços oberts des del primer dia. L’objectiu ara és aconseguir el màxim de títols possibles i, per experiència pròpia, saben que els somnis es poden fer realitat a base d’esforç, humilitat i paciència.

Força Barça