Sergio González:

Sergio González: "Ara em toca tornar al Barça tot el que ha fet per mi"

L’ala de Montcada, plenament recuperat de la greu lesió que l’ha apartat del futbol sala durant 10 mesos, torna més fort que mai i amb les idees molt clares: donar-ho tot i ajudar l’equip a assolir tots els èxits possibles. El primer, la Supercopa.

El 5 de març de 2024 sempre quedarà guardat en el record de Sergio González. Aquell dia, a Jaén, es va fer una ruptura al lligament encreuat anterior i una lesió al menisc extern del genoll esquerre. Una lesió de llarga durada que l’ha apartat dels terrenys de joc durant 313 llargs dies. El retorn a la pista del Còrdova el passat 11 de gener de 2025 va ser un moment especial per al de Montcada, que deixava enrere el calvari. Ara, totalment recuperat i preparat per a tot, afronta els darrers sis mesos de temporada amb il·lusions completament renovades.

Primer de tot, com et trobes? 

Em trobo molt bé, la veritat. Les sensacions són molt positives i això és el reflex del treball que hem fet durant tots aquests mesos. Sempre m’he trobat molt fort durant bona part del procés i estic molt content que la meva tornada sigui tan bona com esperava.

Què vas pensar l’altre dia a Còrdova quan et van cridar per entrar a pista? 

Se’m va passar pel cap tot el que havia passat. Però, si et soc sincer, en aquell moment no estava nerviós. Ho havia estat abans, sobretot després de la migdiada. L’anada cap al pavelló va ser molt emocionant. Però després, un cop allà, et concentres i l’únic que vols és tornar a jugar i començar a demostrar del que ets capaç. Ensenyar-li a tothom i a mi mateix que he tornat molt bé i que ja estic preparat per aportar i ajudar al millor equip del món.

Sergio Gonzalez futsal entrevista

I quina millor manera de fer-ho... Primera rotació per agafar sensacions, i gol en la segona. T’havies imaginat aquest retorn? 

No sabria respondre’t si m’ho esperava o no, però sí que és veritat que jo ja ho havia visualitzat. Amb el psicòleg ho havíem treballat i havíem fet molta feina durant aquests mesos. Ha anat per parts, evidentment, però a mesura que s’acostava el debut fèiem visualitzacions de com em veia tornant a jugar. I sempre m’he vist fort, amb confiança, i fins i tot marcant, que és una de les meves facetes del joc. Així que, en el moment que vaig marcar, vaig sentir molta satisfacció, molt d’orgull i una sensació de felicitat immensa perquè la feina feta havia valgut la pena.

Imagino que la psicologia ha estat fonamental en la teva recuperació. Com t’ha afectat mentalment tot aquest procés?

Em va afectar moltíssim, però per sort ja torno a gaudir del que faig. Amb totes les lesions, però especialment amb les de llarga durada, deixes de ser tu, et sents molt buit per dins, súper sol. Nosaltres estem acostumats a tenir una dinàmica d’equip i quan et treuen la possibilitat de viure els moments de grup et treuen una gran part de tu.

A partir d’aquí vaig passar per moments molt i molt dolents, moments en què no em podia valer per mi mateix i necessitava la meva família per a tot. A més, ens va deixar la meva àvia i va ser duríssim. De la mateixa ansietat que tenia, m’oblidava de les coses. I és que soc una persona molt planificada, ordenada, que ho ha de tenir tot controlat i no entenia com em podia oblidar de segons què. Era l’exemple que ho estava passant fatal. Però a poc a poc comences a millorar, et poses objectius a curt termini i els vas aconseguint. Això és gasolina per saber que tornaràs a ser tu.

Quan vas ser realment conscient del que t’esperava? 

Després de l’operació. Des que em vaig lesionar fins que em van operar van passar dues setmanes eternes. El rellotge estava com parat. Quan va passar l’operació va arribar el pitjor moment. No podia fer res sol i vaig tornar a casa dels pares, perquè si no era impossible. Vaig intentar que el meu entorn estigués bé, però sense voler estaven patint per mi i em feia mal. Per això, l’altre dia, quan  vaig veure els meus pares, el meu germà i la meva parella a Còrdova, feliços, que per fi havien canviat el patiment per la il·lusió, em va omplir moltíssim.

“Em vaig sentir buit, ho estava passant fatal. Però a poc a poc em vaig posar objectius i els vaig anar aconseguint. Això va ser gasolina per saber que tornaria a ser jo”

? SERGIO GONZÁLEZ

Recordes aquell fatídic 5 de març? 

Sí, absolutament tot. Recordo perfectament el moment i recordo que se’m va parar tot. En aquell just moment jo ja sabia que m’havia fet molt de mal i la tristesa es va apoderar de mi. Després va costar moltíssim que marxés...

Desgraciadament, a l’equip hi havia altres casos. Et vas recolzar en ells? 

Sí. De fet aquella temporada havia tingut l’Alex (Yepes) un mes a casa, després de trencar-se, perquè vivia a Cunit i estava sol. Va estar un mes a casa meva i un mes més a casa del Sergio Lozano fins que va poder començar a valer-se per si sol. Quan em va tocar a mi, vaig tirar molt tant d’ell com del Sergio. A vegades els hi deia que em sabia greu ser pesat, però els vaig preguntar molts dubtes durant tot el procés i em va anar bé per tranquil·litzar-me. Per sort no vaig tenir moltes complicacions i tot ha acabat bé, però els hi estic molt agraït per l’ajuda i els consells.

I és clar, dins de la gravetat de la situació, la tranquil·litat de saber que estàs en bones mans al Barça...

Em sento molt afortunat i agraït per totes les facilitats que m’ha donat el Club. A part, com que soc de Montcada, ho he pogut passar a casa. M’imaginava en un altre club, lluny dels meus i sense tantes facilitats, i se’m feia un món. De veritat que estic molt agraït al Barça per com ha anat la recuperació. Així que ara em toca a mi tornar-ho tot en forma de rendiment esportiu.

T’han hagut de frenar els metges?

Mai m’he saltat una sèrie, una repetició o un exercici. Sí que és cert que soc d’aquelles persones que potser fa més del que ha de fer i potser sí que m’han hagut de frenar en algun moment. Però és que les meves sensacions fa temps que eren molt bones. Crec que m’ha ajudat que, administrativament, jo no podia tornar fins al gener, perquè això ha fet que no tingués tanta pressió per tornar com abans millor. Però si hagués pogut jugar abans, potser sí que hagués estat molt pesat.

"Em sento molt afortunat. Estic molt agraït al Barça per com ha anat la recuperació. Així que ara em toca a mi tornar-ho tot en forma de rendiment esportiu"

? SERGIO GONZÁLEZ

Ara ja has deixat enrere el calvari, i comença una nova etapa. Què esperes de la temporada? 

Ara mateix em sento preparat per donar-ho tot. En alguns casos els metges posen limitacions de temps o de joc en el retorn, per reincorporar-se a poc a poc, però en el meu cas des del primer moment li van dir al míster que comptés amb mi pel que volgués. Han estat deu mesos horribles, però he tornat molt fort i és el reflex de la feina feta per part de tots. Així que ara només espero poder aportar moltíssim al col·lectiu. Amb la filosofia que té el Tino Pérez, crec que soc un jugador que entra en els seus esquemes i que pot aportar moltes coses. Ja no et dic ni una quantitat de gols, que sé que els hauré de fer perquè és la meva feina, però sí que sé del cert que ho donaré tot.

"Hem de demostrar que som el millor equip del món i que volem guanyar-ho tot"

Proper repte, la Supercopa. Com veus l’equip?

Tenim ganes de fer un cop sobre la taula. Hem patit una petita mala ratxa però ara ja hem trobat la tecla. Potser molta gent dirà que la Supercopa no és important, però nosaltres estem 100% capficats en guanyar-la. Pot marcar molt la temporada, perquè ens pot donar una confiança extra. Si fem el que hem fet en els darrers dos partits, tenim moltes opcions de vèncer. Hem de demostrar que som el millor equip del món i que hem vingut a guanyar-ho tot. Si no ho fem així, ens equivocarem. Però veig els meus companys amb la intenció de sortir a menjar-se la pista i a demostrar qui som.

I també serviria per deixar enrere, ja per fi, el mal regust de la temporada passada? 

Sí, tots sabem les dificultats que vam patir l’any passat. Tot i així vam guanyar un títol com  la Copa d’Espanya, que va ser brutal, també a Cartagena. Així que sí, per a nosaltres la Supercopa significa molt. És tornar a guanyar, aconseguir un títol més a les nostres vitrines, i sumar tranquil·litat. Demostrar que anem pel bon camí. A més, també pot servir per treure espinetes. En el meu cas, la lesió, igual que molts companys que l’any passat van tenir problemes.

8C4A8238

Passi el que  passi, per a tu després arribarà un moment molt important, que serà el retorn al Palau el proper 25 de gener, també contra el Cartagena. Quant has somiat amb aquest moment? 

Ho he visualitzat tantes vegades... i m’emociono de pensar-ho. De fet, fa un temps m’imaginava mirant la grada i no em veia capaç de controlar les ganes de plorar. Serà un moment molt especial per a mi sens dubte. La meva parella sempre em diu que el retorn de veritat serà el dia que torni a jugar al Palau, perquè és que haurà passat pràcticament un any. Em sentiré infinitament estimat, també agraït, i espero que sigui un gran dia. El tinc marcat en vermell en el meu calendari. Espero que vagi tot bé, com tants cops m'he imaginat i com tothom ens mereixem. No només jo, de veritat, sinó també tothom qui m’ha ajudat a arribar a aquest moment.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut