Puyol - Carles Puyol Saforcada - Biografia

Carles Puyol va donar les seves primeres passes com a futbolista a La Pobla de Segur. Amb els anys va començar a demostrar que tenia molta projecció i la temporada 95-96 va incorporar-se al futbol base del Barça i a la residència de La Masia.

Molt aviat es va convertir en una de les peces bàsiques del Barça B i, el 2 de octubre de 1999, es va fer realitat el seu somni de debutar amb el primer equip. El jugador va despertar l'interès de Van Gaal i el tècnic va confiar en ell per un enfrontament contra el Valladolid. Des d'aleshores, Puyol va començar a entrar regularment a les convocatòries del tècnic holandès fins al punt de convertir-se en la referència de la banda dreta blaugrana.

Però gràcies al seu afany de superació i a la seva gran capacitat de treball, Carles Puyol va adaptar-se a la posició de central on ja es va convertir en un fix en totes les alineacions del Barça. En la temporada 2003-2004, ja com a tercer capità de l'equip, va ser una de les peces bàsiques en el segon lloc final a la classificació. Puyol va jugar 27 partits de Lliga i 7 partits a la Copa de la UEFA.

Però Carles Puyol no va poder guanyar el seu primer títol amb el Barça fins a la temporada 2004-05. Ja com a primer capità del Barça i com un dels membres de la columna vertebral de l'equip de Rijkaard, Carles Puyol va poder alçar el trofeu de campions de Lliga al Camp Nou. D'aquesta manera, el defensa català veia fet realitat el seu somni.

A la temporada 2005-06, Puyol va repetir la mateixa imatge de la temporada anterior. El capità va ser l'encarregat d'oferir el campionat de Lliga als aficionats del Barça en el derbi ciutadà contra l'Espanyol i va tenir el privilegi d'aixecar la Copa d'Europa a l'estadi de Saint-Dennis a París. Aquell curs Puyol només es va perdre 5 partits en tota la temporada i cap va ser per lesió.

Al final de la següent temporada, la 2006/07 (en què va jugar 35 dels 38 partits de Lliga), Carles Puyol va patir la primera lesió greu de la seva carrera, en un partit amistós disputat a Pretòria amb la Lliga ja conclosa. El trencament del lligament lateral extern del genoll que va sofrir el 20 de juny del 2007 el va impedir tornar a jugar fins el 29 de setembre. Tot i ser baixa en els primers mesos de competició, el capità va jugar finalment 30 partits de Lliga en el curs 2007/08.

La temporada del triplet, la 2008/09, Carles Puyol demostra ser el defensa més polivalent del Barça. Guardiola el fa jugar com a lateral dret (final de Champions) i esquerrà (final de Copa) i també com a central, i es converteix en el comodí perfecte. A més, acomiada el curs amb un gol, el que fa de cap en l'històric 2-6 al Bernabéu. A Roma entra en la història del club, ja que és el capità blaugrana que més Lligues de Campions ha aixecat.

En el curs 2009/10 aixeca la seva quarta Lliga. El capità manté una gran regularitat i és un dels defenses més utilitzats a l'eix de la saga per Pep Guardiola.

Menys sort té Puyol a la temporada 2010/11, en què tot i guanyar la seva cinquena Lliga i la tercera Champions, només juga 27 partits (no n'havia jugat tan pocs des de la 2000/01). A final de temporada, és sotmès a una artroscòpia al genoll esquerre per tal d'extreure un cos lliure cartilaginós provinent de la tròclea femoral. A Wembley, té el gest de cedir-li el braçalet de capità a Éric Abidal perquè sigui el francès qui aixequi la quarta Copa d’Europa.

Ja en el curs 2011/12, Carles Puyol es va perdre les conquestes de la Supercopa d’Espanya i d’Europa, però va contribuir amb el seu lideratge a vèncer el Mundial de Clubs i la Copa del Rei. A més, va ser la seva temporada més efectiva en la vessant golejadora, ja que el capità va veure porteria en cinc ocasions, en un total de 44 partits. Seus van ser dos gols molt importants davant Reial Madrid i València en els quarts de final i les semifinals de la Copa del Rei, respectivament. Amb dues magistrals rematades de cap, el central culer aplanava la classificació cap a la final del Calderon.

L’11 de febrer de 2012, en un Osasuna–Barça, Puyol conclou la seva ratxa de 56 partits consecutius sense conèixer la derrota. En aquest mateix curs, en la tornada dels quarts de final de la Champions entre Barça i Milan, el defensa blaugrana supera Migueli com el segon jugador amb més partits amb la samarreta barcelonista. D’aquesta manera, només Xavi se situa per sobre del de La Pobla de Segur, que va deixar enrere els 549 partits del mític exjugador.

A més, Carles Puyol és un fix amb la selecció espanyola, amb qui ja ha participat als Mundials del 2002, 2006 i 2010 i a les Eurocopes del 2004 i 2008. En aquesta última va ser una peça clau de l'Espanya que es va fer amb el títol a Viena. Es va perdre la del 2012 per un problema en un genoll.

A l'estiu del 2010, va conquerir amb Espanya el Mundial, l'únic títol oficial que li faltava a nivell de club i de selecció. Puyol va ser un dels pilars de la seva selecció. Va disputar els set compromisos i va marcar l'únic gol de la semifinal contra Alemanya. Una diana, amb el cap, calcada a la que va signar al Bernabéu en l'històric 2-6.