Membre d’una coneguda família barcelonina propietària de l’Espanya Industrial, havia estat el primer president de l’equip de futbol d’aquesta empresa, que uns anys més tard arribaria a Primera Divisió com a filial blaugrana.

El seu accés a la presidència del FC Barcelona es va produir en un moment molt difícil per a l’Entitat, i això va fer que li costés molt trobar les vuit persones que havien de formar la Junta Directiva. Un cop els seus esforços van tenir èxit el van nomenar vicepresident de la Federació Catalana, fet que el va obligar a deixar el seu càrrec al capdavant del nostre club el 20 de setembre del 1943, tan sols un mes després que hagués estat elegit.

Força Barça