Un pòquer de Clàssics per a la història

El Barça va fer un pas més que de gegant per a poder guanyar aquesta Lliga després de superar el Reial Madrid a l'Estadi Olímpic (4-3). Guanyar un Clàssic sempre és molt més que una victòria, però els de Hansi Flick han convertit l'extraordinari en rutina, vencent els quatre Clàssics oficials de la temporada (més el de pretemporada als Estats Units). I això suposa un fet inèdit, ja que el Barça mai havia guanyat tots els partits contra el Reial Madrid en una mateixa temporada, sempre que se n'havien disputat un mínim de tres.

16 gols al Madrid en una temporada

I ho ha fet, a més, amb un joc atractiu, desacomplexat i valent, que s'ha traduït en 16 gols a favor, tot un rècord. Perquè aquest Barça és el primer rival en els 123 anys d'història del Reial Madrid que marca tants gols contra els blancs en una mateixa temporada. Amb aquests setze, s'han superat els 13 que els va fer el Barça de la 2011/12, els mateixos que va marcar-los l'Espanyol de la 1929/30 i els 12 que van anotar els jugadors de l'Atlètic de Madrid 2014/15.

De Nova York al Bernabéu

Per aquest Barça, tot va començar a Nova York a principis d'agost, amb un amistós que va guanyar el Barça (2-1) gràcies a un doblet de Pau Víctor que va servir com a carta de presentació del santcugatenc i de Hansi Flick a la banqueta. Però això va ser només el principi, perquè el 26 d'octubre, els blaugrana es van exhibir al Santiago Bernabéu en la jornada 11 de la Lliga amb un 0-4 al ritme de Coldplay. El doblet de Lewandowski, sumat als golarros de Lamine Yamal i Raphinha van evidenciar al món del futbol que aquest equip havia arribat per a fer coses grans.

La Supermaneta a Jiddah

Com les que van fer a Jiddah, en la final de la Supercopa d'Espanya, amb una maneta antològica (2-5), en una altra demostració palmària de superioritat que hauria pogut ser encara major de no haver jugat més de mitja hora amb un futbolista menys. A l'Aràbia Saudita es va guanyar el segon Clàssic del curs, que va servir per a aixecar el primer trofeu de l'era Flick, però era només la meitat del que estava per fer.

La Copa de Kounde

Perquè, en les últimes setmanes han caigut el tercer i el quart triomf. Segurament, els més transcendentals, i els més patits. Sobretot el de La Cartuja, del passat 27 d'abril, amb un triomf agònic gràcies al gol de Kounde a les acaballes de la pròrroga que va suposar el 3-2 definitiu per a que el Barça aixequés la 32a Copa de la seva història i reafirmant la seva condició dels reis de la competició.

La bogeria de Montjuïc

I el quart, aquest últim. El 4-3 a l'Estadi Olímpic per a acabar d'acaronar la Lliga, i en la mateixa setmana del cop duríssim de Milà. Hansi Flick ha tornat a aixecar l'equip i els seus jugadors van respondre amb un altre gran triomf contra el Madrid, amb més de 50.000 culers entregats a Montjuïc, en el primer Clàssic del curs a Barcelona, en una forma immillorable de tancar un pòquer inoblidable. Els quatre Clàssics de la temporada 2024/25 ja són patrimoni culer.