Radiografia als rivals de Champions: Inter de Milà (II)

Radiografia als rivals de Champions: Inter de Milà (II)

Analitzem en profunditat el conjunt d’Antonio Conte, el segon dels oponents culers a la fase de grups

Després d’analitzar el Borussia Dortmund, seguim amb la sèrie dels tres rivals del Barça en aquesta edició de la Champions League 2019/20. Torn per a l’Inter de Milà, un històric del futbol italià i europeu que, tot i els mals resultats en les darreres temporades, enceta una nova campanya amb un rentat de cara, tant a la banqueta com a la plantilla, que li permeten somiar en gran aquest any.

Història del club

Fundat el 9 de març del 1908, és l’únic equip italià que no ha baixat mai a la Serie B i ha disputat les 88 edicions de la Primera Divisió. Amb 111 anys d’història, és un dels clubs més importants d’Itàlia i també d’Europa. Tot i ser el segon equip italià amb més Lligues al seu palmarès (empatat a 18 amb l’AC Milan), la seva etapa més gloriosa data de principis del segle XXI. Des de la temporada 2005/06 fins a la 2009/10 va ser el campió de la Lliga italiana, primer amb Roberto Mancini a la banqueta i després amb José Mourinho. Precisament, aquesta darrera temporada és la més gloriosa de la història del club. Tot just després que el Barça aconseguís el seu primer triplet (2008/09), el conjunt italià va repetir la mateixa gesta i es va convertir en el sisè equip de tota la història a fer-ho. Això sí, no va igualar els sis títols aixecats pel Barça, perquè van perdre la Supercopa d’Europa contra l’Atlètic de Madrid. Des de llavors, el monopoli de la Juventus a la Serie A ha estat acaparador: campió de Lliga des del 2012. Aquesta temporada, però, l’Inter s’ha reforçat molt bé al mercat de fitxatges i aspira a recuperar el tron de la competició domèstica i tornar a fer-se gran a Europa.

Trajectòria de l’equip a Europa

Amb tres Copes d’Europa al seu palmarès, és el setè club de futbol que més vegades ha aixecat l’orelluda en la història. Les dues primeres van ser de manera consecutiva: va fer-ho les temporades 1963/64 i 1964/65 amb Helenio Herrera a la banqueta i amb Luis Suárez com a gran referent. No va ser fins a la dècada dels 90 que va a tornar a aixecar un títol europeu. Fins a tres en una mateixa dècada: les Copes de la UEFA 1990/91, 1993/94 i 1997/98. El 2010 va aconseguir tornar a regnar Europa amb el triplet històric esmentat abans. Des de llavors, la seva millor posició a la Champions van ser uns quarts de final la temporada 2010/11. L’any passat va tornar a disputar la competició de les estrelles després de sis temporades sense participar-hi. Malgrat això, va obtenir la tercera plaça a la fase de grups i va caure eliminat als vuitens de final de l’Europa League contra l’Eintracht Frankfurt.

mini_OtroINT-BAR06112018_pic_2018-11-07otrointer-barcelona18
mini_OtroINT-BAR06112018_pic_2018-11-07otrointer-barcelona18

L’equip actual

La temporada passada va repetir la quarta plaça a la Serie A de la campanya anterior. La seva regularitat a la Lliga li ha permès tornar a disputar la Champions League. Malgrat això, no va tenir un paper destacat a la Coppa (va caure eliminat als quarts de final contra la Lazio a la tanda de penals) i va quedar tercer a la fase de grups de la Champions.

Aquesta temporada les perspectives tant a la Lliga com a la Champions són molt diferents. Els nerazzurri es mantenen invictes en les dues primeres jornades de Lliga, líders amb sis punts, empatats amb la Juventus i el Torí.

El vestidor del Giuseppe Meazza - Fotos UEFA
El vestidor del Giuseppe Meazza - Fotos UEFA

Els jugadors a seguir

La gran estrella de l’equip és un dels fitxatges d’aquest mercat estival: Romelu Lukaku. El davanter belga ha arribat procedent del Manchester United a canvi de 65 milions d’euros. El canvi d’aires sembla haver-li beneficiat; en els dos primers partits de Lliga ja ha vist porta en dues ocasions. Acompanyant-lo a la davantera, dos jugadors de renom: l’argentí Lautaro Martínez i l’exblaugrana Alexis Sánchez. A la sala de màquines hi ha Brozovic i les bandes són per a Candreva i Assamoah. La veterania de Handanovic sota els pals, que enceta la seva vuitena temporada al conjunt italià, és un altre aspecte a tenir molt en compte.

Romelu Lukaku amb el Manchester United - Miguel Ruiz FCB
Romelu Lukaku amb el Manchester United - Miguel Ruiz FCB

Com s’ha reforçat?

L’Inter ha sabut refer-se d’algunes baixes sensibles que ha patit durant aquest mercat de fitxatges. L’arribada de Diego Godín a la defensa aportarà un plus d’experiència i qualitat; vital per lluitar per Europa. Han marxat jugadors com el davanter Mauro Icardi (format a les categories inferiors del Barça), després de sis temporades i més de 200 partits; l’extrem Ivan Perisic o el migcampista Radja Nainggolan. El fitxatge de Romelu Lukaku i la cessió d’Alexis Sánchez, tots dos provinents del Manchester United, il·lusionen l’afició nerazzurra.

Diego Godín en la seva etapa a l'Atlètic de Madrid - Miguel Ruiz FCB
Diego Godín en la seva etapa a l'Atlètic de Madrid - Miguel Ruiz FCB

Tècnic

Sens dubte, l’arribada d’Antonio Conte aquesta temporada a la banqueta del Giuseppe Meazza és una de les millors noticies per al conjunt italià. Des de la primera etapa de Roberto Mancini al club l’any 2008, cap dels 12 entrenadors que han dirigit l’Inter han durat més de dues temporades. Sembla que amb l’arribada de Conte, aquesta irregularitat podria acabar.

L’italià és un entrenador contrastat en el panorama europeu i un gran coneixedor del futbol de Italia. Com a jugador (gairebé 300 partits amb la samarreta de la Juventus) i també com a entrenador. Conte va dirigir la vecchia signora durant tres temporades i va alçar-se l’scudetto en totes. També va ser seleccionador italià durant el Mundial de Brasil 2014 i l’Eurocopa de França 2016. Guanyador de la Premier League amb el Chelsea la temporada 2016/17, aposta per un joc que s’adapta a la perfecció al futbol italià. Una defensa de tres, amb dos carrilers ofensius i molt llargs, tres homes al mig del camp i dues puntes a l’atac.

Ernesto Valverde i Antonio Conte quan dirigia al Chelsea - Miguel Ruiz FCB
Ernesto Valverde i Antonio Conte quan dirigia al Chelsea - Miguel Ruiz FCB

Precedents contra el Barça

Els enfrontaments entre Barça i Inter són recurrents a Europa: s’han enfrontat 12 vegades, vuit d’aquestes a la Champions League. Sobretot a la fase de grups, on han coincidit les temporades 2002/03, 2009/10 i 2018/19. El pitjor record per a l’afició blaugrana és el de l’any 2010, quan es van creuar a les semifinals i el conjunt italià va accedir a la final en una de les eliminacions més doloroses de la història recent del Club. El darrer precedent és de la temporada passada, en què el Barça va aconseguir guanyar al Camp Nou per 2-0, amb gols de Rafinha i Jordi Alba, i empatar 1-1 al Giuseppe Meazza amb gols de Malcom i Icardi. Una dada a tenir en compte: el Barça sempre ha guanyat l’Inter al Camp Nou a la Champions, però mai ha aconseguit la victòria quan ha jugat de visitant.

L’estadi: Giuseppe Meazza

Inaugurat el 19 de setembre del 1926, és l’estadi més gran d’Itàlia amb capacitat per a més de 80.000 espectadors. Es dona un fet curiós: hi juguen de local l’Inter de Milà i l’AC Milan, els dos rivals per antonomàsia. Quan ho fan els nerazzurri, se l’associa amb el nom de Giuseppe Meazza (històric jugador de l’Inter) i quan ho fan els rossoneri, se li diu San Siro.

Giuseppe Meazza - Fotos UEFA
Giuseppe Meazza - Fotos UEFA
Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut