Cent anys de la primera transcripció escrita del nom més popular del nostre Club
La gènesis del mot “Barça” (abreviació fonètica de “Barcelona” en català), tan comú i universal, és estrictament oral i inicialment estava vinculada a l’àmbit col·loquial i familiar dels jugadors i afeccionats del FC Barcelona des dels seus orígens allà cap a l’any 1899. Amb el pas del temps aquest apòcope es va anar popularitzant fins que va donar el salt qualitatiu d’aparèixer a la premsa escrita ara fa tot just noranta anys.
El mot “Barsa”, sense ç, apareix en l’Auca “Història del Barcelona amb lletra i ninots de broma”, que es va publicar el 8 de desembre de 1921 com una edició especial anunciada pel setmanari La Jornada Deportiva. L’Auca la va escriure i dibuixar Jaume Passarell, un dibuixant de renom de l’època, que va utilitzar cinc vegades la forma “Barsa” i només es refereix al Barcelona en el títol i una vinyeta, la qual cosa fa pensar que la nova fórmula s’utilitzava molt habitualment. L’auca volia explicar la història del club des dels inicis fins a la inauguració del camp de les Corts, que era una fita pròxima a produir-se.
La segona aparició, primera amb la grafia correcta, es va produir el 30 de novembre del 1922, fa exactament 100 anys, al número 2 del setmanari humorístic – esportiu Xut! Concretament, la paraula es trobava a la secció de comentaris denominada “Xuts”, a la pàgina 7:
“Als jugadors de postín del “Barça” la Junta els ha fet ofrena d’unes targetes de visita amb el seu nom i l’escut del club campió a la banda de dalt, a mà esquerra”
Després, el mot “Barça” es va tornar a llegir a la pàgina següent, dins de la mateixa secció:
“En Nogareda i en Gimeno cada dia s’estimen més. La prova és que en Gimeno, que veu lo molt que treballa en Noga, li vol treure feina, o, més ben dit, el vol deixar sense feina. En Cabot, que té el cor més gran que la calba, ha emparat al pobre xicot i li farà de pare fins que el comptable del “Barça” i el secretari tornin a posar-se d’acord.”
A partir d’aleshores la paraula es va utilitzar cada cop més sovint a la premsa esportiva barcelonina. El mot es va popularitzar tan ràpidament que l’any 1927 ja existia un periòdic que es deia “Barsa” (amb essa).
Amb tot, no va ser fins molt després, als anys seixanta, quan els mitjans de comunicació van recollir i acceptar definitivament l’apel·latiu “Barça” per a referir-se al FC Barcelona. En qualsevol cas, ja feia molts anys que aquest crit s’utilitzava al camp per a animar l’equip, sobre tot a partir del final de la guerra civil, l’any 1939, quan més es necessitava cridar per tal de desfogar-se de la crua realitat de la postguerra.
Aquest apel·latiu popular es va institucionalitzar al Club a partir de mitjans de la dècada dels cinquanta. El tret de sortida va ser l’aparició el 1955 de la revista “Barça”, una publicació setmanal que depenia del FC Barcelona. Dos anys després, amb motiu de la inauguració del Camp Nou, es va fer un Himne a l’Estadi que començava amb aquestes paraules:
Barça! Barça! Barça!
és el crit que pels aires pregona
l'esperit i la glòria del Club.
Barça! Barça! Barça!
és el crit que en els cors agermana
el Passat, el Present i el Futur.
D’aquesta realitat tan ben expressada en la lletra de Josep Badia en va ser conscient el pintor català Joan Miró, l’autor del cartell de les Noces de Platí del FC Barcelona, que va posar en la seva obra la paraula “Barça per identificar el Club. Aquell mateix any 1974 es va instaurar l’actual himne que des de llavors es canta als partits del Barça al Camp Nou. Val a dir que la seva tonada és concloent:
Tenim un nom, el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!
Avui dia, aquest mot ha esdevingut quelcom més que un apòcope popular ó un crit d’ànim. “Barça” és la marca global que identifica el FC Barcelona arreu del món. Es la seva carta de presentació.