Ansu Fati: "La millor opció per mi era La Masia"

Ansu Fati ha repassat la seva trajectòria personal i futbolística en una entrevista a L'Équipe i ha destacat la gran acollida del Club des del primer dia, així com les instal·lacions de La Masia. Ansu Fati també fa referència al seu debut amb el primer equip i la convivència amb els seus companys. A continuació repassem el més destacat.

Els records de la infància

“Vaig créixer amb la meva mare, els meus germans i germanes, els meus cosins i la meva àvia materna en una casa al districte de Sao Paulo”.

“Recentment, vaig demanar a una amiga de la meva germana que m'enviés un vídeo del carrer on vivíem i no s'assemblava gens a la imatge que tenia guardada. Tinc moltes ganes de tornar-hi".

Els seus primers contactes amb una pilota

“Vaig començar a jugar al carrer amb els meus cosins als 3 anys. A Guinea Bissau, els nens tenen aquesta llibertat gairebé des que comencen a caminar”.

“Solíem a jugar descalços. Els que tenien una mica més de diners tenien sandàlies de plàstic. Jugàvem amb mitjons que vam enrotllar entre elles per fer una pilota i endavant. De tant en tant aconseguíem recuperar una pilota de goma, però, quan xutàvem quelcom una mica punxant, s'acabava”.

La família

“El 2009 vaig agafar l'avió per primera vegada amb la meva mare, els meus dos germans i la meva germana gran per anar a viure a Espanya”.

“Sempre valoraré el sacrifici que va fer el meu pare per nosaltres, ja que se'n va anar a Europa per guanyar diners. És gràcies a ell que sóc aquí avui”.

Els inicis al Barça

“La millor opció era La Masia, tant pel futbol, com per la meva formació”.

“Vaig arribar el 2012, just després de la inauguració de la nova Masia, quan el club estava a dalt de tot. Les instal·lacions eren molt modernes. Hi havia una sala de jocs amb tennis de taula, billar... Coses que mai abans no havia vist. Ha estat una experiència increïble viure a La Masia i treballar amb entrenadors excepcionals”.

“Marc Serra, el meu primer entrenador a La Masia, em va fer comprendre ràpidament a quin club havia aterrat i que, durant els partits, havia de respectar els meus rivals. També em va animar a marcar més gols i no fer gestos superflus”.

“Quan vaig entrar al vestidor i vaig veure Luis (Suárez), Leo (Messi) i tots els altres jugadors, no s'ho podia creure”.

“La setmana del meu debut amb el primer equip no vaig dormir gaire, estava molt estressat. Havia somiat amb aquest moment durant anys i tot s'estava fent realitat tan ràpid! M'havia imaginat tantes vegades jugant al Camp Nou i marcant un gol allà…”.

"Després del meu debut davant el Betis a Sevilla, Leo ens esperava al vestidor per felicitar-nos per la victòria. Quan vaig arribar, per a la meva sorpresa, ¡em va prendre als braços! Mai oblidaré aquest gest".

“Amb el temps, m'adono de l'honor i l'orgull que representa haver batut certs rècords. Estar sempre amb la meva família, abans i després dels partits, em va permetre no pensar gaire en aquestes coses, continuar fent una vida normal”.

“Des del primer dia, els directius em van rebre amb els braços oberts, com a germans grans”.

Els companys d'equip

“Parlem molt amb Jordi Alba, perquè moltes vegades juguem junts al lateral esquerre. Comparat amb el nostre posicionament respectiu, com puc anar-me'n d'un rival o cobrir-lo quan puja. Hi ha una química especial entre nosaltres”.

"Sergio sempre diu les coses amb molta franquesa i Piqué sempre li agrada fer broma i els tinc molt de respecte”.

Amb Eric García hem jugat plegats molts anys. És una de les persones que em va ajudar a adaptar-me a la vida aquí i al joc al Barça. Vaig passar molt de temps a casa seva quan érem nens”.

“Amb Pedri, Gavi i els altres, vam passar molt de temps junts, fora del club. Mengem junts sempre que podem”.