Mia Ordeig celebrant un gol durant un partit / FOTO: ARXIU - FCB

Mia Ordeig celebrant un gol aquesta temporada / FOTO: ARXIU - FCB

Mia Ordeig se’n va, i ho fa per la porta gran. El jugador vigatà posa punt i final a la seva etapa com a blaugrana. Ha durat set temporades, que han esdevingut glorioses per a ell i per a una secció professional que ha fet del seu palmarès l’enveja de mig món.

A Barcelona, com a casa

Tot va començar la temporada 2006/07 quan Mia Ordeig arribava al Palau Blaugrana procedent del Club Patí Vic, després de convertir-se en un dels jugadors més rellevants del club vigatà.
Quan era juvenil no m’hagués imaginat jugar aquí, i menys set temporades” valorava Ordeig en la seva última entrevista a BarçaTV.  “I menys, els èxits aconseguits”, va afegir.

Entre els títols més destacats hi trobem cinc OK Lligues (2006/07, 2007/08, 2008/09, 2009/10 i 2011/12), tres Lligues Europees (2007, 2008 i 2010) i tres Copes del Rei (2007, 2011 i 2012). Amb la selecció espanyola, el ‘7’ blaugrana ha guanyat també quatre Mundials i quatre Europeus.

Set temporades després, Mia Ordeig marxa “molt satisfet" d’haver-ho fet el màxim de bé que ha pogut, però, sobretot, “d’haver deixat alguna cosa aquí i haver ajudat l’equip”.

Un defensa polivalent

Eficaç en defensa, efectiu en atac. L’esquerrà ha garantit solidesa en l’últim quart de la pista i ha demostrat que no li tremola el pols a l’hora de pujar a l’atac. Ordeig ha estat un dels pilars del FC Barcelona d’hoquei patins i sempre ha estat clau en els esquemes de la defensa blaugrana, una tasca normalment no gaire reconeguda.

Una empremta de referència

Sempre et quedes més amb els fracassos que amb les victòries, però l’objectiu global de venir aquí s’ha complert de sobres”, recordava el defensa osonenc, tot i que reconeix que la millor notícia que ha rebut en aquesta etapa ha estat la d’haver estat pare.

En l’últim partit que va disputar al Palau Blaugrana, Mia Ordeig es va acomiadar de l’afició anotant un hat-trick en la victòria contra el Club Patí Voltregà (7-1). Al final del matx va creure oportú treure l’Humbert, el seu fill, al centre de la pista. “D’aquí a un temps vull explicar-l’hi i que això pugui ser una referència per a ell. A partir d’aquí, que l’utilitzi com cregui convenient, com jo he fet amb la referència del meu pare”.