Lluiten fins al final i s'emporten la victòria

Amb dos equips acuitats pels dubtes generats pels últims resultats, el partit es va iniciar amb titubejos i ansietat en els seus primers moviments. Cap volia fer passos en fals que els portés a anar a remolc, i això va generar indecisions en la passada i fallades de concentració en les marques que deixarien les portes obertes. Forats a explotar i errors, alguns de consideració, que marcarien l'esdevenir del partit.

Dos cops dels locals en els primers quatre minuts de joc van concedir al Barça l'oportunitat de començar manant i, no obstant això, la fallada en una puntada fàcil de Bautista Güemes va espavilar als locals, que de seguida va prendre avantatge. De fet, quatre puntades van donar avantatge al VRAC en la primera mitja hora de joc (12-7).

Dos assajos de Felipe Alegria, posaven al Barça dins d'un partit que en la seva primera part es va jugar a cop d'error. Els descuits locals van permetre que el conjunt català rondés massa la línia de marca. Aquests dos assajos van marcar la diferència abans del pas per vestuaris (12-17).

A la represa va deixar un nou contratemps per als locals amb la lesió de Stokes, i una oportunitat d'or pels blaugranes, que es van quedar a centímetres de la línia de marca i, per tant, d'haver obert bretxa en el marcador. No es va aconseguir l'assaig, sí que va sumar amb un drop de Bautista Güemes (12-20), i aquesta concessió va obrir una altra porta a la reacció del VRAC. Una acció individual va servir per a trencar línies i marcar el primer assaig als locals. Punts que van donar tanta vida al VRAC com dues noves puntades més que van capgirar al marcador amb vint minuts per jugar-se (25-20).

Els recanvis del blaugranes van oxigenar l'equip, prova d'això, va ser el penúltim assaig del Barça, en una acció d'embranzida de davantera que va acabar en la línia de marca a set minuts del final (25-25). L'últim, amb el VRAC ja exhaust, va venir a posar la punta en una acció final de lluita blaugrana amb el temps complet que va acabar en celebració sota pals. Una carrera iniciada per Pau Aira des de la seva línia de 22, partint d'una melé en contra, es va resoldre amb assaig del cordovès Pedro Cane (tots dos jugadors de refresc) per a tancar el partit.