Aquest dissabte, l’Estadi Olímpic tornarà a obrir les portes per gaudir del futbol femení, i les grades es tenyiran de blaugrana per acollir un dels partits més esperats de la temporada: el Clàssic. Amb el record del precedent de la temporada passada, quan les blaugranes van caure per 1-3 a Montjuïc —la primera derrota en un Clàssic — les culers arriben amb més ganes que mai de treure’s l’espineta.

Al centre de l’atenció hi ha Mapi León, una de les veteranes amb 15 Clàssics a l'esquena. Per la defensa, no és només un partit: és l’oportunitat de deixar enrere la decepció de l’últim precedent i reivindicar-se sobre la gespa. En una entrevista amb els mitjans del club, la jugadora s’ha sincerat sobre com afronta l’equip un duel amb tanta repercussió mediàtica, com s’ha refet de la derrota contra la Reial Societat i com encaren aquestes pròximes setmanes intenses amb partits de Lliga i de Champions. Entre presses, viatges, entrenaments i partits, Mapi Léon ha parlat sabent que cada Clàssic és una oportunitat per escriure un nou capítol de la història del Barça.

El Clàssic d’aquest dissabte serà el tercer que jugueu a l’Estadi Olímpic. ¿En teniu ganes?
Sí, és clar! I més tenint en compte l’últim precedent… Ens vam quedar amb un sabor una mica amarg i l’equip té ganes de tornar a guanyar.

Clar, l’últim Clàssic que vau disputar va ser la primera derrota en la història dels Barça-Madrid. L’equip té ganes de treure’s l’espineta…
Sempre volem guanyar. Qualsevol derrota molesta, però en aquest cas, sent la primera i a més a casa nostra, molesta una mica més.

Així doncs, un partit que tant l’entorn com vosaltres mateixes us poseu aquesta pressió per guanyar, com ho afronteu les jugadores?
És contradictori: hem de preparar un partit més, però sabent que no és un partit qualsevol. De fet, no és que no ho sigui, però al final ve més gent, hi ha més expectatives, més preparació, més mitjans; és més mediàtic. El que hem de fer és el que fem cada dia: entrenar per donar el màxim. En realitat no cal fer res d’extraordinari.

Parles d’un partit que té un tractament més mediàtic, on venen més mitjans i es generen més expectatives, però tal com expliques, per vosaltres són tres punts més…
Exacte! Simplement canvia el rival. Al final sabem que és un equip que està a la part alta de la taula, que cada vegada juga millor i que l’any passat ens va guanyar.

Veniu de guanyar dos partits, el de Lliga contra el Deportivo i el de Champions contra l’Oud-Heverlee Leuven Ladies, però encara és bastant recent l’ensopegada contra la Reial Societat…
La derrota de l’altre dia és normal; així és l’esport. L’ideal seria que no passés, però a vegades pots punxar. No som robots: podem tenir un mal dia, els rivals també juguen i ens ho poden posar difícil. Però també et diré que, tot i que òbviament hauríem preferit que no hagués passat, de vegades va bé que et guanyin i que l’equip hagi de recapacitar i pensar que no sempre ho guanyaràs tot.

Aleshores, si per mala sort el Madrid guanya aquest dissabte —ara estan a cinc punts— es posarien a dos. Hi ha pressió?
Ara mateix no em plantejo aquesta opció.

Has disputat 15 dels 19 Clàssics que s’han jugat en tota la història. Com es viu ser una de les jugadores amb més Barça–Madrid a l’esquena?
Qui en porta més que jo?

Està l’Aitana amb 18, la Patri amb 17 i la Graham amb 16. Després tu, amb 15.
Clar, en alguns potser vaig estar lesionada… No, la veritat és que no ho sabia; és una xifra de la qual no en tenia ni idea. Jo sempre estic feliç de poder aportar a l’equip i de donar el màxim. Després, el míster és qui sempre decideix, però bé, feliç. Són partits que sempre m’ha agradat jugar, així que, com a esportista, vull ser dins del terreny de joc.

En un d’aquests 15 Clàssics, precisament al del Camp Nou, vas marcar gol. L’altre dia contra el Deportivo també. Amb ganes de repetir dissabte?
No és una cosa que m’imagini. A vegades depèn més de la tipologia de partit que es dona. Puc estar més a prop o més lluny de la porteria contrària. En les accions de pilota aturada sempre és una possibilitat. La meva idea, encara que sigui centrar-me, és generar perill a nivell ofensiu.

"No som robots: podem tenir un mal dia, els rivals també juguen i ens ho poden posar difícil. Però també et diré que, tot i que òbviament hauríem preferit que no hagués passat, de vegades va bé que et guanyin i que l’equip hagi de recapacitar".

? Mapi León sobre la derrota contra la Reial Societat

 

Aquesta setmana heu començat una ratxa de partits. Veniu de jugar Champions entre setmana, teniu el Clàssic aquest dissabte, i viatgeu a Londres la setmana que ve… Com gestioneu la càrrega de partits?
Fem el que podem. Quan venen ratxes de Champions, Lliga, Champions, el que hem de fer és jugar i, quan acabes, ja has de començar a recuperar. També a cada jugadora li funciona una cosa diferent; cadascuna ha de sentir què necessita. Personalment, em sembla molt divertit.

Prefereixes jugar que entrenar?
Jo prefereixo jugar. El que passa és que, físicament, vas acumulant càrregues, viatges… però, per preferència, jo prefereixo jugar cada tres dies.

Aquesta càrrega, així com la pressió de partits importants, ja la comencen a notar les jugadores joves que pugen de la Masia. Quin consell els hi donaries?
Són noies joves que venen amb moltes ganes i que ho estan fent molt bé. Han de gaudir del dia a dia; així també es relaxen i poden oferir una millor versió.

Finalment, quin missatge li envies a l’afició que vindrà aquest dissabte a l’Estadi?
Es nota molt quan hi ha gent donant-nos suport i animant. Són com un més de l’equip i, per a nosaltres, són molt importants. Han de venir perquè els necessitem.

Força Barça