fcb.portal.reset.password

Daniel Saric a Andorra. FOTO: ÀLEX CAPARRÓS / FCB

Daniel Saric afronta una nova temporada defensant la porteria del Barça Intersport. El serbi és un jugador molt compromès amb el treball del seu equip i reconeix que li costa deixar de pensar en l’handbol i l’esport en general. Saric té clar que la seva motivació segueix intacte i que vol tornar a aixecar la Champions vestit de blaugrana. El porter ha explicat a Barça TV i fcbarcelona.cat que els seus veritables Jocs Olímpics són poder lluitar per títols amb el Barça.

Com van aquests primers dies després de les vacances?

“Ja portem uns dos mesos de vacances i ara ens toca treballar, sabem que les primeres setmanes són força dures però això és una garantia per poder afrontar millor físicament els primers partits. Per tant, acceptarem tot el què ens toqui fer”.

Vostè és dels que segueix pensant en handbol mentre està de vacances o desconnecta completament?

“Aguanto deu o quinze dies. Com més gran em faig, més penso en l'handbol i l'esport. Intento desconnectar però la meva feina sempre la tinc al cap, sóc d'aquells que no poden parar gaire, sempre intento moure'm i pensar en l'handbol, que és la meva feina. Mentre així sigui, continuaré fent el mateix, després ja veurem què passa”.

Com visualitza Saric la propera temporada?

“Serà difícil, hem tingut algunes baixes i hem incorporat nous jugadors. Penso que tots els que estem dins del Barça sabem el camí, ja tenim un sistema i un camí fet i els que som a dins hem d'ajudar a la gent que ve de fora perquè puguem caminar tots junts cap als objectius que tenim. Els que som aquí, sabem que aquests objectius són els títols i quan aconsegueixes títols encara has de tenir més fam d'aconseguir-ne més”.

Dels anys que porta al Barça, potser aquest és l'estiu on han marxat més jugadors i hi ha hagut més renovació

“Sí, pot ser. Tenim tres o quatre baixes i quatre jugadors que han arribat, però l'esport és així, ara som nosaltres els que hem d'estar molt atents als jugadors nous perquè s'ajustin ràpid i comencin a gaudir de formar part del Barça, perquè aquí realment es pot gaudir molt”.

Parli’m de dos dels nous que són aquí amb vostè, Martin Stranovsky i Ángel Montoro. Com els veu?

“Jo vaig jugar amb ells fa quatre o cinc anys. L'Ángel pujava del planter i el Martin s'ha fet un gran jugador. El Martin ja ho ha demostrat i l'Ángel té un gran futur, amb el seu esforç i la nostra ajuda pot arribar a un gran nivell. Té talent i el Barça afavoreix que jugadors així acabin guanyant títols i oferint un gran nivell. Sembla que portin aquí cinc temporades i això ens afavoreix a nosaltres i a ells, que agafaran el ritme molt més ràpid”.

Daniel Saric no es cansa de guanyar ni de tenir reptes?

“El primer dia que em senti cansat de guanyar i no tingui fam de fer-ho, tingui o no contracte, deixaré l'handbol, ho tinc molt clar. Diuen que cada pretemporada és dura, però jo estic gaudint d'aquests dies i ho faré quan arribin els partits. Penso que sense ganes i motivació, no pots fer esport”.

La Champions és el gran repte, però també tornar a tenir aquella sensació que el Palau es posa dret en els grans partits

“Això és el que et queda, i el què et fa més gran. Quan el pavelló crida el teu nom, et queda a dins. Nosaltres tenim molts objectius, primer de tot guanyar la Lliga i després tot el què tinguem a davant. Volem ser a la Final a Quatre i guanyar la Champions perquè és quelcom molt diferent de les altres competicions, té un altre gust encara més dolç. Tots els que som aquí intentarem aconseguir-ho”.

Es fa estrany que un porter com vostè no sigui als Jocs Olímpics. Com es viu un torneig tan gran des de fora?

“Veig tots els partits i sempre em poso al lloc dels porters que estan jugant. Quan vaig decidir deixar de jugar amb la selecció sèrbia sabia que arribaria el dia que em diria: mare meva, hauries de ser allà!, però sé que em perdo una cosa per guanyar-ne una altra, i sabia que em podia passar. És clar que ara no estic tranquil vivint i veient aquests partits, però jo també tinc el meu Mundial, el meu Europeu i els meus Jocs Olímpics, que és poder jugar els partits petits i grans, lluitar per la Lliga i per la Champions, aquests són els meus Mundials , Europeus i Jocs Olímpics”.

 

Tornar a dalt