La lliçó de vida d’en Bernat a Sergi Fernández i Aitor Egurrola

La lliçó de vida d’en Bernat a Sergi Fernández i Aitor Egurrola

Els porters blaugrana reben les recomanacions d'en Bernat, que lluita des de fa dos anys contra la leucèmia: “S’ha de ser positiu i pensar què es farà quan acabi el confinament”

Sergi Fernández i Aitor Egurrola encadenen més de sis setmanes sense posar-se entre els tres pals del Palau Blaugrana. Però, què és un mes i mig si ho comparem amb dos anys de lluita contra una malaltia? La gent que està confinada però sense problemes de salut “té la sort de no estar tancada en una habitació d’hospital o a casa durant un any i mig”. Així ho comenta Bernat als dos porters barcelonistes en una trobada virtual promoguda per la Fundació Barça i amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu.  

En Bernat va haver de deixar el seu equip al setembre del 2017, amb set anys d’edat, i sent porter de la base del Vilanova. Li havien diagnosticat leucèmia i l’habitació de Sant Joan de Déu passava a ser la seva nova llar, fet que el va portar a distanciar-se dels seus companys, amics i germans per iniciar un confinament que ara afecta tota la societat. I com s’ha d’afrontar aquest aïllament? “S’ha de ser positiu”, descriu en Bernat, ja des de Vilanova i la Geltrú però encara en la fase final del tractament. “S’ha de pensar què es farà quan acabi el confinament i parlar amb les persones que estimes”, afegeix.

Un vincle especial amb Sergi Fernández

Gràcies als contactes de la Laia i la Laura, entrenadores d’en Bernat, Sergi Fernández va arribar a conèixer el cas del petit porter. El blaugrana, un dels ídols del vilanoví, va decidir fer-li una visita sorpresa a l’hospital i regalar-li una samarreta. “Va flipar”, expressa la seva mare, l'Anna, sòcia del Barça.

A partir d’aquesta visita es va crear una estreta relació entre en Bernat i Xenxo Fernández, amb el jove porter veient els partits del seu ídol des de l’hospital. També va poder veure per televisió com la penya Sang Culé mostrava una pancarta i cridava el càntic “Tots som Bernat” en el partit del curs 2017-18 contra el Follonica. Aquesta va ser una demostració més de “la mobilització del món de l’hoquei” amb en Bernat, explica la mare. “Els valors de l’esport no només són guanyar, sinó també donar suport a les persones que estan en situacions compromeses”.

Després de mesos de lluita, la temporada passada, en Bernat i el seu germà gran, en Magí, van tornar la visita a Sergi Fernández en un entrenament. I va posar-se les proteccions per aturar faltes directes a Pablo Álvarez! També va poder presenciar el Barça-Reus, amb l’equip celebrant l’OK Lliga 2019 i el final de la temporada.

Realitzades les últimes quimioteràpies el darrer desembre, en Bernat segueix demostrant la seva valentia i, fins i tot, ha tornat a patinar. Ara, amb l’estat d’alarma, continua sense sortir de casa, aïllat i seguint totes les precaucions. Tota una lliçó de vida.  

hoquei patins bernat sangcule
Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut