El poder de la màgia

A causa de les seves reduïdes dimensions i a l’escalfor d’un públic situat ben a prop de la pista, el Palau sempre ha estat considerat un recinte ideal per tal de crear un ambient d’olla a pressió intimidatori per a l’equip rival i catalitzador d’energies per al local. És l’anomenada “màgia del Palau”, que ha ajudat a la consecució de grans èxits de les seccions del Barça, amb la conquesta d’un munt de lligues i títols europeus amb èpiques remuntades incloses.

Al Palau s’hi han viscut grans nits màgiques i per la seva pista han passat els millors jugadors europeus de bàsquet, handbol, hoquei patins i futsal, amb enfrontaments mítics entre el Barça i el Reial Madrid dels anys 80, amb els Epi, Solozabal, Sibilio contra els Corbalán, López Iturriaga, Romay i Fernando Martín, amb l’episodi històric el 1983 del palmell salvador de Lluís Miquel Santillana, que va ser vital per a la conquesta del títol el 1983. O ja en temps dels play-off, quan el Palau gaudia de jugadors com Kenny Simpson o Audie Norris, que feien aixecar el públic amb accions memorables, aquell cinquè i definitiu partit pel títol de la final de l’anomenada Lliga de Petrovic la temporada 1998/99, que va acabar sent la Lliga del Barça, sense oblidar la importància que va tenir el Palau, convertit en un fortí, la temporada 2002/2003, que va acabar sent la de la conquesta de la primera Eurolliga de la secció.

També l’handbol ha viscut nits màgiques i remuntades impossibles, com la de la temporada 1984/85, quan en el partit decisiu per a la Recopa Joan Sagalés va caçar volant una pilota de Serrano i va marcar el gol que remuntava els set gols de diferència del CSKA a l’anada. Les cinc Copes d’Europa consecutives del Dream Team de Valero Rivera del 1996 al 2000 també van tenir en el Palau un pilar irreductible, però també amb Xesco Espar o Xavier Pascual a la banqueta, els rivals domèstics i europeus han sofert la pressió del Palau.

L’hoquei patins també li deu gran part de les seves 22 Copes d’Europa, començant per la primera, en què el Benfica es va avançar amb dos gols d’avantatge i el Palau va donar forces per acabar remuntant amb tres gols de Jordi Villacorta (5-3), que va ser suficient per a la tornada (7-7).

Què opinen els jugadors i entrenadors?

Nacho Solozabal

"Per mi el Palau és com si fos casa meva. Tants i tants anys jugant, aquelles nits increïbles amb tot el públic donant-nos suport, partits de competició europea... En fi, imatges que mai marxaran de la meva memòria. Recordo tres moments importants: un, quan vam guanyar un campionat del món al Palau quan ens entrenava Manolo Flores; el segon va ser un cinquè partit que vam jugar contra el Madrid de Petrovic, que va ser un dia fantàstic; i després, el dia que em van fer un homenatge i em van retirar la samarreta. El Palau compleix 50 anys, moltes felicitats, la nostra generació l’ha considerat casa nostra.” 

Juan Antonio San Epifanio ‘Epi’ 

"Per mi la màgia del Palau era sobretot l’apropament i la simbiosi que hi havia entre l’afició i els jugadors. El caliu i els ànims dels aficionats els rebíem els jugadors, érem capaços d’integrar-nos amb ells i de donar el màxim de nosaltres mateixos.”  

Andrés Jiménez  

"Per mi la màgia del Palau va molt més enllà d’aquest ambient intens i electritzant pel fet que el Palau és un lloc relativament petit abarrotat de grades on  la pressió i el contacte amb el públic se sent de manera molt intensa. Per mi la màgia del Palau està en el fet que saps que en el moment més complicat de la temporada, en aquests quatre o cinc partits superimportants, sabies que la gran afició del Barça estaria allà per respondre al màxim i és aquesta comunió entre l’equip i la teva afició el que et faria aconseguir la victòria que l’equip tan necessitava. Aquest era el moment culminant en què la màgia del Palau es produïa. Afortunadament he tingut la sort de gaudir d’aquests moments i tots els que ho hem viscut mai ho hem oblidat.”  

Manolo Flores  

"El Palau és el barcelonisme en estat pur, és la passió per una samarreta, és aquesta la força que reben tots els jugadors, per això som més que un club, per això el Palau és únic i irrepetible.” 

Roberto Dueñas 

"Per mi la màgia del Palau és difícil d’explicar perquè aquestes sensacions només es poden sentir; és el típic dia en què hi ha un partit especial en què necessites un resultat determinat, un partit en què si no guanyes no pots seguir en la següent eliminatòria. La germanor entre l’afició, l’equip i l’ambient del Palau fa que la màgia es produeixi i al final l’equip surt guanyant i tothom té aquesta sensació de nits màgiques, on fins i tot el rival percep aquesta sensació i fa que tot això sigui únic i difícil d’explicar.” 

David Barrufet 

"El Palau durant molt de temps ha estat la meva segona casa. He passat més temps aquí que enlloc. Això de la màgia és cert, quan veníem a jugar aquí amb el Palau ple, l’atmosfera que hi havia; era impossible perdre, el públic cantava, era meravellós. Poder tenir la samarreta retirada és una altra de les alegries. L’últim partit al Palau en què tothom va venir de groc, aquell dia va ser un comiat molt maco.” 

Enric Masip  

"El Palau és la meva segona casa, pràcticament m’he passat aquí més de la meitat de la meva vida. A més, la samarreta amb el número 5 està retirada. Per mi el Palau ha estat màgia, ha estat sentiment, compromís, il·lusió, el que engloba el barcelonisme. Els moments més especials de la meva vida són el dia que vaig fitxar pel Barça i el dia que me’n vaig anar. Que el Palau arribi als 50 anys és molt especial per algú que ha viscut tant i a qui se li ha posat la pell de gallina en sentir l’himne del Barça en aquest espai.” 

Aitor Ariño  

"La màgia del Palau és un plus que no es troba enlloc i que ens porta a aconseguir victòries gairebé impossibles.” 

Ludovic Fàbregas 

"Per mi el Palau és un lloc màgic perquè la primera vegada que hi vaig entrar vaig sentir que escoltava la gent però el pavelló estava buit i crec que això té a veure amb les samarretes que estan allà dalt i amb la història del Club. És un lloc on hi entres i hi passa quelcom, no hi ha res però hi ha molt història i ambient; un espai on es viu l’handbol.” 

Gonzalo Pérez de Vargas 

"Per mi la màgia del Palau és una sensació única que només pots viure vestint l’escut del Barça.” 

Aitor Egurrola  

El Palau no és la meva segona casa, sinó la primera. Són moltíssims dies venint a entrenar-me, molts partits i he tingut la sort de viure la famosa màgia del Palau, aquests partits en què l’afició t’empenta a la victòria i que quan no tens forces t’ajuda a parar una pilota que en un altre partit no podries parar. És la comunió entre grada i equip que porta a donar aquest plus. He tingut el plaer de jugar dues ‘Final Fours’ que potser són els millors records que tinc del Palau i poder aixecar la meva primera Copa d’Europa com a capità.”

Sergi Panadero 

"El Palau és la meva segona casa. Ja són 18 anys venint gairebé cada dia i hi he viscut moments d’autèntica màgia. El millor record és el del primer gol, el 2003 contra el Cibeles. Era un somni que tenia des que era petit i el vaig poder complir.”  

Pau Bargalló 

"Per mi aquesta pista és molt especial. De petit venia a veure els partits i sempre he tingut el somni de poder jugar aquí.” 

Beto Borregán 

"El meu millor moment és el de la retirada de la samarreta, el 5 de maig del 2013. He viscut molts moments màgics al Palau, que és la meva segona casa. Encara treballo aquí i hi passo més hores que a casa. Si no vinc al Palau és com si em faltés alguna coseta. Estic encantat que el Palau celebri 50 anys. Aquest Palau ha fet tardes de molta màgia i encara té molta corda per donar-nos moltes més tardes de glòria.” 

Edu Castro  

"Aquest recinte té una màgia especial. Buit fa goig perquè té una acústica molt especial i una reverberació que fa que tot et torni però, ple de la gent blaugrana que és el que li dona sentit, fa que sigui un estadi entranyable i únic al món. Ja fa gairebé 10 anys que hi vinc gairebé a diari i hem estat un any i mig trobant a faltar l’afició. Els millors moments són les celebracions de lligues i de Copes d’Europa que hi hem pogut viure”.  

Gaby Cairo  

"El Palau és com casa meva. És un escenari realment impactant per a les persones que venen a jugar-hi i únic per a aquells que hem tingut la sort de jugar-hi gairebé cada cap de setmana. El Palau sempre ha tingut molta màgia i soc una de les persones afortunades d’haver-la pogut gaudir des de la pista.” 

Jordi Torras 

"Viure la màgia del Palau ha estat un privilegi, sobretot per als que érem a la pista. El creixement de la secció ha anat en paral·lel amb el creixement de l’afició i d’aquest ambient que ha fet que aquesta màgia sigui un factor importantíssim en tots els partits importants i en la consecució dels títols de la secció i, sobretot, un malson per als rivals.” 

Sergio Lozano 

"La màgia del Palau és aquella sensació que tens quan sents que el Palau et voleia i que et sents invencible. Aquests moments són únics i es gaudeixen al màxim.” 

Gabriel i Ari Santos 

"La màgia del Palau són els Dracs, és el millor que un pot sentir.” 

Xavi Llorens 

"La màgia del Palau et fa creure que no hi ha res impossible.” 

Juan Carlos López  

"La màgia del Palau és la unió i cohesió entre jugadors i afició.” 

Paco Sedano  

"La màgia del Palau és poder gaudir a la pista per la qual han passat els millors esportistes de la història d’Espanya en el millor club del món”.