El Barça de Flick, un campió amb ànima, futbol i resiliència
El passat dijous 15 d’agost es va obrir el teló de la Lliga 24/25. Des de llavors, s’han necessitat 273 dies per conèixer el campió. I un nom s’apuntarà a la llarga llista històrica d’aquesta competició: el del Barça de Hansi Flick.
L’equip blaugrana ha conquerit el seu 28è títol de la competició nacional aquest dijous, després de guanyar contra l’Espanyol a Cornellà. Així doncs, després de gairebé nou mesos intensos, el Barça s’ha proclamat campió amb una gran demostració de personalitat i amb un estil de joc cognoscible, que ha tornat a enamorar el món. Un equip que rep elogis per allà on desplega el seu futbol i que tanca el curs 24/25 després d’aixecar, també, la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei. Triplet nacional que, per cert, és únic en la història del Club.
Però el més important de tot és que ho ha fet sent fidel a una idea, a una manera, a un esperit. L’impulsor està clar, parla alemany i va creure en els seus jugadors des del primer dia. Després ja ells mateixos han tret la seva millor versió per tornar a ser els grans campions.
L’arquitecte: Hansi Flick
Hansi Flick va arribar a finals de maig del 2024 amb un repte immens. Va heretar un equip jove i prometedor, però sense l’experiència necessària. Un grup amb fam, sí, però potser encara verd.
En poques setmanes, Flick es va guanyar ràpidament el respecte i la confiança de la plantilla. Els jugadors es van entregar al seu estil i l’entrenador va aprofitar la joventut del grup, i el lideratge dels veterans, per modelar un equip campió.
L’alemany s’ha convertit, d’aquesta manera, en el cinquè entrenador de la història del Barça que, en la seva primera temporada, aconsegueix guanyar la Lliga i la Copa, després de Van Gaal, Guardiola, Luis Enrique i Valverde. No és poca cosa.
La idea: gaudir
El Barça ha tingut una identitat clara, ofensiva i valenta. No només ha estat guanyador, sinó també divertit de veure. Un equip alegre, dinàmic, impredictible, que mai no es dona per vençut. Pot guanyar o perdre, però sempre cau amb el cap ben alt. És un conjunt amb una voracitat brutal, que aposta pel futbol ofensiu. Una prova d’això són els 97 gols marcats fins ara a la Lliga, una xifra que resumeix el caràcter demolidor.
Flick, doncs, ha aconseguit crear un sistema de joc en què la pilota és la protagonista. Els seus futbolistes no es conformen només amb tenir-la i, quan premem el botó d’activació, res no els atura. És un equip polifacètic, que ataca de totes les maneres possibles: a pilota aturada, per les bandes, per dins, a la contra o amb una gran capacitat d’associació. També a través de les seves individualitats.
El trident ha brillat amb llum pròpia: Lewandowski (25 gols) ha liderat l’atac amb la seva experiència; Raphinha (18) ha signat la seva millor temporada com a blaugrana; i el jove Lamine Yamal (8) ha confirmat que és una joia de present i també de futur. Però no han estat sols pel que fa al gol: Ferran Torres (10 gols i 6 assistències) i Dani Olmo (9 i 4), per exemple, han estat vitals, així com futbolistes com Fermín o, últimament, Eric Garcia, que sempre han contestat amb compromís i qualitat.
Els executors: un vestidor unit
Una de les grans senyes d’identitat del Barça campió ha estat l’aposta ferma pels joves. Flick ha confiat sense reserves en el seu talent, com el de Lamine Yamal, Pedri, Gavi, Fermín, Cubarsí o Balde, i fins a set jugadors del planter han arribat a debutar sota les ordres de l’alemany: Toni Fernández, Andrés Cuenca, Sergi Domínguez, Gerard Martín, Pau Víctor, Marc Bernal i Dani Rodríguez. Menció especial per a Gerard Martín, que ha brillat amb llum pròpia en els moments en què se l’ha necessitat, especialment aquestes últimes setmanes amb la lesió de Balde.
Però potser allò que diferencia aquest Barça d’altres equips campions és el seu sentit d’unitat. Ha sabut combinar joventut i experiència, i tots han trobat el seu lloc en un projecte comú. Mentre els joves creixien a passos de gegant, els veterans donaven exemple.
Lewandowski, per dir un nom, ha demostrat que continua sent una de les grans estrelles d’Europa. O Iñigo Martinez, convertit en líder i referència, que ha viscut una segona joventut i ha fet una gran temporada a l’eix de la defensa. Sense oblidar Kounde, heroi de la final de Copa i un fix al lateral, així com Frenkie de Jong, que va haver de superar una lesió per tornar a l’equip i demostrar la seva millor versió. Tampoc es pot deixar de banda Szczęsny que, després de retirar-se post Eurocopa, va rebre una trucada del Barça arran de la greu lesió de Ter Stegen i va decidir tornar a posar-se els guants.
Tots i cadascun dels integrants del grup, doncs, han estat clau per donar solidesa a un vestidor que és, per damunt de tot, una família.
El pla: mai rendir-se
Aquest Barça ha fet del caràcter la seva bandera. Amb una mentalitat de ferro, ha sabut refer-se en moments complicats. En són prova les grans remuntades que ja passaran a la història: un total de 9 en totes les competicions. Sis d’elles a la Lliga, incloent-hi tres partits en què l’equip perdia per dos gols. Enfrontaments èpics com el 2-4 al Metropolitano contra l’Atlètic, el 4-3 al Celta amb gol de Raphinha en el darrer minut o el recent 4-3 al Reial Madrid resumeixen l’esperit d’un grup que mai no abaixa els braços.
Fora de la Lliga, quedaran per al record el partit contra el Benfica a la fase lliga de la Champions (4-5), amb un gol de Raphinha en l’última jugada que capgirava un 4-2; o la final de la Copa del Rei, amb gol de Kounde a la pròrroga que donava el triomf al Barça després d’anar perdent 1-2.
Flick ha implantat una cultura de resiliència que s’ha fet evident en els moments més difícils de la temporada. Com, per exemple, quan es va travessar una mala ratxa de resultats a finals d’any, amb només una victòria en vuit partits que van fer perdre el liderat. Lluny d’enfonsar-se, i tot i estar a 7 punts del Madrid i a 6 de l’Atlètic, l’equip va ressorgir amb una força imparable.
Així, el 2025 és espectacular, amb 17 jornades seguides sense perdre (15 victòries i dos empats). El Clàssic de Montjuïc (4-3), amb remuntada inclosa després d’anar perdent 0-2, va ser el que va deixar pràcticament sentenciat el campionat. Amb l’Atlètic de Madrid despenjat de la lluita pel títol, el Reial Madrid es quedava a set punts per sota amb només nou en joc. El títol era qüestió de dies.
El resultat: grans records i tres títols
La temporada 2024/25 ja quedarà gravada a la història del Club com una de les més memorables. El Barça ha conquerit la seva 28a Lliga, a més de la 32a Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya, signant un triplet nacional històric.
A més, una de les dades que millor defineixen la temporada és un ple: el 4 de 4 en els Clàssics. Cap aficionat oblidarà el vibrant 4-3 a Montjuïc, amb remuntada inclosa, però tampoc el recital al Bernabéu a la primera volta (0-4).
Què dir de la final de la Supercopa a l’Aràbia, on el Madrid també es va avançar però va acabar cedint (2-5), o de la final de Copa a la Cartuja, una de les més emocionants que es recorden. Cada duel contra l’etern rival ha estat una declaració d’intencions: que aquest Barça ha tornat per competir i per guanyar.
El futur: seguir millorant
Una temporada inoblidable… però amb una espineta europea a la Lliga de Campions. Aquest ha estat l’únic lament en un any màgic, que podria haver estat de somni si no hagués estat per un últim minut fatídic a Milà. Fidel a la seva idea, el Barça va poder remuntar un 2-0 i col·locar-se 2-3 al minut 87, amb un gol de Raphinha. Però, en l’afegit, i quan només quedava un minut perquè el Barça agafés el bitllet per a la final de Munic, Acerbi va empatar el partit i va forçar la pròrroga, on Frattesi va marcar el gol definitiu.
Va ser una eliminació cruel, però també una mostra de la competitivitat del conjunt blaugrana, que ha recuperat el seu lloc entre els grans d’Europa. Caldrà millorar, és cert, especialment en defensa i en la gestió dels minuts clau, però el marge de millora d’un conjunt tan jove és molt gran.
De moment, el Barça de Flick és més que un campió: és un símbol de treball, mentalitat indestructible, resiliència i bellesa futbolística. Un grup que no es rendeix, que emociona i diverteix. Un equip que ha tornat a portar el somriure a la seva afició. I això tot just comença. El futur del Barça mai no havia estat tan prometedor.