Xabier Eskurza:

Xabier Eskurza: "És molt important que l’Agrupació pensi en l’endemà del futbolista"

L'antic futbolista del Barça ha visitat el Camp Nou amb el seu fill en l'enfrontament contra l'Arsenal i ha reflexionat sobre el valor de l'oferta formativa de l'entitat

Si no ens equivoquem véns cada any a l'Estadi a veure un partit del Barça amb la teva família. Quants van ja amb aquest?

Portem venint des que el meu fill té us de raó. Jo em vaig desvincular del futbol després de penjar les botes, però arran de tenir fills venim tots els anys. Com a mínim procurem venir a un partit com el d’avui, que serveix per entendre què és gaudir del futbol.

I què fas quan vens a Barcelona? Hi ha algun lloc al que anessis quan eres jugador i al que mai falles?

La veritat és que no. Jo vaig estar poc a Barcelona, només la temporada 94/95 i ja han passat més de 20 anys. Segurament tots els llocs als que anàvem han canviat. Sé que em sol agradar anar als llocs típics de la ciutat, però no tinc un indret que guardi de la meva etapa barcelonista.

Quines sensacions et desperta tornar al Camp Nou?

Emoció, bon records i ganes de gaudir amb un gran equip. Són molts anys i els records són difusos, però el camp és conversa. No és com a San Mamés, que l’estadi està canviat i és com si no hagués jugat allà. Aquí el camp ha canviat una mica però es manté l’essència.

I compartir-ho amb la teva família?

És transmetre tot el que he viscut. Emoció, sentiment... perquè el Barça no només és un equip de futbol, també transmet sentiment i pertinença. Va més enllà. També em sento orgullós que un dels meus fills sigui culer i tingui aquest sentiment. Per a mi és molt maco.

Quan vas decidir entrar a l’Agrupació?

Vaig conèixer l’Agrupació durant la final de Copa de l’any 2009, contra l’Athletic a València. Estava amb en Fusté, en Goiko i altres exfutbolistes. Ells em van recomanar apuntar-m’hi i així ho vaig fer. Quan vaig deixar el futbol també m’hi vaig desvincular, però quan vaig voler ensenyar a la meva família el club on havia jugat el tracte que vaig rebre va ser exquisit. És més, ni el propi Athletic m’ha donat aquesta calidesa, tot i que sóc de Bilbao, soci i vaig a San Mamés.

Quina relació mantens amb l’Agrupació?

Com visc a Bilbao, segueixo l’activitat de l’Agrupació des de la distància. Hi ha moltes activitats esportives en les que potser m’hagués agradat participar, però el meu estat físic no m’ho permet. L’Agrupació des del principi, encara sent un granet de sorra dins la història del Barça, em va donar un tracte excepcional. Això em va fer dir-me “cal inscriure’s, ajudar i participar en el que calgui”. Jo m’ofereixo pel que necessitin quan vinguin a Bilbao. Allà sempre tindran algú a qui acudir.

Vas haver de penjar les botes molt jove, què vas fer després?

Vaig haver de deixar el futbol amb 30 anys degut a uns problemes d’artrosis que m’afectaven la cintura. Després, vaig acabar la carrera d’empresarials. Aleshores vaig detectar que els futbolistes teníem un representant, un advocat... però ningú que gestionés tot íntegrament, que et cuidés en tots els sentits. Vaig veure una carència i intentar cobrir aquesta necessitat.  

Va ser aleshores quan vas crear la teva empresa d’assessorament jurídic per a esportistes. Va ser un camí?

Em va portar molt de temps formar-me. Després de treure’m la carrera va venir un màster en Gestió Patrimonial i d’altres cursos. Vam fundar l’empresa l’any 2002, però fins l’any 210 no vam començar a donar tots els nostres serveis seriosament. Ara estem creixent. És un món difícil, perquè hi regna la desconfiança, però seguim pensant que existeix una necessitat i volem fer un servei al futbolista.

Els futbolistes estan prou informats de tot el que els envolta o creixen en un entorn que s’intenta aprofitar d’ells?

Jo crec que no. Igual no tant aprofitar, però moltes vegades estan assessorats per persones que no estan capacitades per fer-ho. La vida del futbolista és molt curta i el que guanyes és el que tindràs durant uns quants anys. És molt important protegir allò que tant t’ha costat aconseguir. En l’assessorament patrimonial sovint es prenen decisions orientades pels familiars i gent propera que, actuant de bona fe, orienten malament els futbolistes. Nosaltres pretenem donar aquest servei per a protegir i assegurar el seu patrimoni.

Creus que el futbolista està preparat per a allò que li espera quan penja les botes?

No, però és normal en nois tan joves. Veig que l’Agrupació es preocupa bastant, fa cursos i xerrades, i em sembla interessant. Quan tu tens 20 o 30 anys i jugues per un gran club tens el cap en altres coses. Un futbolista amb aquesta edat i el ritme de partits i entrenaments moltes vegades no té temps per a dedicar-se a estudiar.

L’Agrupació impulsa cursos de formació i una borsa de treball per a exjugadors, com valores aquesta iniciativa?

És molt important perquè quan estàs allà mai veus que allò s’acabarà. Ets jove i et falta experiència. Aleshores em sembla bàsic i és molt important que l’Agrupació pensi en l’endemà del futbolista independentment del patrimoni que tingui. Bàsicament per a protegir-los. Tenim casos, desgraciadament, de grandíssims jugadors que han creat un gran patrimoni i l’han dilapidat en pocs anys. La vida és molt llarga, acabes amb 34  o 35 anys i et queda un món per davant. 

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut