fcb.portal.reset.password

Reinaldo García, en una foto contra el Vic a l'OK Lliga. FOTO: V. SALGADO - FCB

El Barça ja és allà on volia, allà on somiava a principi de temporada. Els homes de Ricard Muñoz disputaran aquesta tarda (17 h, Barça TV i Esport3) la final de la Lliga Europea 2014/15 contra un Club Patí Vic que va superar el Porto per 3-2 a les semifinals amb un gol d’or. Els vigatans, que saben patir i jugar molt bé els instants finals de partit, seran un rival dur per als blaugranes, que esperen aixecar a Bassano la 21a Copa d’Europa de la secció, una fita en la història de l’esport continental.

El rival

És un vell conegut, un dels millors equips de la Lliga i també a Europa, com ha demostrat. Té experiència, físic, talent i joventut. I ha arribat a la final per mèrits propis, passant la fase regular com a primer de grup, superant el Liceo als quarts de final i guanyant el Porto a les semifinals amb un gol d’or. Cristian Rodríguez, Dava Torres, Titi Roca lideren ofensivament un equip que es basa també en el talent de Mia Ordeig, Romà Bancells i un porter de primer nivell com Carles Grau. Tot això amanit per la gran temporada dels joves Jordi Burgaya, Ferran Font i Roger Presas. Els precedents aquest curs són tres: dos triomfs a l’OK Lliga (tant al Palau com a Vic) i una derrota a la final de la Copa del Rei de Blanes (2-1).

El Barça

Ja sap què és jugar partits importants; va amb l’ADN de la secció, la més llorejada del Club. A partir de les 17 hores els homes de Muñoz buscaran la segona Lliga Europea consecutiva, la que seria la 21a de l’hoquei blaugrana. El camí per arribar a la final no ha estat fàcil, tot i que el marcador final de la semifinal fos un contundent 5-1 contra el Breganze, l’amfitrió del torneig, que no es va rendir en cap moment. Tot l’equip busca una Copa d’Europa que seria la segona d’un grup de jugadors que ha fet -i que de ben segur que continuarà fent- història. El capità, Aitor Egurrola, busca la 10a Lliga Europea del seu palmarès, fet que l’igualaria amb Centell, el jugador amb més títols continentals de la història.

Tornar a dalt