Piqué - Gerard Piqué Bernabeu - Biografia

Gerard Piqué va tornar l'estiu del 2008 a la disciplina del FC Barcelona, club en què es va formar com a jugador, després d'una experiència de tres temporades al Manchester United i una al Reial Saragossa.

Gerard Piqué va néixer a Barcelona el 2 de febrer del 1987 i des d'aquell mateix dia és soci del club. De ben petit va ingressar en el torneig social del FC Barcelona i amb 10 anys (l'any 1997) va iniciar-se en el futbol base en la primera de les categories que existien en aquell moment, l'Aleví B.

A partir d'aquí va anar passant pels diferents esglaons del planter aconseguint títols i fent força mèrits tant a l'Aleví A, com a l'Infantil B i l'A, el Cadet B i A i el Juvenil B i A. En el Cadet B, precisament, va tenir com a tècnic Tito Vilanova, amb qui es retrobaria al primer equip. En tot aquest procés de creixement i aprenentatge, Gerard Piqué va demostrar una gran adaptació a diferents posicions en el camp i una notable capacitat golejadora per ser un jugador de caràcter defensiu.

En acabar la temporada 2003/04, Gerard Piqué va fer un parèntesi en la seva vida com a blaugrana i va marxar al Manchester United. Amb l'equip anglès va debutar en partit oficial el 26 d'octubre, tres setmanes després d'arribar, en un matx de la Carling Cup davant el Crewe Alexandra. Amb l'equip d'Alex Ferguson s'hi va estar també durant la temporada 2005/06 abans d'anar cedit durant la 2006/07 al Reial Saragossa.

En la seva única temporada a l'equip aragonès, Piqué va tenir força participació jugant tant de central com de pivot per davant de la defensa. El jugador català va prendre part en 22 partits de Lliga, divuit d'aquests com a titular, i va marcar dos gols. En aquesta etapa va coincidir amb Gabriel Milito amb qui es retrobaria més tard en el Barça.

En la temporada 2007/08 Gerard Piqué va tornar al Manchester United i va poder col·laborar en un gran doblet amb els títols de Premier i Lliga de Campions. En la màxima competició europea va tenir una participació destacada, sobretot en la lligueta inicial, en la qual va fer dos gols.

En la seva primera temporada com a blaugrana, Piqué demostra el perquè del seu fitxatge. Es converteix en un fix a l'eix de la defensa i anota fins a tres gols –un a cada competició- en els 45 partits en què participa. Demostra una gran capacitat per treure la pilota des del darrere i la seva facilitat per sumar-se a l'atac. El gol del 2-6 al Bernabéu n'és el millor exemple.

En el segon any es consolida com un dels millors centrals del món, fent parella habitual amb Puyol, i guanya la seva segona Lliga amb el club.

En el tercer, Piqué guanya encara més protagonisme a l'eix de la defensa a causa de les lesions de Milito i Puyol i la malaltia d'Abidal. La 2010/11 és la temporada en què més partits juga: fins a 51 partits oficials. Torna a enfrontar-se al seu exequip, el Manchester United, en la final de la Champions League i en torna a sortir victoriós per ajudar a conquistar un nou títol.

Arriba al seu partit número 100 com a blaugrana el 22 de setembre del 2010, en un Barça-Sporting de la quarta jornada de Lliga, en què entra a la mitja part substituint Puyol.

En la seva quarta temporada, les lesions van minvar la seva presència en el terreny de joc, però va contribuir a guanyar la Supercopa d’Espanya, el Mundial de Clubs i la Copa del Rei. Malgrat tot, es va perdre la final de la Supercopa d’Europa davant el Porto FC.

Pel que fa a l'experiència amb seleccions, Piqué va participar en competicions com el Mundial sub-20 del 2007 al Canadà, l'Europeu sub-19 del 2006 a Polònia (en què va ser campió) i l'Europeu sub-17 de França al 2004 (en què va ser subcampió). El dia 11 de febrer del 2009 debuta en un amistós contra Anglaterra amb l'absoluta, amb què es va estrenar en competició oficial a la Copa de les Confederacions a Sudàfrica, al 2009.

Des de llavors és un fix en l'eix de la defensa. Ho va demostrar en el Mundial de Sudàfrica. Piqué es va proclamar campió del món disputant tots els minuts de la cita. Va ser clau en l'elaboració de joc d'Espanya.