El paper de la nutrició a l’esport d’alta competició

La nutrició ha d’ajudar a millorar l’estat de salut de les persones. En l’esportista d'elit, a més, en millorar el rendiment: és una peça clau perquè arribi a la màxima capacitat de desenvolupament i rendiment físic.

Una frase que s’ha repetit molt en els darrers anys és que l’alimentació és un entrenament invisible. En l’actualitat, hem de considerar que ha perdut aquesta invisibilitat, perquè s’ha demostrat que ajuda els esportistes en molts aspectes. Cada vegada ho tenen més en compte i en són més conscients.

La nutrició és especialment important en la recuperació, la prevenció de lesions i l’anomenat return to play: en cas de lesió, contribueix a fer que l’esportista torni al camp i ho faci no només abans, sinó fins i tot en una forma física millor.

Un altre aspecte fonamental és que cada ingesta compta: no serveix cuidar-se només el dia del partit. Tenir cura de l’alimentació demostra, juntament amb altres accions, la professionalitat de l’esportista. Per tant, l’alimentació saludable, la genètica i l’entrenament li permetran treure la millor versió de si mateix, i la combinació d’aquests tres elements es veurà reflectida en els resultats.

Menjar en funció de com s’entrena

D’altra banda, cada ingesta ha de ser diferent en funció del moment de la temporada, de la setmana o de la fase de la competició. Per això és habitual sentir la recomanació que s’ha de menjar en funció de com s’entrena i de la planificació de les competicions: no es menja de la mateixa manera el dia que es fa sessió doble que el dia que l’entrenament que és més lleuger. Tampoc els dies de sessió de força al gimnàs, de competició o de descans.

Aquest concepte s’anomena ‘perioditzar’ l’alimentació i cada vegada té més importància, perquè ajuda a adaptar les necessitats de l’esportista a les seves exigències d’entrenament, competició i recuperació. Així, si està al màxim nivell, serà capaç de millorar.

Com que hi ha tanta competitivitat al món de l’esport, l’esportista que no aprofiti totes les oportunitats per arribar al màxim rendiment, tant en competició com en el dia a dia, no podrà ser el millor. Per això, l’alimentació també compta.

La ‘periodització’ de l’alimentació també és important en funció dels objectius. Per exemple, l’objectiu a la pretemporada no és el mateix que a la fase final de la temporada: a la pretemporada es torna de vacances i l’objectiu ha de ser, sobretot, millorar la composició corporal. Cal que el cos tingui els índexs de greix i massa muscular correctes per a practicar esport, suportar els entrenaments i donar el màxim a les competicions.

Durant la temporada, hi haurà setmanes amb només un partit i d’altres amb diverses competicions. Llavors és quan més s’ha de cuidar el cos perquè es regeneri, es recuperi i continuï responent a l’exigència de la competició.

Aquests pics competitius van pujant o baixant durant la temporada en funció de l’esport. No és el mateix el futbol que el bàsquet, ni jugar en una competició que en tres. Per tant, l’esportista s’ha d’adaptar a les exigències, no només del seu esport, sinó de la competició en què estigui jugant. Ha de ser conscient que, en les setmanes amb dos o tres partits, s’ha de cuidar més.

Escollir els aliments més idonis

També cal destacar que hi ha aliments molt saludables que no són els més idonis segons el moment en què es consumeixen. Per exemple, el bròcoli, els espinacs o els llegums són molt saludables i tenen una gran qualitat nutricional; tanmateix, per la gran quantitat de fibra, no són una bona opció per al dia de la competició, ja que es tarda molt a digerir-los. Quan es vol competir, l’ideal és que la sang sigui al múscul, no a l’estómac perquè s’està fent la digestió.

Quin paper té el dietista-nutricionista?  

El paper del dietista-nutricionista és cada vegada més important. A la temporada 2018/2019, 18 dels 20 equips de la lliga professional espanyola de futbol comptaven amb un. A la Premier League, tots els equips en tenen un. Aquest increment es deu al fet que el futbol d’alta competició és cada vegada més exigent, i el dietista-nutricionista és clau per al rendiment dels esportistes.