Recull de les millors històries viscudes al Camp Nou segons els seguidors de l'ABJ

El dijous 21 d'abril es presenta públicament el projecte del nou Camp Nou. Gràcies a la Crida de l'Agrupació del mes d'arbil, entre el 5 i el 14 d'aquest mes, socis i seguidors del club han comentat a la pàgina de Facebook de l'ABJ els seus millors records viscuts a l'Estadi. Més d'un centenar de vivències personals que són història viva del barcelonisme. Tot seguit, els repassem. 

La màgia de la primera vegada

D'entre totes les vivències a l'estadi potser no hi ha cap tan especial com la primera visita. El primer cop que veus la gespa il·luminada pels focus, quan per primer cop celebres un gol i escoltes el camp cridar. No obstant això, tan important o més que el partit és el record de la companyia d'un pare, una mare o un avi amb qui s'anava a l'estadi. Així ho han comentat David Navalon i David Moyer entre d'altres. Des de l'altra banda de l'experiència, Eulalia Pérez ha explicat que el seva millor vivència al Camp Nou ha estat veure la cara dels seus fills el primer dia que hi van anar. 

El 28 d'octubre de 1973 és una data que va quedar gravada en la memòria d'una generació de culers. Aquell dia el Barça va vèncer 4 - 0 al Granada. Res destacable, si no fos perquè aquell matx va ser el debut de Johan Cruyff vestit de blaugrana. És el cas de seguidors com en Jordi Ortiz o en Joaquim Sacristan que, tot i que aleshores eren petits, afirmen que mai oblidaran aquell moment que van canviar la història del club. 

Però si una de les històries ha destacat per la seva originalitat és la de la Silvia Lazausa. De fet, no es tracta d'un record viscut per ella, sinó explicat pels seus pares: "el meu pare es va fer soci del Barça jugant amb la meva mare, que estava embarassada de mi, a l'endevinar el sexe del que esperava, li va dir: "si es nena em faré soci del Barça" doncs ja era pare d'una altra nena i estava ben segur que jo seria un nen.... el seu carnet ara te 60 anys els mateixos que jo, la seva nena".

Les nits màgiques al Camp Nou

Sovint es parla de les nits màgiques al Camp Nou: gran remuntades, partits trepidants i amb l'afició entregades. D'entre tots aquests partits el més recordat ha estat el 0 - 3 en la tornada de les semifinals de la Recopa d'Europa de la temporada 78-79 contra l'Anderlecht. Aquest resultat va portar a una tanda de penals que cauria del bàndol blaugrana. Aquest resultat va permetre l'equip accedir a la final de la mítica Recopa de Basilea. 

El 5 - 4 contra l'Atlètic de Madrid a la tornada de la semifinal de la Copa del Rey l'any 97 i el hat-trick de Pichi Alonso contra el Göteborg són altres dues remuntades històriques que el barcelonisme recorda amb especial emotivitat. 

Durant els anys 90 es van viure vespres d'absoluta bogeria a l'Estadi per partits que s'estaven jugant a quilómetres de distància. Les famoses lligues del transistor del Tenerife i del penal de Djukic guarden també un significat especial pels aficionats. "El partit del Dream Team a on vam guanyar la Lliga del Depor. El meu avi, soci desde les Corts s'acomiadavade l'Estadi amb alzhaemer i plorava d'emoció. Mai l'havia vist plorar i va fer-ho a l'Estadi" ha comentat en David Castelló, seguidor de l'ABJ a Facebook.

Però si la culerada ha d'escollir una nit al Camp Nou per la felicitat viscuda i per l'espectacle no en tenen cap dubte: el 5 - 0 contra el Reial Madrid de Mourinho i la mà alçada de Piqué cap a l'afició. La sensació de domini sobre l'etern rival en aquell partit és quelcom mai vist abans pels aficionats. L'equip va rendir al màxim i l'afició va respondre amb un ambient de festa insuperable. L'anècdota graciosa respecte aquest partit la comenta la Mercè Doñate: "el meu nebot q deuria tenir uns 11 o 12 anys, es va aixecar al 5è gol i va dir: "senyor ja em puc morir" Tots ens varem quedar muts!".