El FC Barcelona rep la partitura del primer himne oficial del Club per part dels seus descobridors

El FC Barcelona ja té al seu poder la partitura del primer himne oficial del Club, del 1910, l’‘Himno-marcha Foot-Ball’, del mestre José Lodeiro Piñeiroa. Els descobridors de la històrica troballa, Xabier Andrés Garrote, donant de la partitura, Andrés García Doural, cronista de la Penya Barcelonista de Mondoñedo, i el seu secretari, Jesús Robles, parts implicades en la recerca, han estat rebuts pel president Josep Maria Bartomeu a la Llotja Presidencial després de fer el lliurament de la partitura al Museu.

El vicepresident institucional Carles Vilarrubí i el vicepresident social Jordi Cardoner han rebut la partitura original en un acte molt emotiu al Museu, espai on estarà la partitura a partir d’ara. Després del lliurament, els assistents han pogut escoltar la peça musical interpretada en directe per Ignasi Terraza, el primer músic que va tocar l’himne a piano més de cent anys després de la seva creació.

La crida del Club dóna resultat

El Club va fer pública el novembre passat, coincidint amb la celebració del 115è aniversari de la seva fundació, la troballa d’aquest primer himne oficial que va tenir el FC Barcelona en la seva història, que data de l’any 1910. Es tracta de l’‘Himno-Marcha Foot-Ball Club Barcelona’, que va ser compost per José Antonio Lodeiro Piñeiroa (1868-1934), natural de Mondoñedo (Lugo), músic major de la banda del regiment d’infanteria d’Alcántara núm. 58 que va estar destinat a Barcelona entre el 1907 i el 1915.

La troballa va ser el resultat d’una crida feta pel Club per mitjà del seu web al juliol amb motiu de la descoberta de l’existència d’aquest primer himne de la història del Club, i gràcies a una tasca conjunta del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona amb la Penya Barcelonista de Mondoñedo i Andrés García, cronista d’aquesta població de Lugo.

Malauradament, aquest himne no es podia interpretar perquè no se n’havia pogut trobar la partitura. Per això es va demanar als socis i aficionats que col·laboressin en aquesta tasca de recerca. La crida va donar els seus fruits i a finals d’octubre Xabier Andrés Garrote, fill, nét i besnét de músics fundadors de la Banda Garrote, d’Ortigueira, a la Corunya, es va posar en contacte amb el Club per comunicar la bona notícia: havia trobat una partitura manuscrita per a piano de l’himne del FC Barcelona del 1910 entre l’amplíssim arxiu musical del seu pare, Andrés Garrote, l’últim director de la saga.

Un himne molt documentat

Manel Tomàs, documentalista del Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, va trobar la
referència a l’himne del 1910 al llibre ‘Historial del FC Barcelona’ (1924), de Daniel Carbó. Continuant
amb la recerca, va trobar més informació a les actes de reunions de la Junta Directiva d’aquella època i
a les hemeroteques dels diaris ‘Mundo Deportivo’ i ‘La Vanguardia’. A partir d’aquí, va investigar sobre el compositor José Antonio Lodeiro Piñeiroa i va contactar amb el cronista del municipi de Mondoñedo
Andrés García Doural, que es va comprometre a ajudar en la recerca d’informació sobre l’himne. Posteriorment, García va contactar amb el seu bon amic Suso Robles, secretari de la Penya
Barcelonista de Mondoñedo, que va col·laborar en la recerca de la fotografia de l’autor i de la partitura.

La recerca, però, no ha finalitzat, ja que hi ha indicis que aquest himne pot tenir lletra, i Xabier Andrés
Garrote continua buscant a l’arxiu del seu pare una possible partitura per a banda de música que
seria més fidel a la creació original de Lodeiro.

En homenatge al primer triplet de la història

Va ser a la temporada 1909/10 que el Barça va assolir la seva primera apoteosi esportiva,
precisament quan el Club, presidit per l’alemany Otto Gmelin, començava a arrelar socialment a la
Ciutat Comtal i amb els seus 400 socis ja era capaç de mobilitzar milers de seguidors. El Barça va
guanyar les tres competicions oficials que va disputar i va aconseguir el primer triplet de la seva història
en guanyar el Campionat de Catalunya, el Campionat d’Espanya i la Copa dels Pirineus Orientals, considerat també el primer trofeu internacional del Club.

El 17 de juliol del 1910 va tenir lloc al camp del carrer Indústria la clausura de la brillant temporada i
l’homenatge als campions del triplet. Es va celebrar un partit entre el primer i el segon equip del FC Barcelona, que van saltar al terreny de joc als acords de l’himne ‘Foot-ball Club Barcelona’, compost per José Antonio Lodeiro Piñeiroa.

La Junta Directiva va decidir el 21 de setembre del 1915 imprimir l’himne i repartir-lo entre els aficionats
els dies de partits especials (fet que dóna suport a la teoria que pugui tenir lletra), amb una nota al peu
oferint la partitura al preu de 2 pessetes. Aquest himne del 1910 va estar vigent fins al 25 febrer del
1923, quan, en ocasió d’un homenatge tributat a Joan Gamper, se’n va estrenar un de nou, amb lletra
de Rafael Folch i música d´Enric Morera.

Malauradament, amb el pas del temps el ‘Foot-Ball Club Barcelona’ de José Antonio Lodeiro va caure
en l’oblit durant moltíssims anys i la historiografia blaugrana va registrar erròniament l’himne del 1923
com el primer de la història del Club.

Declaracions del vicepresident Carles Vilarrubí:

“Després d’una gran feina de documentació, avui és un dia històric perquè hem recuperat un document important, no tan sols per al Centre de Documentació, sinó també per a aquest Museu de gran qualitat que té el Barça. Hem incorporat, perquè tots els socis la puguin veure, la partitura del primer himne del Club, que hem recuperat a través de la col·laboració de la gent de Mondoñedo. Escoltar aquest himne interpretat magníficament per Ignasi Terraza ha estat molt emotiu, pensàvem que seria un himne més castrense però té una cadència molt de l’època, molt alegre i futbolera”.

Declaracions de Xabier Andrés Garrote, descobridor de la partitura:

“És un moment per a mi emotiu. La partitura va estar guardada durant 70 anys als arxius del meu pare, Andrés Garrote, però amb 70 anys de retard per fi està on ha d’estar, a casa seva. Escoltar l’himne aquí al Museu ha estat preciós, molt emotiu”.