La secció d’handbol compleix 80 anys d’història
La fundació de la secció d’handbol del FC Barcelona va tenir lloc el 23 de novembre de 1943. Aquella nova secció de “Balón a Mano” va tenir com a primer delegat el directiu José Espada Cruz, un comandant de l’exèrcit. No en va, els orígens de l’handbol estatal procedeixen de les esferes militars. L’any 1928 s’havia presentat aquest esport a Espanya al Regiment d’Alcántara, a Barcelona.
Primer, al camp de futbol i amb onze jugadors
En un principi aquesta nova secció es jugava al camp de futbol de Les Corts, en la modalitat d’onze jugadors, i no va ser fins al final dels anys cinquanta quan es va començar a practicar la modalitat moderna que tots coneixem, és a dir, amb set jugadors i en pista coberta.
L’equip blaugrana d’handbol a onze ja va aconseguir a la temporada 1943-44 el Campionat de Catalunya i va fer doblet amb el d’Espanya els anys 1945, 1946, 1947, 1949 i 1951. El posterior període de transició va coincidir amb la decadència d’aquesta modalitat clàssica, que perdia força davant l’especialitat moderna de l’handbol a set, fins al punt que l’any 1960 la modalitat a onze ja havia desaparegut.
Al Palau Blaugrana des del 1971
Durant els primers anys de l’handbol en pista coberta el FC Barcelona va ser superat pel Granollers i l’Atlètic de Madrid, una hegemonia que els blaugranes van trencar de manera ocasional els anys 1969, 1972 i 1973, aquests dos darrers amb l’embranzida de la inauguració del Palau Blaugrana, que havia tingut lloc l’octubre del 1971. Posteriorment, els títols de Lliga de 1980 i 1982 i el de Copa de 1983 van constituir el pròleg de l’època de Valero Rivera, iniciada l’any 1984. Amb aquest exjugador a la direcció tècnica de l’handbol blaugrana la secció va aconseguir des d’aleshores nombrosos èxits a Espanya i Europa, essent la primera fita la conquesta de la primera Copa d’Europa la temporada 1990/91. Rivera va deixar el càrrec l’any 2004, però els seus successors van continuar en la senda dels èxits.
La secció més llorejada, amb 179 títols
L’handbol blaugrana ha assolit nombrosos títols, entre els quals cinc Superglobes, onze Champions i trenta Lligues. A més, va establir un rècord històric de 146 partits invicte a la Lliga Asobal (145 victòries i un empat) entre els anys 2013 i 2018. A la temporada 2014/15 es van aixecar els set títols en joc, una fita històrica que ja s’havia assolit l’any 2000. Avui dia, l’handbol és l’esport professional més llorejat del FC Barcelona, amb 179 títols.
Francisco López Balcells, la veu de l’experiència
Francisco López Balcells, ‘Quico’, va ser partícip d’alguns dels grans èxits del Barça. Quatre lligues, tres Copes d’Espanya i una Lliga Catalana conformen el seu palmarès amb la samarreta blaugrana durant els 17 anys d’estada al Club. Lligat fermament amb el conjunt blaugrana -va jugar únicament amb el Barça i va lluir el braçal de capità també- va formar part de l’equip que va aixecar la primera Lliga i la primera Copa d’Espanya d’handbol en pista coberta amb set jugadors. “Allò va ser un esclat. Vam aconseguir en només dos anys vèncer l’Atlètic de Madrid i el Granollers -els dos gegants de l’època-. El que vam fer aquella temporada no s’havia vist mai a l’Estat espanyol”, reconeix ara, dècades després, en declaracions als mitjans del Club.
Aquesta va ser la primera pedra dels èxits culers de la secció, que va passar de ser un equip de segona fila a un candidat constant als títols. L’excapità del Barça va ser un dels precursors del ‘Dream Team’ de Valero Rivera. “Es van ajuntar moltes circumstàncies favorables: un president implicat, un entrenador que sabia el que feia, recursos suficients per poder fitxar els millors jugadors espanyols i fins i tot estrangers”, assegura Balcells. Tant els èxits de l’època daurada -rècord de cinc Champions consecutives-, com els actuals post-Valero, “poden situar el Barça com el millor equip de la història”.
L’aposta pel talent jove és clau per a 'Quico’. Ell, com a jugador pel qual van apostar quan era molt jove, sap de la importància que té per al Club jugar amb jugadors de la casa. “Si no els treus, la il·lusió es va difuminant. Aquesta és la identitat del Club. S’ha de continuar en aquest camí”, afirma. Paraula de llegenda.