Elena Fort: "És un repte com a club tenir algun dia una dona presidenta"
Elena Fort és la vicepresidenta institucional del FC Barcelona. Una figura clau dins del Club, amb una gran carrera i experiència professional, tant en el món de l’advocacia com en el de la política i l’esport.
Actualment és la dona amb un càrrec de responsabilitat més elevat dins del FC Barcelona, sent l’única representant femenina de la Junta Directiva. Un fet que ella reconeix que no és l’ideal, però que creu que amb el pas del temps s’arreglarà. Treballar a favor de la igualtat de gènere i per augmentar les dones sòcies dins la massa social del Club es presenta clau per assolir aquest objectiu.
Així, en una conversa coincidint amb la finalització de mes de març, en què s'ha commemorat el Dia Internacional de la Dona, Elena Fort reflexiona sobre el paper de la dona en càrrecs de responsabilitat i direcció.
Cada vegada menys, però encara costa trobar directives o presidentes en el món del futbol. Per què creu que passa?
“Doncs mira, és molt important que la part esportiva, i el futbol femení en concret, cada vegada vagi fent més passes endavant. Que la seva pràctica cada cop sigui més natural i important. En això, el nostre equip femení és pioner, una referència mundial, i això és fantàstic. Sí que és cert que després d’això hi ha d’haver un canvi cultural pel que fa a la gestió del futbol. Al Barça cada cop tenim més dones en posicions de responsabilitat, però també és cert que venim d’un percentatge baix de sòcies. Per tant, començarem a veure més directives i presidentes quan aquest 26% de sòcies sigui molt més elevat. Tenim un camí per endavant, on ens ha d’ajudar l’entorn i el moment històric que estem vivint, però augmentar la massa social pel que fa a les dones serà clau per tal que es reflecteixi en els òrgans de direcció. És un repte com a club tenir algun dia una dona presidenta”.
I per tal que això sigui possible, què hem de canviar com a societat?
“Hem d’explicar-nos, que es vegi que som tan vàlides professionalment com els homes i que som capaces de gestionar també equips de futbol. Això per una banda. Per una altra, també hem de perdre la por a arribar a determinades posicions importants, com és el Barça. Prendre’ns-ho de manera natural, fer un pas endavant com a dones”.
De fet vostè ha tingut una carrera professional important. Li ha costat més simplement per ser una dona?
“Afortunadament puc dir que no he tingut cap problema. En el món de la política i del servei públic, ja van una mica més avançats i, per tant, ja és més fàcil. En el món del dret, vaig aprendre amb una dona, així doncs ja vaig entrar tenint un referent femení a l’hora d’exercir. I al Barça he tingut la sort de tenir molts bons companys i un president com el Joan Laporta, que ha confiat sempre en mi i en les meves capacitats. Sí que és cert, desgraciadament, que hi ha moltes dones que tenen dificultats i n’hem de ser conscients. Des del Barça hem d’ajudar perquè això no passi”.
Això que comenta també pot ser per culpa de la pressió social que rep la dona per tal de conciliar la feina i la maternitat...
“Sí, això es dona per fet, que hem de ser nosaltres les que se “sacrifiquin”. Però hem de canviar la mentalitat culturalment. Afortunadament, en les noves generacions ja tenen nous referents i noves formes de pensar. És una transició natural i hem de treballar-hi, però estic convençuda que acabarà arribant”.
I què creu que pot aportar una dona en un club com el Barça?
“Si parlem en termes genèrics, és evident que els homes i les dones som diferents en moltes coses. La manera de gestionar de la dona és absolutament empàtica i acostuma a aportar una visió més transversal i global, d’equip. No parlo de casos concrets, perquè molts homes també ho fan així, però en general la manera de gestionar d’una dona és més sensible. I això en qualsevol entitat, també en la nostra, sempre és molt important tenir-ho en compte”.
I ja l’última. Com s’imagina el Barça d’aquí a 15 anys?
“Doncs m’imagino el Barça amb més dones sòcies, havent tingut alguna presidenta i seguint guanyant tots els títols. Un Barça molt més potent, més universal, més socialment compromès i més arrelat al seu país”.