Qui va ser el primer brasiler de la història del Barça?

Qui va ser el primer brasiler de la història del Barça?

Vitor Roque és l'últim a arribar, però abans hi ha hagut molts brasilers que han defensat els colors del Barça. Descobrim la història de Lucidio da Silva 'Cabeçao', el primer a fer-ho en un partit oficial

Ronaldinho, Romário, Neymar, Rivaldo, Ronaldo... o Vitor Roque. La tradició de futbolistes brasilers que han vestit la samarreta del FC Barcelona és llarguíssima, i ara se li afegeix una línia més amb l’arribada del ja exdavanter de l’Athletico Paranaense. El jove futbolista de només 18 anys serà el 47è jugador del Brasil que llueixi els colors blaugrana, i més enllà dels grans noms que enceten aquest text, on hi ha Pilotes d’Or, Champions Leagues i un llarg reguitzell d’exhibicions de barcelonistes, sempre ha d’haver-hi algú que obri el camí.

Pel que fa als brasilers de la història del Barça, va haver-hi un parell de pioners en la dècada dels 30, Fausto dos Santos i Jaguaré Becerra, però a causa de la normativa vigent en aquella època, tan sols van poder jugar partits amistosos, però el primer a defensar els colors blaugrana en un partit oficial va ser Lucidio Batista da Silva, i en la seva història ens centrem, perquè val la pena fer-ho.

Lucidio Batista da Silva
Lucidio Batista da Silva

Una de les poques imatges que es tenen del primer brasiler en jugar un partit oficial amb el Barça

Nascut a Rio de Janeiro el 25 de novembre de 1922, va aterrar a Barcelona el 1947, quan ja havia golejat amb Palmeiras i amb Peñarol de Montevideo, on ja era conegut sota el sobrenom de ‘Cabeção’. A la capital uruguaiana va coincidir amb l’entrenador Enrique Fernández, que va estar tres anys (1947-1950) a la banqueta culer i va ser qui se’l va emportar a Can Barça, perquè fes història com el primer brasiler en disputar partits oficials amb el Club.

Com resa el tòpic del bon brasiler, Da Silva era un davanter que destacava pel seu talent natural i per la seva gran tècnica, però segons recollien els testimonis de l’època, el seu gran talent no anava acompanyat d’un gran sacrifici, i en la seva única temporada a Barcelona, va aprofitar al màxim tot allò que una gran ciutat com aquesta tenia per a oferir-li. No obstant això, seria massa reduccionista dir que per aquest motiu no va triomfar de blaugrana. 

Va disputar un total de 21 partits i va marcar 10 gols, tot i que només tres d’aquests partits i un gol van ser oficials, posant el seu granet de sorra per acabar guanyant el títol de Lliga. Per a la seva mala sort, tenia al davant l’ombra allargadíssima d’un dels futbolistes més voraços que mai han jugat de blaugrana, César Rodríguez, que encara ostenta l’honor de ser, amb 232 dianes, el segon màxim golejador de la història del FC Barcelona.

Tot això va propiciar la sortida de Da Silva només un any més tard de la seva arribada de camí al Porto, poc abans de tornar efímerament a Palmeiras, i de penjar les botes el 1949, amb només 27 anys. La peculiaritat de la seva carrera el va acompanyar en la seva vida posterior. Es coneix que va ser agent de la policia de la brigada de costums i espectacles a São Paulo, la localitat que el va veure morir el 4 d'agost del 2005, només mig any després del naixement de Vitor Roque, el 28 de febrer del mateix any a Timóteo, a menys de 800km.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut