50 anys de la Lliga de Johan Cruyff com a jugador
Una de les dates de millor record de la història blaugrana és el 7 d’abril del 1974, dia que el Barça es va proclamar campió de Lliga en guanyar l’Sporting de Gijón (2-4), quan encara faltaven cinc jornades per acabar el campionat i després de catorze anys de sequera. Aquella va ser una de les lligues més desitjades, precisament perquè arribava després de catorze anys de sequera. Aquell dia els espectadors de El Molinón van poder veure un espectacle superb, ja que l’Sporting va oposar una fèrria resistència a aquell equip formidable que capitanejava Johan Cruyff. Per cert, tan murri com de costum, al començament del matx Johan Cruyff li va dir a l’àrbitre Segrelles: «Usted pitar bien, nosotros ganar. Y ojo porque hay un delegado de la UEFA mirando».
"¡Mamita, campeonamos!"
El partit va ser molt trepidant. Tot i que el primer gol de Rexach (minut 35) va ser remuntat pels locals a la segona part amb dos gols de Ciriaco (de penal) i de Leal, una reacció impressionant del Barça al darrer quart d’hora, amb “hat-trick” de Marcial, va deixar el resultat final en un 2-4. En acabar el partit, i en mig de la desbordada eufòria dels jugadors barcelonistes, el públic asturià va dedicar als campions una sorollosa ovació. I d’entre les anècdotes que va generar aquell memorable dia, sempre destacarà l’espontània reacció del davanter peruà Hugo “Cholo” Sotil, que el primer que va fer va ser trucar a la seva mare per dir-li una frase que va passar a la història culer: «¡Mamita, campeonamos!».
En aquella històrica jornada l’entrenador sportinguista Pasieguito va presentar aquest equip: Castro, Fabián (Herrero, min. 86), Doria, Piñel, Pascual (Fanjul, min. 80), José Manuel, Leal, Ciriaco, Quini, Valdés i Churruca. Per la seva banda, el tècnic blaugrana Marinus Michels va alinear a Sadurní, Rifé, Torres, De la Cruz, Costas, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil (Gallego, min. 80) i Marcial. Aquest llegendari equip ha passat a la història amb diversos noms, com “la filharmònica”, “la màquina de fer futbol” o “els onze homes justos”.
Celebració reivindicativa
Setmanes després va haver-hi festa grossa a Barcelona: Va ser el 14 maig del 1974 quan els culers tornaren a la plaça de Sant Jaume per celebrar un títol de Lliga, catorze anys després de la darrera vegada. Aquell dia, malgrat la prohibició expressa d'exhibir en públic la bandera catalana, mitja dotzena de senyeres van aparèixer entre els congregats mentre la plantilla i els directius blaugrana eren rebuts per l’alcalde Enric Masó. Pel que sembla, les teles quadribarrades proscrites havien estat amagades a la botiga de monedes que existia al carrer Ferran. Per arrodonir la festa de reivindicació catalana, Masó, que havia començat el seu discurs en castellà, va canviar al català quan els afeccionats li van reclamar a crits que parlés en el mateix idioma emprat abans pel president barcelonista, Agustí Montal.