L'equip d'hoquei en l'últim partit a Igualada. FOTO: ÀLEX CAPARRÓS-FCB

Últim partit a Igualada. FOTO: ÀLEX CAPARRÓS-FCB.

L’hoquei patins blaugrana ha viscut una temporada convulsa i dura. Venia d’una campanya gairebé perfecte, tot i l’assignatura pendent de la Lliga Europea. El curs, el primer sense Borregán i amb el reforç de Sergi Miras, començava bé. Assoliria el títol inicial, la Supercopa d’Espanya, amb una incontestable superioritat davant del Noia.

En canvi, la Lliga seria una altra història. L’equip patiria ensopegades inesperades, com la de la pista de l’Alcoi o a casa amb l’Igualada i el Lleida, i ben aviat quedaria despenjat del Liceo. Els gallecs arribarien a allunyar-se a vuit punts del Barça, que, això sí, es mantindria ben posicionat a Europa.

El conjunt blaugrana tocaria fons a la Copa del Rei d’Oviedo. Després de superar amb solvència l’Igualada als quarts, el conjunt blaugrana cauria amb claredat a les semifinals davant del Moritz Vendrell, futur campió. Tot seguit, Ricard Muñoz, fins llavors segon entrenador, substituiria Cairo al capdavant de l’equip.

Amb el canvi de tècnic la dinàmica es redreçaria. A la Lliga Europea, el Barça es classificaria per a la Final Four en eliminar brillantment el Liceo –vigent campió- als quarts. La desgràcia trobaria els homes de Muñoz a les seminals, a Porto. El Benfica empataria a l’últim minut de partit i els eliminaria els penals.

Un desenllaç també cruel va tenir la Lliga. El Barça va fregar el miracle. Va guanyar els catorze últims partits i es plantaria a l’última jornada a un punt del Liceo. Havia de guanyar a la pista de l’Igualada i esperar que els gallecs no vencessin a Lleida. Els culers van fer la seva feina, però els de la Corunya, de manera agònica, també.

Amb tot, el Barça d’hoquei patins tancava la temporada sense alçar cap dels títols més importants, però amb l’aval de l’últim tram de competició. Els bons resultats van comportar la renovació per una campanya més de Ricard Muñoz. Serà ell qui guiï la revàlida de la propera temporada.