fcb.portal.reset.password

Luis Viana, un dels davanters, en una acció a la Lliga. FOTO: HOQUEI PT

L’Sporting Clube és un dels equips més forts de Portugal, a banda d’un històric de l’hoquei patins. Serà el rival del Barça a la Copa Continental, en una competició que es disputa a doble partit, i que començarà aquest dissabte 10 a Lisboa (17h, Esport 3). La tornada serà a Barcelona, al Palau, el 17 d’octubre a les 16.15 hores. L’emoció està servida i de ben segur que no serà gens fàcil. Repassem, doncs, com és i quins són els perills de l’Sporting que entrena Nuno Lopes.

La porteria

Angelo Girao està considerat el millor porter de Portugal. És jove, amb moltíssima projecció i compta amb un fortíssim caràcter. És molt actiu a la pista i en aquest inici de temporada ja va ser decisiu a la Supertaça de Portugal que es va adjudicar l’Sporting contra el Benfica. Van vèncer per 4-2, remuntant, i Girao va ser decisiu i clau amb les seves aturades. És un jugador fonamental en un equip eminentment defensiu. El porter suplent, Zé Diogo, també és molt solvent.

La defensa

A la línia del darrere destaquen tres jugadors. El seu capità, Ricardo Figueiras, és un jugador esquerrà amb un gran xut de pala, molt potent a peu quiet. És sòlid, amb experiència i no fa més del que sap. El segon referent en defensa és Esteban 'Tuco' Abalos, nova incorporació de l’equip. Té molt recorregut, tendeix a xutar i a fer entrades laterals de cullera. És l’home que fa jugar l’equip, que el mou, i dóna consistència al joc de 2 i 2.

El tercer en qüestió és André Centeno, el jugador més ràpid del darrere, a banda de ser molt àgil de mans. És explosiu, xutador a mitja distància i molt bon definidor davant de porteria.

La davantera

L’Sporting compta amb tres jugadors de característiques similars que sap jugar molt bé des de darrere la porteria. Egurrola o Fernández hauran d’estar molt atents a aquest tipus de jugades. El més perillós és Joao Pinto, molt actiu, amb tendència a treure profit de jugades embolicades i que sempre juga al límit. És molt hàbil i és un malson per als defensors de posicions molt interiors per la seva velocitat d’execució.

La parella habitual de Pinto en l’atac és Cacau. L’exjugador del Breganze és un esquerrà interior i molt experimentat. Sap estar en el lloc idoni aprofitant segones opcions o entrades laterals amb rematades al segon pal. Finalment, el tercer davanter de l’equip és Luis Viana. És el més expert de tots i també l’encarregat d’executar faltes directes i penals. Conserva l’instint de cara a gol i juga des del darrere la porteria gairebé sempre.

Finalment, hi trobem jugadors com Losna i Oliveira que compten amb menys minuts però que poden ser perillosos.

L'estil de joc

És un equip que fa de la seva gran defens auna virtud. Té un joc conservador i el curs 2014/15 va ser capaç de guanyar la CERS superant rivals d’entitat de l’OK Lliga com l’Igualada i el Reus. S’ha reforçat amb Abalos i Luis Viana i segueix sent un equip realment difícil de superar quan no té la pilota. Destaca el seu contraatac, molt ràpid, així com saber aguantar la bola en llargues possessions creant perill amb el mínim risc. És un equip que sap esperar i que provoca errades del rival.

Tornar a dalt