També, per raons diferents, el FC Barcelona és més que un club per a moltes persones de la resta de l’Estat espanyol que van veure en el Barça un ferm defensor dels drets i les llibertats democràtiques. Avui, el futbol ha agafat una dimensió global. L’afició blaugrana s’ha estès d’una manera espectacular arreu del món.

El nombre de socis de fora de Catalunya i Espanya creix cada dia. El club ha de respondre a aquesta crida barcelonista. És alhora una necessitat i una obligació. I la manera més coherent de fer-ho ha estat fent un pas enllà per esdevenir 'més que un club' també al món. Cal globalitzar aquest Barça que es preocupa per la seva gent. Cal globalitzar el Barça solidari i humanitari.

És una decisió estratègica coherent amb la història del club i amb l’evolució que segueix el futbol a nivell mundial. Per això el club aporta el 0’7 per cent dels seus ingressos ordinaris a la Fundació del FC Barcelona i s’ha adherit als Objectius del Mil·lenni.

I per això, el club contribueix a la tasca humanitària de la Unicef amb l’aportació d’una quantitat determinada de diners cada any i amb la cessió de la samarreta per a posar-hi el seu logotip.

Un acord que situa el Barça en una dimensió única.

[+] DESCOBREIX CATALUNYA

La divisa més que un club té una data precisa d’encunyació i un primer autor. Va ser el president Narcís de Carreras, en el seu discurs de presa de possessió, el gener del 1968, el primer a utilitzar aquesta divisa per a definir la transcendència social que el FC Barcelona tenia a Catalunya. I, uns anys més tard, l’any 1973, a la campanya per a la seva reelecció com a president de l’entitat, Agustí Montal i Costa li va donar la fórmula definitiva a l’adoptar-la com a eslògan electoral. El Barça és "quelcom més que un club de futbol", va ser l’eslògan d’Agustí Montal a les eleccions en què va guanyar a Lluís Casacuberta.

Gamper, clau

Tanmateix, les arrels del 'més que un club' són molt més profundes. Va ser un propòsit induït pel fundador Joan Gamper, durant la seva primera presidència del 1908. L’episodi en què Gamper va agafar les regnes del club, evitant-ne així la dissolució en una assemblea dramàtica, és força conegut. De fet, el gest de Gamper de salvar el club de la dissolució ha tapat sovint l’acció realment fonamental que va fer. Aquell 2 de desembre del 1908, davant de la deserció col·lectiva, Joan Gamper es va aixecar per dir que “el Barcelona no pot ni ha de morir. Si no hi ha ningú que ho intenti, jo tot sol assumiré la responsabilitat de tenir-ne cura d’ara endavant”.

Gamper, que havia fundat el club, ara el salvava de la desaparició. Però molt més determinant per al futur del club va ser la seva acció de govern. A l’objectiu fundacional del club, el de la pràctica esportiva, n’hi va afegir un segon: el de convertir-se en un club catalanista i servir activament el país. Per això va acostar el club als sectors políticament actius del catalanisme i no va dubtar en cap moment a sortir en defensa de la identitat i els drets nacionals de Catalunya. Fos en suport de l’autonomia de la Mancomunitat o fos per a la consecució dels Jocs Olímpics per a Barcelona.

El programa d'’esport i ciutadania' del president afusellat Josep Sunyol durant els anys de la República o les accions del president Agustí Montal, de fer que el FC Barcelona donés suport a la campanya del 1977 per a l’Estatut d’Autonomia i convidar el president de la Generalitat restaurada Josep Tarradellas al Camp Nou pocs dies després de tornar de l’exili, van ser traduccions pràctiques del 'més que un club'.

Expressat als Estatuts

L’esperit amb què Gamper va empeltar el FC Barcelona a partir del 1908 –any que es pot considerar com el de la “refundació” del club–, ha perdurat fins avui i és ben present en els Estatuts vigents. Efectivament, en el seu article 4t, de l’àmbit funcional, se cita com a segona finalitat del club, “complementàriament, la promoció i la participació a les activitats socials, culturals, artístiques, científiques o recreatives adients i necessàries per mantenir la representativitat i la projecció pública de què gaudeix el club, fruit d’una tradició permanent de fidelitat i servei als socis, als ciutadans i a Catalunya”.

'Més que un club' a Espanya

Per raons distintes, però no contradictòries, per a molts ciutadans de la resta de l’Estat espanyol, el FC Barcelona també ha estat vist com a 'més que un club'. Si en el cas català el punt d’arrencada l’hem de situar en una decisió conscient de la directiva, més ben dit, del seu president Joan Gamper, en el cas espanyol el moviment prové de baix. Són els sectors de les classes intel·lectuals i dels polítics d’esquerra els qui es fan del Barça pel seu paper de valedor dels drets i les llibertats democràtiques.

El punt àlgid d’aquest moviment es produeix durant la Guerra Civil espanyola i sota el règim franquista. Hi ha episodis que són clau com els de la gira americana, en què l’equip és rebut com a ambaixador de la República, o el de la vaga dels tramvies del 1951, que els seguidors culers ajuden guanyar davant l’astorament de les autoritats franquistes que no entenien com aquell diumenge, en què plovia a bots i barrals, sortien de les Corts després de guanyar el Santander per 2 a 1 i no agafaven els tramvies. Episodis com aquests van fer que el FC Barcelona transcendís la seva representativitat catalanista per a molts sectors del progressisme espanyol.

El franquisme explica el 'més que un club' a la resta de l’Estat espanyol. Però només l’explica en una part. Perquè també és una realitat que venia d’una mica més lluny. Determinats intel·lectuals espanyols, com el poeta Rafael Alberti, ja s’havien acostat al club durant els anys vint; la seva 'Oda a Platko' n’és el fruit més saborós. O, almenys, s’havien acostat a la figura de Josep Samitier, un altre dels personatges clau per entendre la projecció del FC Barcelona més enllà de les seves fronteres naturals.

El Cant del Barça és el nom que rep l’himne oficial del Futbol Club Barcelona. Es va estrenar el 1974 a l’estadi del Camp Nou, amb motiu dels actes de celebració del 75 aniversari del club. La lletra va ser escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música va ser composta per Manuel Valls i Gorina. La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi. Està íntegrament escrit en llengua catalana.

Al Museu del FC Barcelona es pot escoltar el Cant del Barça traduït a diferents idiomes, incloent-hi, entre d’altres, tots els dels jugadors que un dia van vestir la samarreta del Barça. També es pot gaudir del Cant del Barça cantat pel públic assistent al Camp Nou el 29 de novembre de 2009 amb motiu del partit de Lliga FC Barcelona – Reial Madrid.

La història dels himnes

Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou la megafonia de l’estadi fa sentir ben fort l’himne del club, el 'Cant del Barça', que els afeccionats entonen també.

El 'Cant del Barça' no és, però, ni el primer ni l’únic himne que ha tingut el club.

Coneix la història dels himnes del FC Barcelona.

(Última actualització 22 de setembre del 2011)

Instal.lacions

CAMP NOU
Capacitat: 99.354
Dimensions: 105x68 m.
Inauguració: 24 setembre 1957

MINIESTADI
Capacitat: 15.276
Dimensions: 103x65 m.
Inauguració: 23 setembre 1982

CIUTAT ESPORTIVA
Inauguració: 1 juny 2006
Superfície: 136.839 m2

PALAU BLAUGRANA
Capacitat: 7.235
Inauguració: 23 octubre 1971

PISTA DE GEL
Capacitat: 1.256
Inauguració: 30 octubre 1971

PALAU BLAUGRANA 2 (PICADERO)
Capacitat: 1.200
En propietat des del 31 d'octubre de 1974

Esports

FUTBOL PROFESSIONAL

3 equips: Primer equip, Barça B i Juvenil A

FUTBOL FORMATIU (18 equips)

Equips masculins: Juvenil B, Cadet A, Cadet B, Infantil A, Infantil B, Aleví A, Aleví B, Aleví C, Aleví D, Benjamí A, Benjamí B, Benjamí C, Benjamí D i Prebenjamí.

Equips femenins: Femení A, Femení B, Femení Juvenil-Cadet i Femení Infantil-Aleví.

SECCIONS (14 seccions)

4 seccions professionals: bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala.

8 seccions no professionals: Unes-FCBarcelona (bàsquet en cadira de rodes), atletisme, rugbi, beisbol, voleibol, hoquei herba, hoquei gel i patinatge artístic sobre gel.

2 seccions associades: CVB Barça (voleibol femení) i Barça CBS (bàsquet femení).

EQUIPS INFERIORS SECCIONS

Bàsquet (5 equips): Júnior, Cadet A i B, Infantil A i B.

Handbol (5 equips): Sènior B, Juvenil A, Cadet A i B, i Infantil.

Hoquei patins (4 equips): Sènior B, Júnior, Juvenil, i Infantil.

Futbol sala (5 equips): Sènior B, Juvenil, Cadet, Infantil, i Aleví.

Atletisme (12 equips): Infantil, Cadet, Juvenil, Júnior, Promesa i Sènior masculí. Infantil, Cadet, Juvenil, Júnior, Promesa i Sènior femení.

Rugbi (9 equips): Sènior A, Sènior B, Juvenil, Cadet, Infantil, Aleví, Benjamí, Prebenjamí i Babies.

Voleibol (4 equips): Sènior, Júnior, Juvenil i Cadet masculí.

Hoquei herba (7 equips): Sènior A, Sènior B, Juvenil, Cadet i Infantil masculí. Sènior i Juvenil femení.

Hoquei gel (5 equips): Sènior, Sub-18, Sub-13, Sub-11 i Sub-9.

Patinatge artístic sobre gel (18 equips): Debutant (Masculí i Femení), Joves Talents (Masculí i Femení), Promeses Femení, Mínima (Masculí i Femení), Infantil (Masculí i Femení), Novice Femení, Júnior 3a (Masculí i Femení), Júnior 2a (Masculí i Femení), Júnior 1a (Masculí i Femení). Ballet: Elit, i Jeune espoir.

Beisbol (6 equips): Sènior A, Sènior B, Juvenil, Cadet, Infantil i Aleví.

CVB Barça (voleibol femení) (7 equips): Sènior A, Sènior B, Júnior, Juvenil, Cadet, Infantil i Aleví.

Barça CBS (bàsquet femení) (9 equips): Sènior A, Sènior B, Júnior, Cadet, PreInfantil, Mini A, Mini B, Premini A i Premini B.

Socis (177.246 socis)

Per sexes:
● Homes 134.099
● Dones 43.147

Distribució geogràfica:
● Barcelona 63.361
● Resta Catalunya 87.890
● Fora de Catalunya 25.995

---

Penyes (1.444 penyes)

Distribució geogràfica:
● Àmbit 1 (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord): 677
● Àmbit 2 (Espanya): 675
● Àmbit 3 (Resta del món): 92

Aquesta instal·lació ofereix un breu recorregut per l’ambient que es respira un dia de partit a l’estadi: des de com es dóna la benvinguda als jugadors fins a com es canta un gol del Barça.

Tot el camp és un clam

El Camp Nou parla

Goooool

Penal i gol